Les dues primeres pel.lícules les he hagut de veure en versió original subtitolada però totes van passar ja fa uns anys per Sitges i només la tercera ha tingut vida comercial. Tres pel.lis de terror que entren a zones de tòpics però tenen alguns punts interessants
The signal: per als qui han vist "El incidente" es podria dir que aquesta és una versió millorada. Explica com de sobte es comença a estendre un senyal a través dels televisors que provoca impulsos assassins.
El tòpic: en un primer moment, vaig descartar veure-la pensant-me que aniria cap a les zones del gore o fins i tot els zombies i no és així. La història segueix una noia a punt de deixar la seva parella per un altre home i com entre els tres es persegueixen en el marc d'un món que sembla destruir-se. Dit això, l'autèntic encert de la pel.lícula és un to d'humor en moltes situacions que l'acosten a "Zombieland" o similars però sense ignorar la història; a més, està construïda de manera segmentada, seguint cada un dels protagonistes, amb una estructura molt pròxima a estones a l'estil del Guy Ritchie d'Snatch.Cerdos y diamantes.
El final: és difícil parlar del final sense rebentar-lo però m'ha agradat per la barreja de tristesa amb final feliç i recordar-me a "Brazil" de Terry Gilliam o "28 días después" de Danny Boyle
The children: una parella amb nens de matrimonis anteriors i una adolescent, es reuneix per nadal a la casa de camp de la germana de la dona, que amb el seu marit han optat per educar ells mateixos els seus fills. Un cop reunits tots els nens, aquests semblen emmalaltir i tenir impulsos homicides que aniran creixent.
El tòpic: en un primer moment no em cridava gaire l'atenció perquè em temia un slasher típic només que amb nens, i si ja has vist "¿Quién puede matar a un niño?" (joia del cinema de terror espanyol de Chicho Ibáñez Serrador, d'obligada visió!!!) no creus que aquesta pugui aportar res de nou.
La veritat és que es fa lenta, sobretot la primera part de la pel.lícula, però resulta interessat per als amants de les pel.lis de conflictes familiars ja que va desgranant els retrets familiars sobre qui actua millor en l'educació dels fills, es marca molt clarament qui es fill de l'actual parella i qui no ho és, a més d'insinuar que no hi ha la perfecció bucòlica que es pretén vendre de portes enfora. Això només com a terreny per cultivar un crescendo cap a les escenes de sang amb els nens en pla assassí.
El final: aquí el final entra en el que és més o menys previsible però té dues coses que valen la pena i és que està fet per deixar a l'espectador un marge per pensar i poder assumir què és el que està passant, en lloc de fer un ensurt final ensenyant els ullals a la càmera. Hi ha dos fets sobre els que cal reflexionar què impliquen per entendre el final i no dic més per no deixar massa elevades les expectatives.
Paranormal Activity: La història arrenca quan en una parella el xicot decideix enregistrar amb càmeres els fets paranormals (sorolls i poca cosa més) que s'estan produint a casa seva i com a element interessant destaca que des de l'inici es diu que no és un problema de la casa, sinó que segueix des de la infantesa la noia.
El tòpic: Vol transmetre sensació de realitat fent que els fenómens paranormals siguin pocs com una porta que s'obre o unes claus al mig del passadís, i que les imatges siguin de camera a l'espatlla. Això fa uns anys hauria impactat més, però ara mateix ja és un element massa repetit des de "The blair witch project" i seguidores com "REC" (segona part i remake "Quarentine") o alguns productes més com "My little eye" o "Frozen frame". Però no només això, la pel.lícula no acaba d'impactar, es nota massa el fet que es vol anar augmentant i que cada vegada la manisfestació sigui superiror a l'anterior, el que provoca que gran part del metratge inicial sigui força avorrit i pujar unes espectatives que acaben sent decebudes.
El final: a diferència de les dues anteriors aquí el final no és encertat, està mal fet, ja que no s'arrodoneix i va massa ràpid, és molt abrupte i acaba ensenyant els ullals com deia abans, cosa que busca espantar però que a mi em va semblar una manera d'admetre que no sabien com acabar-la
El sorteig ja funciona de manera prou teledirigida per permetre que els caps de sèrie segueixin endavant, hi ha una diferència prou evident entre els bombos al sorteig i tret de pocs casos, la majoria són on els correspon, per la qual cosa els grups resulten igualats. A més, s'ha de tenir en compte que el nivell de la lliga espanyola fa que valencia i Madrid siguin els cocos del sorteig com a segons, perquè els anglesos, tret de Tottenham, són caps de sèrie o sigui que com el barça no es pot enfrontar amb ells per ser de la mateixa lliga, encara es veu més afavorit pel sorteig.
Per això, tots els grups tenen dos equips que han de passar i, si segueix com l'any passat que no hi va haver gairebé cap sorpresa, es classificaran els que ja apareixen als dos primers llocs.
El Barça (Grup D) no té un grup fàcil, té un grup facilíssim, al Panathinaikos em sembla que juga encara Cissé, el Rubin ja vam veure l'any passat que juga ordenat però només guanyant aquí ja el deixes fora i el Copnhague, com dir-ho? És el pitjor de llarg dels quatre. Seria molt sorprenent que no acabés primer de grup i jo si fos de Guardiola, fins i tot faria servir els partits de champions per anar foguejant els jugadors amb menys minuts com els del B i evitar lesions. En tot cas, el grup H de l'Arsenal també és un regal, ja que només es poden queixar de desplaçaments llargs perquè els equips són de riure, per exemple el Braga que va elminar el Sevilla, només va aprofitar els errors del contrari, un equip normalet com l'Espanyol al partit d'anada els podia haver fotut tres o quatre, però el Sevilla va perdonar i es van crèixer.
