David Fincher estrena aquest mes "Zodiac" thriller d'assassí en sèrie que serà d'obligada visió, per la qual cosa aprofito per repassar un dels directors més curiosos i amb un estil propi.
Tot i que porti només sis pel.lícules, a totes elles es nota un estil malgrat que podem dir que no es tracta d'un autor "independet" més aviat al contrari, és un habitual de les pel.licules amb estrella i més aviat asidu dels thrillers, no pas un autor de pel.licules d'aquelles incomprensibles que busquen passar per un festival o dos perquè un gran estudi li encarregui el pròxim remake.
De fet, més que un estil s'ha de parlar d'unes obsessions o fins i tot d'una visió personal que acomoda a totes les històries, tot i que en algunes queda més patent que en unes altres.
Dic que no és un autor tipus Woody Allen o Darren Arofnosky però indubtablement és un director interessant. A l'igual que David Croneneberg que gairebé sempre s'interessa per la fusió de la carn i com es podreix- corromp, encara que no sigui literal (com a "Una historia de Violencia") o sí (com a"la Mosca"), en el cas de David Fincher hi ha un interès pel que podríem dir la vida dels objectes. Fincher sempre mira els objectes com si tinguessin vida i acostumen a ser amenaçadors, aquesta visió més o menys es veu a la seva filmografia:
ALIEN3:tot i ser la seva pitjor pel.licula hem de dir que l'espai sufocant de la nau de la primera d'Alien o l'acció trepidant de la segona, es quedava en un punt mig (és el principal defecte de la pel.lícula, no arriba ser gran cosa perquè no es decideix) convertint l'espai anterior d'una nau en una presó, de nou l'objecte-espai té protagonisme per Fincher tot i que aqui es nota més diluït.
SEVEN:Si hi ha una cosa que destaca i que tothom recorda d'aquesta pel.lícula és l'espai, una ciutat indefinida però caracteritzada per la pluja. També la brutícia, com a l'anterior torna a aparèixer per crear aquest espai còmode pel director i potser pròxim a l'espectador. Però tornem a veure una importància enorme en els objectes, de fet el desencadenant final és un objecte, una capsa que farà que tot acabi de forma gairebé insuperable. Un objecte tan aterridor que només el desconeixement et pot protegir d'ell...si no obres la capsa
THE GAME:Un milionari veu com per culpa del seu germà entra en contacte amb una mena de secta conspiratòria que li acabarà conduïnt ...al suicidi?De nou la ciutat és fosca i més aviat bruta i els objectes representen una amenaça ja sigui amb les pintades a la paret o amb un ninot que et mira desafiant...Ara,destacaria el terror que pot despertar un objecte tan simple com el tap d'una ampolla, ja que el protagonista arriba a un punt de desconfiança que quan en un bar li porten una ampolla d'aigua oberta amb el tap al costat, vol que se laportin tancada.
EL CLUB DE LA LUCHA:Una de les grans obres mestres del cinema modern, perfecta en tot. Aquí ja sí que es veu com Fincher mira l'avió a punt d'estavellar-se o la fotocopiadora com elements que representen una part important de la vida dels persontges i que hi participen en la seva descripció o destrucció.Principalment les cases, una treta del catàleg d'Ikea i que amb el seu punt de quasi perfecció es mereix volar pels aires (sense destorbar els veïns això sí)i l'altre plena de goteres on salten els ploms, revistes velles (el coneixement caducat) i s'embussen els banys amb coses flotant com meduses...La bruticia té un significat, l'acostament a l'autodestrucció, però també els objectes són vius sense moviment, com quan explica les explosions o amb l'smiley que es pinta ala façana de l'edifici.
LA HABITACIÓN DEL PÁNICO: l'espai torna a ser un dels protagonistes per com és segur en unes zones pels personatges i com han de passar per on hi ha perill. De nou, els objectes de la casa semblen tenir vida i Fincher els recorre i passa per ells com si els estigués demanant que també actuessin. A més en aquest cas, no es tracta d'un espai o objectes exòtics o estranys, sino d'una casa (amb algun caprici de ric) però al cap i a la fi, un objecte comú a l'espectador però que també es converteix en una possible amenaça ja que els lladres volen entrar precisament en aquella casa, no busquen els protagonistes ni cap pertinença seva, sino l'objecte de Fincher.
Toti el que he dit, també he de puntualitzar que no es pot saber fins on arriba la seva manera de fer o interessos i on comença el guió-encàrrec que rep...A veure què hi ha a "Zodiac"...A més de 160 minuts!
