Suposo que més o menys tothom sap alguna cosa de la lliga argentina pels informatius, tot i no ser una lliga tan atractiva com l'espanyola o l'anglesa, perquè darrerament ha rebut prou atenció dels mitjans de comunicació pel descens de Riverplate, un club històric. Tal i com no s'han cansat de dir als informatius, seria l'equivalent d'un Madrid o Barça de la lliga espanyola, un comentari que no és del tot exacte perquè ens hem de fer a la idea que hauria de ser un Barça o un Madrid que arrosseguessin tres anys de resultats dolents, ja que a la lliga argentina per jugar el descens es fa un càlcul de les últimes temporades, no és simplemnet la posició del final de lliga, com a la lliga espanyola que qui acaba a les últimes tres posicions cau a la segona divisió.
En tot cas, no parlo per això de l'última bogeria de la lliga argentina, malgrat que també s'ha fet molt popular un video d'un argentí patint i insultant el televisor durant el partit. L'última bogeria és que la federació de futbol argentina ha proposat que el pròxim any a la lliga argentina no hi hagi primera i segona divisió, sinó un campionat de 40 equips (20 de primer i 20 de segona) dividits en cinc zones on després lluitarien els vint primers pel títol i els posteriors per no caure a la tercera... Quin és el problema? Doncs no n'hi ha només un, són molts.
El primer és que sembla molt oportuna aquesta proposta quan justament acaba de caure un històric com Riverplate i llavors sona que es transforma tota la lliga perquè cotinuï jugant a primer nivell el Riverplate, un fet del tot injust, perquè seria una manera d'afavorir-lo dient que quan ha baixat el Riverplate també ho han fet els altres i continua jugant amb els "grans", en fi, com si a aquest equip no li hagués passat res.
Us imagineu si es canviés tot el funcionament de la lliga perquè cauen Barça o Madrid?
Però un altre problema que és molt més preocupant és el que suposa logísticament. M'explico, ja a la Copa Amèrica s'ha vist que els camps no estaven gaire bé quan podien fer una tria, doncs imagineu com estaran els camps dels quaranta equips! I compte, dic que és més greu no pas per la qüestió de la gespa. Sabem que ara mateix el futbol argentí amb la seva passió s'està convertint en un lloc habitual per veure enfrontaments violents entre els seguidors. Com podrà estar preparat un camp de segona divisió per acollir les mesures de seguretat necessàries per mantenir el control sobre una afició molt més nombrosa com els de Boca o River? I penseu que parlo de l'últim camp de segona però que també s'ha de pensar que un acabat d'ascendir de tercera divisó s'enfrontarà a un equip d'aquests. El marc que es viu al futbol argentí no em smebla l'ideal per una proposta d'aquest tipus.
Aquest és el punt més preocupant, però n'hi un altre que fa més pudor de la proposta i és el de les segones intencions. Segons sembla hi ha una lectura política i és el fet que el president de la federació argentina, Julio Grondona, aconseguiria ser reescollit ja que tindria el suport d'un equip com seria el Riverplate però també de tots els de segona i tercera que veurien un augment considerable dels seus ingressos per les retransmissions internacionals en el moment que s'enfrontessin amb els "grans". Com dic és només una interpretació però sona molt creïble, no?
Bé, la proposta ha de ser aprovada el 18 d'octubre i curiosament també es votarà la presidència de la federació, esperem que hi hagi seny però no sembla el cas, ja que el torneig 2011-2012 comença sense saber si la lliga de quaranta equips serà aprovada.
No sé si sou gaire coneixedors de la saga del planeta dels simis però en breu s'estrena la que seria la setena interpretació o part, segons com es vulgui veure, de títol críptic: "El origen del planeta de los simios" i si el seu títol és evident que ens permet saber perfectament què ens explicaran (cosa d'altra banda lògica per atreure els fans de les altres parts), el que no té perdó és el tràiler que s'ha fet per passar a les sales de cinema. Aquest anunci, en concret, el vaig veure a "Harry Potter y las reliquias de la muerte parte 2", de fet, n'hi ha de més curts per passar a la televisió o corrent per les pàgines d'internet, però aquest en concret dura més de dos minuts i és espectacular, us deixo l'enllaç aquí per si el voleu veure, però si penseu anar al cine a veure-la, millor que noho feui ni llegiu el que segueix http://www.youtube.com/watch?v=KGnKAss0GtU
Per què dic que és espectacular? Doncs no tant pel que es veu de la pel.li, o més aviat pel seu excés, és per la falta d'encert del responsable de fer-lo ja que penso que contribueix a allunyar espectadors de la sala en lloc d'atreure'ls. És a dir, per mi un anunci ha de picar la teva curiositat, mostrar dos o tres ganxos o una mica del fil argumental i passar potser tres o quatre imatges impactants, sobretot si parlem, com es el cas, del circuit comercial; ara millor que aquestes imatges siguin ràpides o desordenades per mantenir l'interès. Aquest anunci, en canvi, presenta els personatges, l'argument i com acabarà tot! De debò, és horrible, segur que les últimes imatges del tràiler no és troben a mes de 15 minuts del final de la pel.lícula. No és prou greu? Doncs encara hi ha un error més greu i és fer el muntatge, a més d'explícit amb l'argument, narrat de manera linial i aturant-se en tots els punts que fan avançar la trama, es pot seguir perfectament com un esdeveniment porta a un altre fins al final.