En canvi, Valencia i Madrid ja no tenen uns grups fàcils però més que patir de mala sort amb el sorteig, han patit ser segons de grup i com a conseqúència tenen un equip fort com a primer. Ara, menys fort el del Madrid, que el Milan sort que es reforçarà amb un bon davanter, perquè té un equip de veterans que no fa cap mena de patxoca.
En tot cas, el perill pot ser el tercer i per mi el millor tercer era el Tottenham que ha quedat al grup A, Ajax i Rangers són equips amb més història que no pas un present o un equip que faci por. A la quarta posició ja no hi ha rivals de nivell, però s'ha de reconèixer que el Madrid ha tingut pitjor sort perquè almenys el seu rival prové d'una lliga amb bon nivell, la francesa, i d'aquest tipus ocupant la quarta posició n'hi havia més aviat pocs o cap.
Per això, diria que si el grup més fàcil és el del barça, el que podria ser el grup de la mort és el primer. No nomes té a com a primer el vigent campió, l'Inter, que ja podia haver caigut al grup del Madrid, sinó que té un bon segon (el Bremen que és sòlid tot i no ser res de l'altre dijous), el millor tercer de tots els gurps (Tottenham) i el Twente, segons el meu parer el quart més difícil junt amb l'Auxerre per provenir d'una lliga amb un nivell mínim, l'holandesa.
Igualment, ja que l'any passat no hi va haver cap sorpresa en la fase de grups, potser aquesta veggada sí que caigui algun equip que ara ocupa el primer o segon lloc de grup.
Ah! Estic segur que aquesta temporada veurem a la fi un enfrontament Chelsea-Madrid, encara que sigui només pel morbo de la tornada de Mourinho!
Deixo aquí com han quedat els grups
Grup A
Inter de Milan
Werder Bremen
Tottenham
Twente
Grup B
Olympique de Lyon
Benfica
Schalke 04
Happoel
Grup C
Manchester United
Valencia
Rangers
Bursaspor
Grup D
FC Barcelona
Panathinaikos
Copenhague
Rubin Kazan
Grup E
Bayern Munich
Roma
Basilea
Cluj
Grup F
Chelsea
Olympique Marsella
Spartak Moscú
Zilina
Grup G
Milan
Real Madrid
Ajax
Auxerre
Grup H
Arsenal
Shakhtar Donetsk
Braga
Partizan
Ja que he parlat dels fixatges dels capdavanters de la lliga faré quatre apunts sobre el que estan fent els altres equips.
La veritat és que cap equip sembla haver fet un fixatge impressionant i això sumat a la separació que ja van marcar Barça i Madrid fa pensar que tornarem a tenir hòsties per baixar i una gran diferència amb qui ocupi el tercer lloc respecte els dos "clàssics".
En tot cas, dins d'aquesta línia de no tenir en compte els dos caps de sèrie, el Valencia ha perdut dues grans peces (Silva i Villa) però han anat a parar a un lloc on no li poden fer mal, per dir-ho així, en la seva lluita per plaça europea, mentre que els fixatges que ha fet sí que debiliten possibles rivals europeus a més de ser bons fixatges: Soldado, del Getafe que temporada sí i temporada no lluita per la Uefa, i Aduriz del Mallorca que aquesta última lliga va perdre la plaça de Champions a l'última jornada. Crec que el fet de fitxar d'aquesta manera, amb criteri i debilitant els altres és un encert de cara a assegurar-se una plaça europea (molt similar al que acostuma a fer el Bayern de Munich i discutible com a estil), ara, també fa evident que no lluitarà pas pel títol.
De la resta, no tinc molta cosa a dir, Sevilla i Atlético de Madrid han de procurar no perdre cap Forlán ni Luis Fabiano o similar a l'últim moment, ja que els seus fixatges poden donar una mica més de consistència, però no aconsegueixen amb gent com Cigarini o Godín un gran salt de qualitat que els permeti millorar de manera substancial i incomodar els "clàssics"
Deixant de banda la zona europea, en la majoria de casos pinta que els equips han perdut pes o no han fet grans fixatges. No se què dir d'un Deportivo que em semblava que tenia uns davanters poc atractius -Bodipo i Mista- que a sobre els fa fora o el cas del Zaragoza i Málaga amb 6 o 7 jugadors cedits que eren la base de l'equip titular com Suazo o Obinna que tornen amb els seus propietaris... Si són equips que van patir la campanya anterior amb aquestes peces...Què faran ara? Suposo que encara és d'hora i esperaran a veure si els altres equips descarten més gent a darrera hora o igual repeteixen la tàctica del Zaragoza de l'any passat que van fer cinc fixatges de descartats al mercat d'hivern i gairebé tots van acabar de titulars, una estratègia que els va donar molt bon resultat.
En tot cas, hi ha dos equips que ja fan olor de segona: Hércules i Mallorca.
