Jonathan Glazer, un director a seguir
Potser el nom no diu gaire, però crec que és un director que s'ha de vigilar de ben a prop, ja que amb només dues pel.lícules ha fet dues històries força diferents entre sí, no com Guy Ritchie que només sembla tenir gràcia si es repeteix, per la qual cosa encara s'ha de valorar més.
A "Sexy Beast" (2001) ens explica com Gary, un antic mafiós-lladre anglès, viu retirat amb la seva dona a la Costa del Sol. Un dia rep la violenta visita de Don Logan que el vol per una feina, Gary s'hi nega però Don no ho accepta així com així.
Amb aquest punt de partida surt una pel.lícula amb visions del dimoni i un ritme accelerat molt pròxim al que diríem estil de videoclip però sense arribar a afectar la història; més aviat al contrari, aquests girs de càmera o l'aparició d'una música també violenta contrasta amb una posada en escena gairebé teatral, ja que la major part de la pel.lícula es basa en els diàlegs i la presència dels actors, on sobresurt un impressionant Ben Kingsley. La seva manera de moure ens defineix perfectament un personatge on tot és fúria i que només es pot expressar amb la violència ja sigui de paraula o fets, i si no, sempre li quedarà la mirada...
La pel.lícula fins i tot no arriba a l'hora i mitja, sé que no s'hauria de tenir tant en compte però és que cada vegada em semblen totes les històries més inflades del necessari per justificar el preu de l'entrada.
Cap punt negatiu? Doncs no, els que busquen trobar més "Snatch", "Lock & stock" o similars a "Pulp Fiction" i "Reservoir Dogs" han de veure-la. L'única bufetada és per algun assessor, ja que aquesta retirada a una villa espanyola és molt més a prop de Mèxic que no pas de Gibraltar...
L'altre pel.lícula d'aquest director és més coneguda "Reencarnación (Birth)" del 2004. La història ens parla de com deu anys després de la mort del marit d'Anna, quan està promesa amb un altre home, Joseph, rep la visita d'un nen que diu ser Sean, el seu marit mort.
El que destaco en aquest cas és l'elegància i tranquil.litat de la pel.lícula ja sigui en l'ambient, vestuari o fins i tot la música, a diferència de "Sexy Beast" on era més accelerada tota la posada en escena i la mateixa direcció.
Els actors, com abans, tornen a estar més que bé, però no només això, tots els actors estan genials, fins els secundaris dels secundaris com Starmore.
Tot i que suposo que cridarà més l'atenció la interpretació de Nicole Kidman per aguantar uns primers plàns que poden arribar a ser incòmodes, a mi em van sorprendre més Danny Huston, que interpreta el promès superat per un nen i un record, i el nen, Cameron Bright, ja que la seva veu en versió original transmet una seguretat molt adulta.
La pel.lícula ha estat considerada per molts com a avorrida o fins i tot ridícula, ja que se't poden acudir vint mil formes de demostrar si realment es tracta de Sean o no; però fora d'això em sembla excel.lent per com un fet extraordinari pot desmuntar una vida que sembla programada per ser monòtona i sense sobresalts.
M'agrada la manera com els diferents adults assumeixen la situació, superada la primera reacció d'escepticisme, alguns amb violència o fins i tot aprofitant-se d'ella per fer mal als altres. Especialment la parella promesa abans i despres de la resolució (sóc deliberadament críptic per si algú no l'ha vista): Anna desitja que sigui veritat, s'estima més viure del passat i els records, cosa que significa una manca d'atracció per la vida proposada per Danny, en conseqüència, aquest reaccionarà amb l'odi i violència propis dels adults.
Finalment, les darreres escenes mostren com el món infantil està molt més capacitat per refer-se d'algunes ferides, a diferència dels adults que de cap de les maneres podran superar allò viscut.
La conclusió és que algú capaç de fer dues pel.lícules de tema tan diferent i, sobretot, amb una manera de dirigir que s'adapta a la història i no imposant el seu "estil", no se li ha de perdre la pista.