Les següent línies són un resum en paraules d'aquest anunci i el que sembla és un resum de la pel.lícula, sense necessitat de suposicions ni tampoc de llegir cap comentari a internet o revistes. Comença amb la presentació de com han trobat una cura per l'alzheimer i deixen un mico afectat per l'experiment (per cert que el mico es diu Cesar i a la saga original era el nom del mico que els portava a la revolució per ser el primer que s'atrevia a dir que no a un humà) que mostra molta intel.ligència com a ajudant d'un home amb aquesta malalatia, però quan l'home és agredit per un veí i defensat pel mico, aquest queda engarjolat, cosa que farà que planegi la seva venjança i li doni forma aconseguint més mostres de la cura i afectant altres micos per portar-los a enfrontar-se amb els homes per posar així la primera pedra en l'origen del planeta dels simis i que, entenc, finalitzarà la pel.lícula. Explicat això i vistes les imatges? Cal veure-la? He de pagar millor l'entrada per aquesta pel·li que no pas per una altra que em pot sorprendre? Segurament l'acabaré veient, amb la meva habitual falta de criteri, però és una llàstima ja que la trobo prou ben feta i amb dos actors que m'agraden (James Franco -fa bé de tot no només de Harry Osborne- i Jhon Lightow -fa tota una exhibició a la sèrie Dexter-) per la qual cosa em podria haver plantejar anar al cinema i ara no ho faré.
Una autèntica llàstima causada per l'error d'un tràiler excessivament explícit, per això, com em vaig fer amb "Origen" o "Abre los ojos", dic que quan ja d'entrrada saps que una pel.li t'interessa és millor que no vegis ni llegeixis res a propòsit d'ella, evita-ho tot per tenir així el màxim de sorpresa.
Ara a l'estiu és més fàcil parlar de futbol, ja que la pròpia actualitat et va donant els temes, en canvi, per parlar de cine i fer-ho de només una pel·lícula necessito que realment em resulti impactant, ja sigui en positiu com era el cas de "The brick" o en negatiu com era el cas de "American psycho 2", o en el seu defecte que hi hagi un fil conductor per parlar-ne de més d'una. En aquest cas el que reuneixo són unes quantes pel.lis que un cop vistes no és que hagin estat molt malament, el problema era que tenien un referent massa clar i en la majoria d'ocasions molt superior, o sigui que si penseu veure cap d'aquestes és millor que faci temps que hàgiu vist el referent que s'ha d'evitar o almenys tenir-lo prou oblidat.
Ah! Les ordeno de millor a pitjor
Insidious. Un matrimoni que estrena casa veu com a la seva nova llar es comencen a succeir fenòmens paranormals que acabaran afectant el seu fill. La veritat és que la pel.lícula em va resultar entretinguda però era una suma de trossos ja vistos anteriorment. Hi ha una part centrada en el pare que es clavada a "El último escalón", especialment pel tema pare i fill i no nomes per les sessions, els ensurts entren molt en la línia de "Paranormal activity" i la part pseudo-científica suposo que recorda molt "El orfanato", però jo davant d'aquesta manera d'actuar sempre penso en un referent molt més antic (i força recomenable si no la coneixieu) com és "El ente" o "Poltergeist"
Los ojos de Julia. La pel.lícula semblava seguir en la línia de "El orfanato" per l'ambient de foscor, gairebé por, i utilitzar la mateixa protagonista Belén Rueda. Pero no és així, és prou recomenable si hi entreu amb el pensament que es tracta d'una pel.li del tipus Hitchcock: la trama gira entorn d'una protagonista que pateix una malaltia que la deixarà cega i rep la notícia que la seva germana ha mort en circumstàncies que no semblen del tot clares. El problema de la pel.lícula és que hi ha molta estona que no te la creus i que la trama s'allarga sense semblar que avanci. En tot cas, he de dir que guanya si no heu vist l'altra pel.lícula que a mi em va semblar molt més interessant: "El habitante incierto", sobre com un home creu que algú s'ha amagat a casa seva i viu entre les ombres. Si sou capaços de veure els girs d'argument típics en una pel.li de Hitchcok i sumar aquesta, la pel.lícula esdevé més que normaleta, previsible.