L'Hércules acaba de pujar i, a diferència del que fan molts quan pugen de categoria, no ha fet més que dos fixatges. Sentimentalment és bonic que els jugadors que han aconseguit pujar de categoria disfrutin a primera, en lloc de contractar-ne de nous; ara, a l'hora de la veritat això no funciona. És tot el contrari del que ha fet el Levante fitxant els jugadors descartats dels altres equips amb força experiència a primera com Sergio, Javi Venta, Munúa, Juanfran, Valdo... Igualment al final de temporada es veurà si m'he de menjar aquestes paraules però aposto que Levante acaba per sobre d'Hércules
El cas del Mallorca és com cada any però pitjor i més trist. M'explico: el Mallorca cada any es desfa dels seus dos millors jugadors (Etoo, Ibagaza, Arango, Luis García, Jurado...) i malgrat això no només es manté a primera, acaba lluitant alguns anys per entrar a europa i de vegades per la porta gran. Això té molt mèrit però crec que aquest any anirà pitjor perquè ha fet com els anteriors i ha venut un dels seus millors jugadors, Aduriz (si no el millor), per trobar-se a més amb un ambient incòmode per ser el club en concurs de creditors, una cosa que sempre acaba afectant els resultats, i que ja els ha perjudicat deixant-los fora d'europa. Penso que tot això són massa cops i amb cap fixatge il.lusionant tret de l'entrenador, Michael Laudrup, cosa que en una lliga amb tants números per baixar, el cop ja té pinta de ser mortal.
Espero que no, és un equip que em cau bé pel temps que hi va estar lligat Etoo però també perquè sempre ha tingut un davanter com a pedra angular (com Güiza), a més no és d'aquells que sembla que posa el peu contra el barça i el treu amb el Madrid, ha empatat, guanyat i perdut amb tots dos.
En resum, només m'agraden els fixatges del Valencia i entenent-los com a bons per un segon nivell, no pas per a un Barça o Madrid, cosa que aquest any ens assegurarà de nou una tremenda diferència entre els dos primers classificats i els següents.
MODIFICACIÓ 01-09-2010
Al final he de fer aquesta rectificació el dia després del tancament del mercat de fixatges, ja que l'Hércules s'ha tornat boig els últims dies i ha fitxat 10 jugadors i no d'equips de segona B: Borussia Dortmunt, Standard Lieja, Vitesse, Udinese, Getafe, Real Madrid i Juventus. Per mi s'ha convertit en un equip interessant especialment per dos jugadors: Drenthe del Real Madrid i David Trezeguet de la Juventus. En el primer cas, mitja lliga holandesa considera que va per crack i no és broma, només que té el defecte de ser un Guti a les nits, veurem si es pot centrar; l'altre cas és un davanter que fa un parell d'anys sonava per Barça i Madrid i que és/era impressionant, l'únic que té és l'edat, que passa per poc dels trenta, però ara imaginem que no parlem de Trezeguet sinó de gent com Henry o Klose i pensem que poden fer en un equip on tots els companys l'estaran mirant per fer-li arribar la pilota. Com dic, almenys s'ha convertit en una curiositat de cara els caps de setmana i ja no tinc tan clar que acabi a segona com el Mallorca, sento molt dir que això col.loca com a candidat a segona l'Sporting de Gijón, un equip que, com he dit en més ocasions, em cau molt bé pel seu entrenador.
Després d'un mes tancat per vacances, obro un fil sobre el mercat dels dos principals equips de la lliga, ja que penso que tornarem a tenir una lluita solitària entre ells pel títol.
Sobre el barça sorprèn, almenys a mi, que l'any passat es deia que tenia una
plantilla curta i de moment hi ha més baixes (Chygrinsky, Henry, Touré, Márquez i la probable d'Ibrahmovic) que altes (Villa i Adriano). Això fa pensar que el barça tornarà a apostar per la cantera, que aquest any té un salt inferiror, ja que es troba a segona A.
Sobre les baixes, és justificada la d'Henry que ja no ofereix un bon
nivell i pot tapar la progressió de Pedro, Touré per un tema de sentir-se
"important" (la manera actual de parlar de pasta i assegurar-se minuts) i
Márquez que per mi s'havia de vendre ja, que cada any baixa de manera alarmant el seu nivell i torna a sonar aquella cançó de "segur que aquesta temporada torna a oferir la seva millor versió", cancó que va ser el gran èxit de gent com Gerard o Motta.
Les baixes que no entenc són la d'Ibra, (si s'arriba a produir) de la que ja hi ha un fil, ni la de Chygrinski, ja que en només un any i gairebé jugant sis partits no puc esperar un central sense errors, més quan prove de la lliga d'Ucraïna.
De les altes els dos fixatges em semblen bons, entenc que Adriano és per
omplir banqueta perquè pot jugar al lateral a totes due bandes (i tinc la
sospita que Alves acabarà jugant avançat molts partits) i que el fixatge de
campanetes és Villa. De villa n'hem parlat a més fils del bloc i és un
jugador que convenç, però insisteixo en la mateixa idea que al fil sobre la
possible sortida d'Ibrahmovic, l'asturià ha de jugar sortint de la banda i
només puntualment ocupar la posició de davanter centre
Respecte al gran rival, és curiós veure com aquest any ja no fa compres
d'estrelles i hem passat de comprar al Manchester United o Milan per comprar al Benfica o al Getafe, des d'aquest punt de vista el fixatge gal.làctic de l'any és el de Villa pel barça.
El Madrid ha comprat però jo diria que hi ha un abans i un després de l'arribada de Mourinho. D'abans serien Pedro León, Di María i Sergio Canales mentre que amb Mourinho s'ha fitxat Carvalho, Khedira i Ozil.