Comentarios
Para mi es mas foja la Habitacion del Panico que Alien 3, en esta ultima parece mas un acuerdo con la productora o la necesidad de dinero que no la motivacion por un buen guion
Saludos cinefilos
A mi em sembla més aviat "la habitación..." una mena com de falta d'alternatives, és a dir, no hi ha cap projecte que li interessi més i fa això per fer alguna cosa, com una mena d'entreteniment mentre arriba alguna cosa millor...És una pel.li ben feta però gairebé de sobretaula, ara, jo trobo molt pitjor Alien3
Pues yo creo que Alien3 es una peli muy guai, no? Porque el bicho sale de un perro, no? No como en las otras que siempre sale de una persona, y luego sale como más chungo y más grande, no? Y es como gris o plateado y mola mogollón. Y además la Ripley como que folla por fín, que tantos años en el espacio es como el marinero o el camionero que se tira solo media vida, no?(que es lo que ella es, una camionera del espacio) Y luego va más calentorro que la ostia y con el poster de la Marta Sánchez... En fin, que le quitan las telarañas que ya falta le hacía que se notaba que el Sargento Hicks le hacía tilín en la 2 y seguro que ya debía ir necesitada.
Em referia a que és la pitjor pel.li de David Fincher, dins de la saga Alien, estic d'acord amb algunes coses amb tu, CHUKY, crec que s'intenten fer coses diferents en lloc d'apostar com tants d'altres a repetir la fòrmula que ja ha funcionat; de fet, se'm va fer més pesada Alien4, no sé si per la presència que no encaixava de Winona Ryder, ja que a Alien3 molts detalls busquen la diferència: ja no és la nau com a metàfora d'espai tancat sinó directament un espai tancat,la presó, es busca que mori Ripley quan ens han venut que sobreviu sempre, etc...
je,je, Tens raó al cap i al afi la Ripley no era més que un camioner de l'espai.
Ah!Igualment, sembla que Fincher tampoc es va quedar gaire content amb la pel.li ja que ha estat l'únic que no ha participat en
l' edició especial d'aniversari d'Aliens
Hombre,Isra, entiendo que me digas que la Ryder desentona en la 4, pero que me digas que prefieres la 3 a la 4 me parece inverosímil! Ya sin entrar en detalles de dirección, opino que el guión de la cuarta parte es muchísimo más interesante que el de su predecesora; de hecho, creo que junto con la 2ª es la entrega más interesante de la serie por cuanto a la creación de un universo coherente. Es cierto que la 1 tiene el mérito de la originalidad (aunque tampoco nos pasemos porque lo que hace es beber de toda una tradición de pelis de monstruo en el espacio pero elevando la categoría de serie B al de película de calidad). Aparte de eso, la primera entrega hace poco más que plantearnos una situación claustrofóbica con tintes de ciencia ficción en la que, eso sí nos insinúa ya uno de los grandes mitos de la saga; el de "la compañía", una especie de corporación industrial con connotaciones que van de las puramente capitalistas a las pseudo-religiosas.
Por otro lado, la 3ª no es en mi opinión sinó un intento de volver a la formula de la 1ª tras la adaptación pseudo-bélico que construye Cameron en la 2. Lamentablemente, a la 3 le faltan la originalidad de la 1ª, la complejidad en cuanto el argumento (que intentan paliar con matices pseudo-cristianos en un intento fallido de aportarle una aparente profundidad)y guión, pues parece que se hayan limitado a meter a un grupo de personajes en un laberinto a la espera de ver en que orden se los va comiendo en bicho( que teniendo la oportunidad de matarlos a todos en 3 minutos se dedica a despistarse por los pasillos ad eternum).
Sin embargo, son la 2 y la 4 entregas las que se preocupar por construir un universo alrededor de esa nave perdida en el espacio dotándolo, no sólo de cohesión, sinó también de interés. Que sería el universo Alien sin los marines espaciales, los enviados de la compañía, los científicos locos obsesionados en hacer un arma del Alien...Por no olvidar que es en estas 2 entregas en las que el personaje de Ripley adquiere auténtica profundidad y riqueza (gracias a su maltratrado instinto materno, a su voluntad férrea no sólo de sobrevivir, sinó de demostrar que la condición femenina no comporta debilidad física o de carácter). De hecho, son estas entregas las que convierten a Ripley en refenrente de heroína Femenina; fuerte e independiente pero con sentimientos y preocupaciones marcados por su condición de mujer. Se profundiza también en la presentación de la compañía Weiland-Yutani, en sus ambiciones y sus métodos, sin despojarla de esa aura misteriosa e imponente. Son estas 2, pues, en mi opinión, las más gratificantes y enriquecedoras del universo Alien.
I tant!És que només valen la pena la primera i la segona, tant la tercera com la quarta són molt inferiors; el que em passa és que sóc més benigne amb la tercera per tenir a Fincher i un aire que sembla més propi de sèrieB, gairebé com si fos una pel.li de directe al videoclub.
En canvi m'enfurisma més la quarta perquè "Hollywood" i la seva magnífica manera d'entendre totes les històries és evident durant tot el metratge, personificat en la figura ficada per "acord comercial" i objectiu en el mercat que significa la presència de la Ryder...I que consti que no li tinc una especial mània, només que grinyola en aquesta pel.li