La otra hija. Un pare solter es trasllada amb la seva filla i el seu fill petit a una nova casa de camp on la nena entrarà en contacte amb unes criatures del bosc. Quin és el defecte? Doncs que amb la tria de l'actriu no han estat gaire encertats ja que la filla la interpreta Ivana Barquero, no sona? Doncs és la nena de "El Laberinto del Fauno" i clar, veure que entra en contacte amb unes criautures del bosc... Què més? Doncs que tal i com es mou entre sorolls i activitats tota l'estona recordes "Señales" i poca cosa més, sembla un producte de sèrie B que en cap moment s'arriba a enlairar i un nivell més de categoria.
La posesión de Emma Evans. Una adol.lescent comença a experimentar els símptomes d'una possessió i, per això, la seva família, demana ajuda al germà de la mare, casualment capellà i que va estar involucrat en un altre exorcisme. El problema és que resulta massa fàcil, l'únic que té a favor és que aconsegueix justificar prou bé la trama de la possessió que en un primer moment pot semblar ridícula de tanta casualitat. Quina pel.li s'ha d'haver evitat abans de veure aquesta? Doncs no seria precisament "El exorcista", més aviat recorda als tòpcis de pel.lícules menors i en especial una del 2009, "Exorcismo en connecticut", on cobrava protagonisme la família en la lluita contra el dimoni.
Jhonah Hex. Pel.li de l'oest a la que m'hi vaig acostar perquè tenia un punt paranormal, ja que tracta de la venjança d'un pistoler antic soldat, Josh Brolin. Fins aquí la pel.li és normal però resulta que el pistoler per haver estat a punt de morir pot fer ressuscitar els morts mentre els toca i així interrogar-los. Quin és el problema? Doncs que aquí acaba tota la proposta original i la pel.li esdevé com qualsevol altra de Jason Stanham o Charles Bronson, a més pel meu gust aprofiten poc aquest punt fantàstic (tres escenes mal comptades). Ara el referent que fa mal no és pas el de les pel.lis de venjança, per mi és evident que estan mirant tota l'estona "wild wild west" no només per ser de l'oest sino per aquest punt de tecnologia, la caracterització dels dolents o la pretesa aventura, pel.li que per cert em sorprèn que no tingui ja una segona part, tal i com va funcionar de bé la primera
Estic aprofitant aquestes setmanes, convertit en un aturat més, per veure un bon grapat de pel.lis i això fa que en vegi unes quantes que no arriben a un nivell mínim, tot i que ja d'elles no t'esperaves gaire cosa. Seria el cas d'aquestes tres i penso que és curiós i digne de reflexió per què són tan avorrides, ja que d'entrada podríem dir que donen el que estan prometent, és a dir, "Los mercenarios" trets i explosions, "Airbender" paratges de fantasia i escenes de màgia i "Transformers2" robots gengants barallant-se... Llavors per què resulten tan decebedores?
En el cas de "Los mercenarios" presenta una pel.li d'acció i fa bandera d'un recull de les seves gran estrelles, ja sigui de protagonistes (Jet Li, Jason Stanham i Sylvester Stallone) o només saludant (Mickey Rourke, Bruce Wilis o Arnold Swarzenegger), però es fa avorrida i penso que és per la falta d'imaginació. La trama explica com el líder d'un grup de mercenaris de cop i volta té consciència per abandonar una innocent enmig d'un camp de batalla i arrossega al seu grup a una missió de rescat. D'entrada és que l'argument em sembla ridícul, tan ximple com si fos un acudit i no hi ha res més. Sé que és una pel.li d'acció però almenys darrerament intenten oferir alguna situació diferent, potser forçada però amb un punt d'originaitat, cosa que aquesta no fa. El tema d'homenatge a mi no em funciona, no és que pogués ser una pel.li dels vuitanta, és que si aquesta mateixa pel.li la protagonitzessin Christopher Lambert i Mario Van Pebbles, per dir un parell de noms que han fet cinema d'acció, va directa al mercat del video. Penso que el que fa que no funcioni "Los mercenarios" és el poc esforç amb el guió, tret de l'escena de la primera infiltració a la illa, la resta són les típiques persecucions o assalt a la fortalesa, baralles, en fi, res de nou.