Pedro León em semba només un jugador correcte amb moments bons, però no és un tros de fixatge ni molt menys i els altres dos són molt més similars, ja que es tracta de migcampistes ofensius amb pinta de tècnics. La veritat és que Canales per jove anava a quedar-se un any més al Racing i sembla que la marxa de Guti fa que es quedi al Madrid, ja que estan obligats a un mínim de jugadors seleccionables als que no arribaven. Aquí les bromes poden ser molt cruels per marxar un rosset i n'arriba un altre per fer el seu paper,vol dir que té més minuts d'interès la seva roda de premsa que els que passa al camp? Seriosament Canales em sembla encara un meló per obrir i col.locar-lo al Madrid ple d'estrelles és un error encara que sigui només pels pocs minuts que disputarà. Gent com Bojan, Pedro o Jeffren tenen un espai al barça perquè saben que es comtpa amb ells i no tenen tres jugadors de nom davant seu, en canvi el Madrid no transmet aquesta sensació.
Una mica la mateixa història amb Di Maria, un argentí de toc tècnic que al mundial ha jugat poc i, quan ho ha fet, no ha estat res de l'atre dijous, la veritat no crec que aporti un salt de qualitat com si es tractés d'Snjeider, per exemple.
El que sí pot ser més preocupant-amenaçador com a seguidor del barça són els fixatges que semblen més propis de Mourinho, ja que com va fer al Chelsea es pot entendre que aposta pel físic fitxant dos alemanys i un central del chelsea...
En l'apartat de baixes a l'equip blanc n'hi ha dues molt significatives; Raul i Guti.
La marxa de Raul a la lliga alemanya, al Schalke, un jugador que
m'agradava per ser "el llest de la classe", ja que el seu olfacte em semblava
brutal, però no n'ha tingut prou com per marxar abans que se'l veiés amb un
nivell inadequat per al seu equip (seria difernt si fos un Racing o així). A més, ara carregarà etiquetes d'enverinador de vestuari i similars (com la que circul.la responsabilintza-lo d'impedir el fixatge de Villa) que s'hagués estalviat nomes marxant un any o dos abans.
L'altra sortida es una gran pèrdua a nivell extraesportiu: Guti. A mi
m'agrada el jugador que sap implicar-se al partit i donar-ho tot. Recordo
que quan parlaven del Madrid de Zidane, Ronaldo, Roberto Carlos i més, a mi
qui em convencia al 100% -sacrilegi no era Zidane- era Figo, perquè aportava
perill real -no bonics controls per la foto al migcamp- durant noranta minuts. Per aquest motiu, mai he entès l'admiracio per aquest jugador tan tècnic i tan poc participatiu que és Guti. És veritat que pot fer una passada per desmuntar l'equip contrari, però per això només el faria servir com a substitut, per deu o quinze minuts, un element que combina molt malament amb el seu caràcter. Penso que la pèrdua no és futbollistica, és a nivell d'espectacle, de declaracions com enviar a la gent a recollir flors o justificant les festes a altes hores de la matinada i especialment al Crackovia, on crec que ha estat més important que al Madrid. En tot cas, serà curiós veure de què és capaç al Besiktas (el Marsella no l'ha volgut, em sorprèn!! Lluiten per repetir títol i no volen aquesta bomba, com pot ser?) de Schuster i com és d'esperar juga els noranta minuts.
Primer de tot he de dir que el mundial ha estat divertit perquè l'horari era bo i passaven prou partits en obert, tot i que dos dels plats forts no han estat així, alemanya contra anglaterra i contra argentina
D'altra banda el tema de la pilota li ha posat més interès ja que si un mundial té l'emoció de ser tots els partits gairebé a mort, qualsevol pilota podia estar enverinada i deixar fora. Casillas, que no és sospitós de fer cagades, n'ha tinugt dues que li han rebotat al pit per caure als peus de l'equip contrari, tot i que per sort el següent remat no ha estat còmode com per acabar en gol.
En tot cas, el mundial ha estat molt entretingut globalment, des de la primera fase van donar la sopresa les derrotes de dues de les favorites, espanya amb suïssa i alemanya amb sèrbia, i l'eliminació de dues clàssiques com eren itàlia i frança, en un cas per ser ells mateixos i pensar que defensant només, arribes lluny i l'altra per problemes interns, que els han fet un de les grans atraccions d'quest mundial. Ha estat genial la filtració dels insults d'Anelka al seleccionador perquè després sortís el capità per dir que el problema no era Anelka, sinó qui s'havia anat de la llengua dins del vestidor.
Amb la fase d'encreuaments ja hi ha hagut menys sorpreses (trobo que si s'enfronten alemanya i espanya o holanda i aquest brasil pot passar qualsevol o sigui no és una sorpresa) i alguna selecció que s'ha vist clarament afavorida per quedar en una zona determinada del quadre. Uruguai acaba jugant per aconseguir el tercer lloc i només s'ha enfrontat amb una gran -holanda- mentre que qui tenia davant seu, alemanya, ha hagut de jugar contra anglaterra, argentina i espanya... No és el mateix. És una mica la injustícia dels quadres d'enfrontament, ja que ha suposat una eliminació molt d'hora de seleccions com anglaterra, que ha pagat el fet de passar segona de grup ja que no oblidem que els seus rivals podien haver estat ghana i uruguai en lloc d'alemanya, una mica el mateix que podia haver estat amb argentina.
Igualment penso que al final no ha estat tan malament perquè entre els tres primers hi ha espanya, holanda i alemanya, l'únic que discuteixo és el quart lloc d'uruguai, meritori per l'equip que tenen però queda deslluït per no haver-se enfrontat a les eliminatòries a cap dels equips grans com sí ha hagut de fer holanda amb brasil o espanya amb alemanya. Només que urugai hagués eliminat un "clàssic" a partit únic com anglaterra o argentina, em semblaria molt més merescuda la quarta posició, però no ha estat així.
Sobre la final he de dir que veig justa la victòria espanyola per fer un millor joc, a més de deslluïr-se l'assumpte per no veure l'explusió dels migcampistes holandesos, cosa que segurament hagués evitat la prórroga. En cert sentit la final anticipada era alemanya-espanya i crec que hagués estat més just el tercer lloc pels holandesos.
Per últim, no puc deixar de fer un apunt de ciència-ficció perquè és molt curiós el cas d'holanda, si ens plantegéssim què hagués passat si el mundial hagués tingut lloc l'estiu passat. Han viscut d'Snejider, Robben i el desgast que feia -tot i que no els gols- de Van Persie. Doncs l'estiu passat Robben no acabava amb el mateix nivell ni confiança d'aquest any (no parlo només de lesions), Snjeider no feia cap patxoca al Madrid i si no era de falta no sabia què era un gol -quan ara és el màxim golejador- i Van Persie era lesionat... Hagués arribat al final holanda si no hagués tingut lloc just aquest estiu?
He esperat veure un partit almenys de cadascuna de les seleccions per dir com pinta realment, ja que els partits de preparació serveixen per poc en la majoria d'ocasions.
Especialment volia saber si de debò es pot esperar alguna cosa dels africans i veient el poc nivell de per exemple els anifitrions o Cameron, no m'espero ni tan sols un bon paper, ja no dic que arribin a guanyar. L'espectacle del "9" de sud-àfrica i com es veu de tocada alguna que altra selecció sense la seva estrella com Ghana sense Essien o Costa d'Ivori sense Drogba (al 100%), em fa pensar que no arribaran a res, malgrat jugar-se al seu continent.
La principal pregunta llavors és: pot Espanya guanyar el mundial? Tot iq ue començar amb derrota? Doncs penso que sí per dues raons. La primera és el bon moment d'Espanya que arriba després de guanyar l'Eurocopa, cosa que els fa veure com possibles guanyadors; però a més, cap dels altres clàssics a aquesta competició sembla arribar en un bon moment. Brasil té com a grans estrelles Robinho-Luis Fabiano-Kaká que fora de dir si t'agraden o no, si es troben al seu millor moment o no, és indiscutible que no poden comparar-se amb aquells Ronaldinho, Ronaldo, Rivaldo, Roberto Carlos o Romario que arribaven en altres ocasions. El mateix es pot dir d'Argentina, França o Itàlia ja que penso que altres anys han arribat amb millors equips, menys envellits i amb tres o quatre autèntics cracks a totes les línies.
Tot i això, d'aquest grup l'únic que té alguna cosa diferent és Argentina, ja que compta amb el millor jugador del món i pot fer que no es notin tant les línies fluixes, igualment segueixo pensant que com a bloc no estan millor que altres anys, no oblidem que arriben al mundial gràcies a un gol de Palermo!!
Dit aixo, de moment crec que els grups ja estan preparats perquè passin els de sempre (Brasil, Itàlia, Alemanya, Holanda...) i després aniran caient fins deixar els que jo considero els quatre favorits.
-Alemanya: pensava que la pèrdua de Ballack seria un pes massa important però veient com han jugat el primer partit, obvien l'elaboració ja que per això caldria tenir un "cervell", toquen amb paciència fins ficar una pilota o fer una internada més o menys perillosa... Bé, fan un futbol senzill però efectiu que és el que més els va. A més, si Klose està crescut, com sembla ser, tenen molt guanyat, ja que un davanter que veu amb facilitat porteria et resol el 70% dels partits d'aquest tipus on tothom juga a no equivocar-se. Tenen el defecte de no disposar d'un cervell i que de vegades la línia defensiva dóna algun ensurt en forma de regal, però si no s'equivoquen al moment precís (com el porter d'Anglaterra) tenen números per ser a la final
-Espanya: és qui millor toca i qui a diferència dels altres equips (menys un) pot dir que té qualitat a totes les línies sense que cap dels seus jugadors sigui un destorb en comparació amb els seus companys d'equip. Si mires per exemple EEUU o sud-àfrica veus molta diferència quan passa la pilota per un jugador que és en un equip europeu que quan arriba a algú que no juga a Europa. Ara, això no és cap garantia en partits d'eliminatòria quan un petit error et pot fer fora, com la ximpleria de Sergio Ramos trepitjant una pilota a l'àrea petita a la copa confederacions o la mala sort del primer partit amb Suïssa, en tot cas com és el primer partit i el grup no és difícil pot ser un bon toc d'atenció
-Argentina: ha entrat al mundial pels pèls (altres anys alguns equips han entrat per repesca i han arribat a la final), no té un gran porter, la defensa té tendència als regals i porten un entrenador que pot transmetre de tot menys calma... Malgrat això, tenen excel.lents jugadors i el crack per sobre de tots que és Messi, a més, la seva manera de jugar no acaba de necessitar un equip i pot carregar-se ell sol un partit, per això els situo entre els favorits.