No fa tant vaig veure "The losers", també sobre un grup de mercenaris, i tot i no ser gran cosa era molt més entretinguda, amb més ritme i buscava que les situacions fossin una mica diferents: "Los mercenarios" ni ho ha intentat, s'han donat per satisfets amb la reunió d'actors i endavant.
Airbender. D'entrada aquesta pel.li va recollir uns quants razzies i eren prou merescuts, tot i ser una pel.lícula orientada a un públic infantil, penso que en cap moment aconsegueix treure's la imatge de pel.li ximple. La història no està molt malament, joves amb poders elementals, el fill menyspreat pel pare i fins i tot tenia un punt que recorda la princesa Mononoke per ser els dolents els portadors dels avanços tecnològics en contra de la tradició i la natura. Per què no acaba de funcionar? Aquí és més difícil de dir, potser la història neix morta quan es nota que no avança i que amb una sola pel.lícula no explicaran tot el que volen, té el mal característic del manga d'enrotllar-se i fer-ho tot més lent del necessari, i la senzillesa d'algunes situacions es passa d'infantil arribant simplement a l'estupidesa (la història d'amor o el gran pla per capturar un semidéu que controla els quatre elements: dir "te pillé" i tancar la porta amb clau), aquests fets acaben causant que tota l'estona el referent que tinguis al cap no sigui pas el d'una gran aventura com "El señor de los anillos" o una cosa més modesta com "La momia" sinó que contínuament penses en un altre fracàs com va ser "La brújula dorada". Com vaig dir a propòsit d'aquest director (és el Shyamalan conegut per "El sexto sentido" o "El protegido"), ha perdut molt gas
Transformers 2. Mentre els Autobots col.laboren amb el govern per acabar amb els darrers Decepticons amagats a la terra, es descobreix que hi ha una antiga màquina per destruir el sol. L'argument és una excusa per veure robots gegants barallant-se i això hauria de ser prou espectcular... Per què no funciona? Aquí la resposta és molt clara, el metratge és excessiu i les escenes no acaben de resultar prou espectaculars perquè en la majoria d'ocasions penso que no agafen un plànol general impactant per tenir el contrast de les proporcions, cosa estranya quan se suposa que el millor ganxo del seu director són les imatges. Ara, també penso que no saben veure els encerts, resultaven més atractives les primeres escenes de batalla al mig de la ciutat (veient ara imatges de la 3 sembla que sí que han pres notes finalment) però a la resta de la pel.li opten per situar-se al marc del desert i decorats que fan perdre la proporció humana i que a més recorden les escenes de la pel.li anterior. No puc acabar sense exposar en el que crec que és el principal error, obviant que no fa un argument més elaborat o buscar alguna sorpresa de guió, i és insistir un cop i un altre en un to de comèdia juvenil, quan l'aposta hauria de ser per una pel.li d'acció i aventures, opten per tenir com a referent els gags a l'estil "American pie", cosa que mata el poc ritme que la pel.licula pugui tenir, a més, ho fa amb situacions de telecomèdia més pròpia de "Friends" o similars, un element que treu seriositat a una gran guerra que podria exterminar la humanitat. Per cert, que diuen que el protagonista de la pròxima (em refereixo a la quarta) serà Jason Stanham, no és una garantia però pot ser un bon començament.
Aquest any, amb l'absència de competició de seleccions, el futbol manté l'interès amb un mercat de fixatges que ha começat molt d'hora, pràcticament a l'últim partit de lliga ja s'han mogut jugadors.
Encara el barça no ha confirmat res però té diferents operacions, de sortida i entrada, prou encarades que permeten obrir tertúlia.
Primer de tot, he de dir que em fan por les sortides, ja que considero que aquest any el barça ha tingut una plantilla massa curta i no ha de repetir l'error, per això quan diuen que marxen jugadors que no són cracks però que sí han cobert bé les baixes dels companys, crec que es tracta d'un error. És possible que pensin que els recanvis del B tenen prou nivell per cobrir aquestes baixes, però no ho crec, perquè si els consideressin millors o del mateix nivell que els que duia als partits, també els hauria convocat en alguna ocasió més, així que hem de pensar que són un esglaó per sota i ja ha optat per col.locar uns altres jugadors polivalents del primer equip. És evident que Guardiola pot tapar aquests forats jugant amb la polivalència de jugadors com Mascherano, Adriano, Puyol, Abidal o Busquets, però tenir pocs jugadors pot fer que necessitis un d'aquests per a més d'una posició; és a dir, com a solució puntual està bé però gairebé sembla que serà "temporal" durant tota la temporada amb tants pocs efectius i això tenint en compte només el cansament i petites lesions, no pots calcular bé les lesions i que no es produeixin totes a la mateixa línia. En resum, el que estic dient és que no entendria les sortides de Jeffren, Milito, Maxwell, Thiago i Bojan si no es pensa fitxar almenys tres o quatre jugadors per a posicions similars.