-Anglaterra: deia que hi ha un equip a més d'Espanya que té bones totes les línies i és aquest. Malgrat el succeït contra EEUU penso que el porter ja ha fet l'error d'escàndol que havia de fer, la resta serà normal i prou. Però tenen bons defenses amb Cole i Terry, el migcamp Lampard-Gerrard és un luxe i la davantera Rooney és garantia o sigui que no pinta gens malament. A més, a diferència d'Argentina el seu entrenador, Fabio Capello, és dels que si aporta molt a l'equip i els exigeix el resultat per sobre de tot.
De moment he d'admetre que estic difrutant força el mundial perquè a tots els partits (els que fan en obert, és clar) hi ha almenys un o dos jugadors interessants i el que s'estan jugant fa que siguin emocionants almenys pel marcador, a més, tal i com s'està veient tots els xuts resulten perillosos, cosa que fa pensar que com es rumorejava la pilota fa estranys, ja que no és normal veure tants gols on hi ha errades dels porters o la sensació que podien haver fet alguna cosa més
Per començar he de dir que no s'hauria d'oblidar que el primer tram de la lliga l'aguanta ell més que no pas Messi, amb una mitja espectacular de gols i apareixent en partits importants, una cosa que s'advertia que no passava abans d'arribar al Barça, com al camp de l'Arsenal i al Camp Nou contra el Madrid, un gol que ha estat d'or durant tot el campionat per marcar distància.
Dic això perquè no crec que se l'hagi de vendre i molt menys malvendre´l, s'ha de pensar que és una inversió molt forta i es tracta només del seu primer any en un campionat diferent. S'ha tingut molta més paciència amb Henry que no pas amb ell i jo no sóc sospitós de ser pro-Ibra, ja que des del principi he dit que era més d'Etoo perquè el perfil de joc del suec no era l'idoni per al barça, no aportava el moviment ni la pressió del camerunès; malgrat això, l'inici de campanya i ser el primer any, per mi comporta prou confiança com per pensar que pot variar i adaptar-se una mica (és evident que no és ni ha de ser Etoo) com per acabar sent prou important per al barça.
És cert que Ibrahimovic no aporta una mobilitat que ha de ser vital per un davanter al barça ara mateix, ja que basant-se en la combinació, no pot esperar la pilota i aquestes caracterísitques les presenta més el nou fixatge, Villa, que no pas el suec.
Ara, no estic dient que l'arribada de l'asturià obligui a fer-lo fora, el fixatge de Villa ha de ser per tapar la marxa d'Henry, no pas la d'Ibra, ja que recordo que un dels temes de debat d'aquesta temporada és el de tenir una plantilla curta. Doncs si fas fora dos jugadors i te'n quedes només un, no l'estàs ampliant. A més, Villa no juga només de davanter centre sinó que arrenca moltes vegdes des d'una posició de banda, de manera similar al que se li estava demanant a Henry.
Això no treu que miri amb certa gràcia les alternatives que s'estan estudiant. La primera és l'arribada de Juan Mata, una idea que em sembla horrible, ja que ens tornem a quedar amb un únic davanter centre i el seu únic suplent (Villa-Bojan). L'altra és l'oferta que sona del Milan amb 35 quilos i Huntelaar; no em sembla cap bogeria, ja que els 35 quilos permetrien fitxar un altre jugador (no sé com va el quilo de Mata) i cobrir una mica més la banqueta de cara a una possible lesió, que aquest any només hem perdut Iniesta i això no és la norma, és l'excepció jugant tres competicions, a més l'holandès sí que presenta un estil de mobilitat, tot i que no ha fet bones temporades ni a Milà ni a Madrid.
No puc acabar sense comentar que em faria molta gràcia que en el cas de marxar Ibrahimovic el seu destí (com està sonant) sigui el Chelsea i no pas el Manchester City o la Juventus, ja que a més de jugar champions penso que sí té un bon perfil per a aquest equip: corpulent i només una o dues passes abans de rematar, és on millor pot funcionar, acompanyant Drogba; en canvi, per exemple al City resultaria massa similar a Adebayor.
Ah!I això del canvi Ibrahmovic-Robinho: NOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!Si presentava els meus dubtes al desembre i només pagant (hi ha un fil al blog), desfent-nos d'Ibrahimovic és que ni en broma.
Potser és la deformació dels estudis però acostumo a parar atenció a com s'ha fet la traducció dels títols en les pel.lícules i trobo força coses molestes, no perquè em consideri més coneixedor de la llengua que la persona que ho ha fet, sinó perquè en molts casos la deformació és intencionada (amb una intenció molesta) o penso que es perd un matís perquè no s'ha vist la pel.lícula.
Sobre aquesta pèrdua de matisos penso en el cas d'una de les meves pel.lícules favorites: "El talento de Mr Ripley", que limita el significat del títol "The talented Mr Ripley", ja que quan dius "el talento..." és com si tingués només un talent o habilitat, quan en realitat el personatge destacava per tenir-ne moltes, era talentós.
Una altra mala traducció, en una excel.lent pel.lícula, la trobem a "El americano impasible". Aquesta era la traducció de la novel.la "El americano tranquilo" de Graham Greene que com tenia una versió anterior en pantalla, es va traduir amb aquest títol. És una pel.li amb Brendan Fraser i Michael Caine, per mi molt recomenable, però penso que el títol no li fa justícia perquè impassible fa pensar en una persona que és capaç de veure un conflicte davant seu i mantenir-se fred, inalterable i precisament el que pretén dir el personatge, quan li pregunten com era, és més aviat que no era pas un superhome sinó que era un americà qualsevol, tranquil, silenciós, gairebé anodí... Perquè pretén amagar moltes coses que ha descobert. El títol original era "The quiet american" tranquil, silenciós, no pas "impassive"; això és una mala traducció ja que traeix l'esperit de la pel.li i la tria de paraules de l'autor, potser per fer la traducció sense veure la pel.lícula? Per no mostrar prou interès en l'escena que es diu?
Ara, en el camp de les traduccions també s'ha patit algun exercici d'enginy que mereix la mort. De vegades es tradueix el títol per buscar atreure un possible espectador o intentar que no s'espanti. Per exemple, "Dos hombres y un destino" era el títol aquí per "Butch Cassidy and the Sundance Kid", el nom dels dos pistolers protagonistes, però suposo que van pensar que no eren prou coneguts aquests noms i podia fer que la gent s'allunyés d'un retrat més històric d'una figura que desconeixien, per això obtarien per canviar el títol, una mala traducció però premeditada.
Tot i aquesta intenció, n'hi ha algunes que ja canten en excés com "Curdled" (siginifica coagulat) que la van posar com "Tú asesina, que nosotras limpiamos la sangre" o coses tan curioses com posar-li un títol en anglès al costat del castellà "En lo profundo del bosque" i al mateix pòster hi posava ("Deep in the woods")... Res de curiós? La traducció és bona? Doncs resulta que la pel.li és francesa i el títol "Promenons-nous dans les bois", per què posen el títol en anglès? Evidentment per mirar d'enganyar algú que només anirà a veure una pel.li de terror si és americana. Aquest intent d'atreure com sigui darrerament ha provocat que una pel.lícula anomenada "Summer's blood" (la sang de summer) hagi passat a ser "El crepúsculo de Summer" perquè una de les actrius de "Crepúsculo", Ashley Greene, hi surt, em trenco de riure.
Un altre en la mateixa línia de buscar enganyar el possible públic seria "Cuatro mujeres y un destino". Eren quatre protagonistes a l'oest i el títol original "Badgirls", però quan veies que eren gent com Drew Barrymore fent de cowboy i atracadora de bancs ja és que et descargolaves de riure, i si li sumes que pretenien remetre a la pel.li de Robert Redford i Paul Newman ja feia venir basques
També he de parlar d'unes quantes on el títol et provoca ganes d'escanyar algú, ja que creus que amb un retoc acompanyaria molt més el que ofereix la pel.lícula, com "¿En qué piensan las mujeres?" que hauria de ser "¿Por qué no piensan las mujeres? perquè Mel Gibson llegint la ment les deixava a totes de ximples i podia fer amb elles el que volgués; per cert, malgrat això, va ser etiquetada com comèdia femenina, difícil de dir, ja que semblava mes aviat que s'estava rient d'elles
Un altre exemple: un cop que veies totes les estupideses i bejenades, ja no parlo del que podem admetre en una comèdia romantica, sinó d'autèntiques vergonyes que es convertien en pretesos números musicals, deixava de ser "La cosa más dulce" per convertir-se en "La cosa más tonta" i "La joven del agua" de tan bleda es converteix en "La tontà del agua"
I ja com a retoc del títol, penso que s'han oblidat d'una paraula o dues més per definir millor l'esperit de la història com a "La huérfana" que seria "La huérfana de ideas", perquè la falta de sorpreses i originaliat és elevadament espectacular i "Arrástrame al infierno" hauria de continuar "Arrástrame al infierno o donde sea pero fuera de la sala" ja que qualsevol lloc sembla una millor opció que continuar veient la pel.lícula de com és de ridícula
Acabo amb una que no és meva però és tan perfecta que no puc deixar de recordar-la. Després de veure una selecció d'esquetches on només surten (amb més o menys roba) els actors de moda a la tele i pensant que amb això n'hi havia prou per fer una pel.lícula, ja no era "Mentiras y gordas", per haver-hi mentides seria necessari que els personateges parlessin i potser tenir un argument, allò és "Mierda y de las gordas"
Ha estat un lliga molt ajustada i evidentment penso que és més just que l'hagi guanyat el Barça ja que trobo que fa un millor joc que no pas el Madrid. A més, crec que el Madrid s'ha vist afavorit pel nivell baix de la lliga espanyola i no em referixo a la distància del Madrid i Barça de la resta d'equips, em refereixo a la distància que hi ha hagut entre els mateixos equips en comparació a uns altres anys. M'explico: penso que equips com Getafe, Sevilla, Villareal o Racing han tingut un pitjor euqip i joc que altres anys. Per exemple, el racing fa un parell d'anys amb Munitis i Zigic feia goig i aquest any malgrat tenir l'aparició de Canales no han estat prou bé i han patit per evitar el descens.
Aquest fet de tenir uns rivals més dèbils ha fet que s'afavorís el tipus d'atac del madrid, ja que generant més ocasions de gol, amb la feblesa i poc nivell, s'aconseguia un gol, independentment que se n'encaixes algun altre en contra, i psicològicament molts equips han notat el cop baixant els braços només que rebien un gol, pocs han cregut que podien aixecar un marcador advers davant dels blancs, una situació que vaig poder veure molt clarament amb el Mallorca a les últimes jornades.
La tercera plaça per al Valencia és merescudíssima, ja que no només per números sinó per joc ha estat el tercer equip i en la baralla Sevilla/Mallorca per la quarta plaça, prefereixo aquest resultat perquè el Mallorca ja va quedar fora una vegada en la prèvia i el Sevilla té equip per fer un milor paper a la Champions.