En tot cas, he d'aclarir que qui sembla més prescindible és Bojan, ja que té un bon rendiment de davanter centre, però amb Villa-Messi i la idea de Guardiola de no necessitar un davanter centre "clàssic", ho té negre, és millor que marxi, perquè a les bandes no acaba de ser prou decisiu i d'aquí a pocs anys podem tenir nou entrenador amb idees diferents sobre la davantera.
En l'apartat d'arribades sonen quatre noms: Alexis Sánchez de l'Udinese, Cesc Fàbregas de l'Arsenal, Rossi del villarreal i José Ángel de l'Sporting de Gijón. D'entrada tots em semblen bé, no urgents però sí bé, ja que tant Alexis com Fàbregas poden moure's per tota la zona del mig camp i davantera, no oblidem que Guardiola fa jugar així també a Iniesta, no només de mig, també d'extrem (com pinta Alexis) o fals davanter centre (com pot pintar Cesc), tot i que l'arribada dels dos tancaria la porta a Rossi, un fixatge que considero imprescindible si no arriba Alexis i marxa Bojan. Ara, amb la incorporació (com sembla amb la renovació) de Thiago al primer equip, em sorprèn que el que no s'estigui mirant de fitxar siguin més defenses, o recuperar algú com Botía, només sona José Ángel com a defensa i la veritat és que tampoc és impressionant (ho dic per les convocatòries del filial), però serà necessari fitxar per a aquesta demarcació en una temporada carregada de partits amb jugadors que han de cobrir més d'un lloc i esperem que no es lesionin Abidal i Adriano, perquè ens quedaríem a quadres, necessitem més defenses!
Darrerament parlo massa de futbol així que tenia pensat començar una sèrie de fils sobre les pel.lis que he vist del darrer festival de Sitges i m'he topat amb una notícia que vaig sentir fa mesos a propòsit d'una de les que s'hi va exhibir, però que no havia seguit què havia passat després. Em refereixo a la denúncia que es va fer al director del festival de Sitges, Àngel Sala, per la projecció de la pel.licúla "A serbian film", del director Srdjan Spasojevic.
Per si no la coneixeu, explica com un ex-actor porno, que havia estat tota una estrella a Serbia, rep una oferta per treballar en un rodatge que sembla molt misteriós i que cada vegada se situa més a prop del terreny il.legal i snuff-movies que no pas del cinema, però amb l'excusa de fer un cinema independent (metacinema?), experimental i evidentment la promesa i necessitat de diners, avança fins el final. En resum, un argument propi d'un thriller.
Ara, el motiu de la denúncia és la suposada exhibició de pornografia infantil amb algunes de les seves escenes. En un inici pensava que era la típica polèmica que acompanya la distribució d'aquest tipus de pel.lícules, tal i com havia passat també amb "Irreversible", "Bambola" o recentement amb "Saw", però ha anat més enllà amb el judici al director del festival per haver-la projectada, una amenaça que ja era coneguda i que va fer que abans el festival de Sant Sebastià la retirés de la programació que havia anunciat.
De fet, Ángel Sala va comparèixer al judici i en defensa seva va portar el making off de la pel.lícula per mostrar que no s'agredia cap nen i que es tractava d'un ninot. Això em fa pensar dues coses: la primera que amb el making off ja sabien perfectament on es ficaven els autors i la segona (perquè he vist la pel.lícula) és que era obvi i no calia; a l'escena es veu perfectament que es tracta d'un objecte i fins i tot es podia haver fet un ninot més realista i no es fa a propòsit, o sigui que no té cap mena de sentit per mi la denúncia. A més, tal i com el mateix Sala ha explicat, la pel.li ha passat per circuits comercials a altres països, festivals com Cannes i en alguns hi ha guanyat premis com a Oporto o Montreal... D'on surt la polèmica aquí?
Jo la veritat és que no ho entenc, ja que no hi ha imatges que siguin més fortes del que es pot veure en una altra Saw tret d'aquesta escena del ninot (no us penseu que es tracta tampoc d'un primer plànol) i el que s'hauria de valorar és la pel.lícula, que per mi és normaleta tot i que amb un punt atractiu, d'encís en la seva lletjor. El seu punt fort és un premeditat joc de com de baix es pot caure i trobo que aquí treu bona nota, perquè és com si estigués tota l'estona dient que tu penses que hi ha un món normal, amb l'actor porno normal, però hi ha més enllà zones fosques que no coneixes on es fan coses tan horribles que ni te les imagines, un punt que queda molt ben acompanyat amb una fotografia bruta i fosca i amb l'impactant final, un final que no desvetallaré però que et fa pensar que quan tot acaba malament i penses "no pot ser pitjor", sempre hi pot haver amagat dins d'aquestes zones fosques metres per on caure més avall.
Evidentment no es tracta d'una pel.lícula "comercial" però per als qui han vist coses com "Anticristo" o "Irreversible" i han entès que més enllà de la polèmica hi havia una idea i una atracció per les zones fosques del desig i la personalitat humana, sí que resulta recomenable.
De moment no he aconseguit trobar res a propòsit de la sentència, però espero que finalment no acabi passant res, ja que és una pel.li més interessant que moltes que es van veure el mateix any 2010 a Sitges.
El barça aquest maig ha aconseguit la quarta copa d’Europa i trobo que numèricament fa més justícia, ja que parlar d’un club gran com el barça i fins fa poc pensar que només tenia una o dues copes d’Europa semblava estrany. Amb aquesta copa s’iguala amb l’Ajax i Bayern i només té per davant Liverpool (cinc), Milan (set) i Madrid (nou).
És important aquesta copa perquè no parla només de números, és el nivell que li pertoca, entre els grans; a més entre els equips d’aquest grup alguns només poden presumir d’història més que no pas de futbol a l‘actualitat. Evidentment, parlo més de l’Ajax o Milan que no pas del Madrid, però per ser el rival més directe no deixa de ser interessant veure que en els darrers trenta anys el Madrid ha guanyat menys copes d’europa que el barça i que la majoria provenen d’una època de futbol que no anomenaré arcaica, però almenys em permetré el luxe d’etiquetar-la com a no-moderna . A més, moltes vegades he escoltat allò que l’única copa d’Europa del barça era amb la Sampdoria, un equip petit i sense tradició i això penso que és injust perquè depen del moment. Fa anys no era res el Chelsea i ara és un que sempre apareix a Champions, en canvi altres com Ajax són només un acompanyament a la fase de grups o una eliminatòria tirant a fácil, al cap i a la fi els equips canvien i el millor exemple és el Nottingham Forest… No sona? Doncs té dues copes d’Europa. I si es tracta de parlar malament dels rivals i veure’ls petits que ningú oblidi que les tres últimes del Madrid són amb Valencia (ha acabat a 15 punts del capdavant en lliga)i Juventus en dues ocasions. L’equip italià es pot dir que és un bon rival, amb tradició europea, però llavors ningú negarà que actualment té més pes a Europa i millor lliga el Manchester, sense oblidar que l’altra victòria del Barça va ser amb l’Arsenal, un altre equip habitual de la darrera fase de la competició i també provinent d’una de les lligues més fortes. Que ningú desprestigiï les copes pel rival o en cas contrari que tingui memòria, que l’anterior a aquestes tres del Madrid, a l’any 1966, és contra el Bayern Leverkussen, un equip que no es trobaria actualment en cap travessa com a campió.
Amb això només vull fer notar com és d’important aquesta copa d’Europa, ja que situa el Barça en un lloc molt merescut dins d’aquesta competició, esdevé de manera incontestable un dels grans d'Europa… Esperem que segueixi així i no puc acabar sense dir que ara el Barça ja en té més en color que el Madrid, perdoneu però algú ho havia de dir i han estat els de crackovia.
He tingut ja l’oportunitat de veure algunes de les pel.licules que van passar pel darrer festival de Sitges i com darrerament només parlo de futbol al blog, doncs aproftio per fer-ne algun comentari
Captifs. Explica la història d’una jove cooperant que és segrestada enmig d’una zona en conflicte amb un parell de companys, arrossegant amb ella el trauma que té amb els gossos per un assassinat que va presenciar de nena. Esperava que la pel.lícula fos més de supervivència en la fugida i d’una lluita primitiva, animal, perquè era evident que hi hauria un enfrontament amb gossos.