Respecte la Uefa per Mallorca i Getafe és per no fer comentaris. Trobo que són dos equips molt justets que gairebé haurien d'haver estat lluitant per evitar el descens, però torno amb la meva teoria d'una lliga amb nivell baix on han pogut situar-se per sobre de "millors" equips amb jugadors de més qualitat com l'Atlético o el Villareal.
El descens ha estat mes o menys just ja que han tornat dos dels tres equips que venien de segona, Tenerife i Xerez i que havien demostrat molt poc. Penso que el Zaragoza ha tingut més pressupost i fixatges de més nivell (Suazo, Arizmendi o Edmilson no són cracks però suposen una important diferència si es compara amb els jugadors d'altres equips com el Gijón) i aquest fet els ha salvat, tot i que tenia equip per fer alguna cosa més que no només estalviar-se una jornada de patiment
El Valladolid no trobo que tingui un pitjor equip que Sporting de Gijón o Málaga, però ha patit el fet d'enfrontar-se l'última jornada contra el Barça jugant-se la lliga. Recordo com Camacho l'altre any va dir que es podia veure afavorit per jugar les últimes jornades contra Madrid i Barça amb l'Osasuna jugant-se el descens perquè el titol podia estar decidit... Així va ser, com ja s'havia donat el títol, l'Osasuna va guanyar tots dos partits. El vallaodlid no ha arribat amb la lliga resolta i ho ha pagat.
Per últim el millor jugador ha estat sense discussió Messi del Barcelona, ja que ha fet el seu equip campió amb partits on semblava que només ell rebentava el partit, una mica també com Cristiano Ronaldo, però aquest amb pitjor sort, i també el suport d'Higuaín, no ha estat tan decisiu.
El jugador revelació seria per Pedro del Barça que ha estat capaç de fer gols en moments molt oportuns i en una lliga tan ajustada s'ha de parlar de gols importants com el que va fer al Bernabéu o amb el Tenerife; ara també s'ha d'esmentar a De Gea a l'Atlético de Madrid, tros de porter!
La gran decepció crec que ha de ser compartida entre Chygrinsky al Barça i Benzema al Madrid, tot i que en tots dos casos, la cosa pot ser molt diferent l'any vient. Penso que han pagat l'aclimatació i les excel.lents temporades que han fet la gent que tenien davant, ja que no oblidem que el defensa havia de competir amb dos dels millors centrals del món com Piqué i Puyol i el davanter blanc amb Higuaín que ha fet uns números incontestables, fet que ha provocat que no tinguessin cap dels dos prou minuts com per agafar confiança.
Per si no la coneixeu es tracta d'una sèrie de televisió anglesa amb només cinc capítols de 25 minuts (tret del primer capítol que en té 45), ràpida de veure, sobre el típic atac de zombis però aquesta vegada vist des de l'òptica dels concursants del "Gran Hermano" britànic.
Aquesta punt de partida permet que arrenqui de manera interessant ja que fa gràcia comprovar com el patró del programa és el mateix. Tot i que no es conegui el funcionament amb les quatre pinzellades dels zàppings o dels inveitables programes de zàppings, un s'adona que és la mateixa **** a tot arreu: perfil de concursants, ximpleries, etc. Encara avui em sorprèn que aquest programa hagi passat de quatre edicions, sense més interès que veure si s'acaba el Cola-Cao i qui s'encarrega de rentar els plats, però... Compte, que em desvio del tema.
Bé, "Dead set" comença quan en una nit d'expulsió esclata una epidèmia de zombis i la casa de "gran hermano" resta prou aïllada com per ser un bon refugi en un primer moment, ja que es troba protegida de l'assatjament dels possibles fans (això tampoc ho entenc, fans de què? de quant Cola-Cao posa? de com renta els plats?em torno a desviar) i per això no hi poden accedir els zombis.
Fan gràcia el parell de fletxes enverinades que hi ha envers el concurs, sobre com són de falsos i teledirigits els muntatges o com d'artificial se saben els propis concursants mentre tenen càmeres per mirar de guanyar el concurs, però tampoc acaba de ser del tot bo. Penso que se centra tota la part negativa en la figura del productor del programa perquè així rellisqui la crítica al mateix concurs. La veritat és que m'esperava molta més mala llet sobre el programa en si i acaba sent un punt de partida original per allargar el temps sense entrar al terreny conegut, malauradament acaba dirigint-se als llocs més comuns de les pel.lis de zombis.
Fora d'això, la sèrie evita el gore més cru però sí que deixa anar alguna que altra escena de budells i gent menjant-se'ls, una qüestió que al final resulta sorprenent, ja que els protagonistes que són atacats pels zombis se'ls suposa mossegats i "canibalitzats" però després se'ls veu passejant convertits en zombis pràcticament sencers, nomes amb sang i poca cosa més quan alguns havien estat atacats i destrossats per grups de gairebé vint zombis...
En resum la sèrie no està malament, especialment per la seva duració, però no arriba a ser gran cosa perquè no s'atreveix a ser una crítica directa al programa i aquest només serveix per augmentar el temps sense arribar als tòpics de les situacions de zombis; dit això, els fans d'aquest tipus de pel.lícula quedaran satisfets i més veient quin nivell han tingut les dues darreres de George Romero "La tierra de los muertos vivientes" i "Diario de los muertos vivientes"