El resultat és força decebedor perquè avança d’una manera molt linial i és d’aquelles que notes que s’estan plantejant situacions només amb la intenció d’allargar el metratge, el que deixa un resultat global que és ben poca cosa. Típic de Sitges, pinta millor el resum que no pas el que acabes veient que s’assembla molt a coses ja vistes
Monsters. Una proposta curiosa amb una fotografia molt pròxima al documental sense ser-ho, similar a “Distrito 9” i també per tema. Una parella que es troba a Mèxic intenta tornar a Estats Units perquè están aixecant un mur de separació en l’intent d’aïllar una zona dominada per criatures gegantesques provinents de l’espai que ja provoquen el caos amb algunes incursions en terrenys habitats.
La pel.lícula és entretinguda i recomenable si no us espereu una d’aventures o acció, de fet, a mi em va agradar perquè tota l’estona el que hi havia era una lectura del tot antiheroica i la ciencia-ficció resultava més aviat una cortina de fum per tractar sobre el que acostuma a ser l’actuació dels EEUU en política exterior (atac preventiu i assumir els danys col.laterals especialment si els pateix un altre) o en polítiques d’immigració. Tot i això, té defectes, com que algunes pinzellades no són suaus sino massa evidents i el pitjor de tot, i que s’arrossega tota l’estona, com es produeix entre el previsible i el ridícul el que serà el motor de la pel.licula: l’entrada als EEUU. No vull donar massa detalls però la desesperació s’apodera dels personatges per una raó que no queda ben justificada, sembla ximple i fins i tot provocada per la seva estupidesa de manera conscient. És a dir, si diuen que l’últim vaixell del món mundial surt un dilluns al matí, no estic dormint i la nit anterior bevent, a més que miro de no agafar l’últim-últim. El problema és com dic que en cap moment ho pots oblidar, però perdonat això, resulta una força recomanable
Confessions (Kokuhaku). La millor de les tres de llarg, tot i que molts no estaran d’acord amb mi (una va marxar a dormir d’avorriment mentre jo quedava enganxat)i preferiran un producte típic de sang com Captifs o el missatge i misteri de Monsters. En aquest cas la història arrenca amb una professora que abans de deixar la seva classe diu que la seva filla petita no va morir en un accident, sinó que va ser assassinada per dos alumnes que són a classe. Amb aquesta presentació esperava una venjança sàdica tipus la coreana “Old boy” però ja us dic ara que no és el cas. La trama se centra més en les confessions dels diferents personatges per demostrar que no eren tan plans com podien semblar en un principi i aconseguir una certa sorpresa en l’espectador a mesura que avancen els minuts. Ara, fora d’això i d’un bon final, el que realment m’ha encantat d’aquesta pel.licula és la seva direcció. Pateix d’una falta de ritme o lentitud considerable que jo ja assumeixo com pròpia del cinema oriental quan tracten de drames, però són impactants les seves imatges, utiliza d’una manera espectacular molts recursos: els talls, els punts de vista dels personatges i com aquest no fa canviar els fets viscuts però sí adquireixen més sentit, la càmera lenta i especialment destacaria la fortalesa de les seves imatges, algunes com postals, unes altres impactants o la naturalitat de les obtingudes a través de reflexos, amb un efecte captivador.
Com dic la història està bé, potser seria una pel.li de sis, però amb l’estil de direcció aconsegueix un merescut notable i convertir-se en una joia per reivindicar.
Per tercer any consecutiu el campió ha estat el barça i penso que justament. El madrid també ho hagués estat, però penso que ha tingut més resultats, l'anomenada “pegada”, que no pas una altra cosa com un joc col.lectiu; a més, se li han escapat partits molt ximples, com amb l'Sporting de Gijón al Bernabéu, i va cometre l'error de no anar a buscar el partit de lliga que va empatar a casa amb el Barça (partit del que per cert Mourinho no recorda que no van assenyalar un penal sobre Villa que era exactament igual a la jugada que tots dos equips havien vist just la setmana anterior com es convertia en penal i gol al seu favor). En tot cas, per joc i bloc guanya el Barça, a més que no recordo una campanya de desprestigi com aquesta: acusacions de dopatge, els col.loquen al millor horari, els àrbitres els afavoreixen... Aquest últim, és un recurs clàssic, però d'aficionats, no pas d'entrenadors ni molt menys d'institucions i la primera ni de llegenda urbana!
Els dos següents llocs són merescudament per Valencia i Villareal i la Uefa per Sevilla i Athletic, ja que hagués estat injust que amb la temporada de pena que ha fet l'Atlético de Madrid o l'Espanyol haguessin passat per davant d'aquests dos.
De la part inferior, he de dir que em sorprèn el descens del Deportivo, que només ha ocupat posició de descens ara, però torno amb la idea de com és d'important de tenir un davanter centre i l'oxigen que significa això en molts equips; tot i que no sempre, com per exemple el descens de l'Hércules malgrat tenir Trezeguet i Valdez fent força gols o l 'Almeria que també ha acabat (i d'hora) en descens malgrat tenir jugadors interessants com Piatti o el mateix porter, Diego Alves, que segur que trobaran lloc en un primera.
En les valoracions individuals, crec que és just el pichichi per Cristiano Ronaldo però no el considero el millor jugador de la lliga, continua sent i amb diferència Messi, que ha fet que el seu equip guanyés en moments claus com els dos enfrontaments de lliga amb el Madrid i d’altres. Tot i això he d'incloure un altre jugador: Baptista. Aquest jugador ha fet només set partits i donat assistències i gols a tots ells, cosa que ha portat que el Málaga se salvés, si hi ha hagut un jugador decisiu fora de Barça i Madrid ha estat aquest.
En l'apartat de jugador revelació per mi seria Di Maria ja que em semblava un jugador força mediocre, que enmig any ja seria de tornada al Benfica o similar i ha mostrat molta empenta i desbordament.
I si parlo de la decepció més gran potser seria David Villa o Diego Forlán tenint en compte d'on venien, però l'asturià va fer una primera volta molt bona i l'uruguaià ha estat més per qüestions extraesportives, per això potser parlaria més aviat de Drenthe a l'Hércules, que al principi semblava que es menjaria el món o Trezeguet al mateix equip i pel mateix motiu.
Un altre cop tenim al Barça a la final de la champions del dia 28 de maig, cosa que en els últims anys està sent una tradició. Em fa gràcia que Mourinho digui que li faria vergonya guanyar una champions així, amb polèmica arbitral. Té tot el dret a queixar-se si creu que l'arbitratge l'ha perjudicat, però parlar de vergonya per guanyar d'aquesta manera és fora de lloc, perquè no cal anar gaire lluny per recordar com no va dir res d'això l'any passat, després d'eliminar el barça amb un gol de Diego Milito en espectacular fora de joc (d'aquells que dius que físicament és impossible que no sigui en fora de joc) i veure com despres al camp nou anul.laven un gol legal que col.locava el barça a la final del Bernabeu deixant fora el seu Inter de Milà. Errors n'hi ha i sempre, però les maneres de Mourinho no són les millors, s'ha creat massa enemics, i a mi m'ha fet tota la impressió que el discurs ja estava preparat, com una cortina de fum perquè no es notés tant la derrota. Bé, vull tractar sobre la final de la champions a aquest fil però no em puc estar de dir que em sembla increïble que un equip que fa de la seva tàctica donar cops forts al límit del reglament, acabi acusant d'antiesportiu el rival.
En tot cas, aquest fil és per parlar una mica de la final que serà entre el Barça i el Manchester United, és a dir, es reedita la final de Roma que va guanyar el Barça per 2-0. Als fils anteriors sobre la copa d'Europa ja he dit que el Manchester em semblava un bon equip, però tampoc espectacular, crec que era més fort quan es va enfrontar al Barça en aquella ocasio per tenir Ronaldo a les seves files. En tot cas, no es pot subestimar: tenen un porter amb moltíssima experiència i poc donat als errors, Van der Saar, una bona defensa amb gent com Evra, Vidic o Ferdinand, i en atac Wayne Rooney, un excel.lent futbolista amb el gran inconvenient de la seva irrgularitat, penso que desapareix moltes estones però la veritat és que quan es fa notar és perquè fa gol, molt perillós. A més, tenen per mi al jugador revelació de l'any: Javier Chicharito Hernández. Un davanter de difícil explicació, al seu primer any ha aconseguit fer seure al maxim golejador del seu equip i de la lliga anglesa, Berbatov, perquè marca gairebé sempre. Malgrat això, dic que és estrany perquè no és d'aquells davanters amb cos que s'obre lloc com Drogba o molt tècnic com Messi, sinó que s'assembla més a Tevez per moure's tota l'estona però al final aquest Chicharito fa gols de només d'empènyer-les, així que jo diria que el que més es nota és el seu instint, un fet espectacular si considerem que és el seu primer any a Europa i a una lliga de primer nivell com la premier.
Dit això, penso que qui ha de sortir com a guanyador és el Barça, ja que té un millor joc i sobretot té el crack de nivell mundial que no té el Manchester: Messi. A més, a la porteria podem dir que els equips estan empatats, la defensa també segons si vols més o menys poder ofensiu, pero en el mig camp, en la creació, el Barça torna a ser molt superior amb Iniesta, Xavi o Busquets.
Espero no equivocar-me!
