PERILL: UWE BOLL!
Vull avisar aquells que encara no el coneixen, però se l'està batejant com el pìtjor director de la història, és a dir el successor d'Ed Wood, i la veritat és que arguments no en falten. Aquest director és alemany però s'ha fet "famós" per les seves dues obres que han passat per sales, totes dues adapatacions de videojocs.
Abans de penjar-lo he de dir que sóc fan del cinema fantàstic i aquí incloc el que es coneix com a pel.lícules d'escabetxines, tipus "Viernes 13" o les versions més modernes com "Scream" o "Sé lo que hicisteis el último verano"; no diré pas que aquestes pel.lícules són bones però he d'admetre que sóc indulgent a l'hora de jutjar-les, només que no facin ràbia passaré una hora i mitja acceptable; en canvi, si és dolenta, passaré una hora i mitja rient. Per aquesta manera de pensar acostumo a menjar-me sistemàticament totes les que surten i fins i tot recuperar pel.lis dels vuitanta d'aquest gènere. Feta aquesta introducció, les dues que he vist d'Uwe Boll mereixen un comentari a part (o un foc per cremar a part), per com aconsegueix convertir una idea típica en una cosa pitjor de la que semblava en el punt de partida o fins i tot donar un aire no direm de sèrie B sinó ja d'afeccionat o sèrie Z, malgrat tenir actors o pressupost.
Tenim "HOUSE OF THE DEAD" del 2003 on un grup de nois es dirigeixen a una petita illa on se suposa que s'està fent una macrofesta però quan hi arriben no troben ningú més que uns quants zombies i un traficant d'armes que proporcionarà un coktail no apte per tots els estómacs... I no em refereixo al gore.
Com deia el punt de partida dóna per una pel.li que pot ser típica per endevinar l'ordre dels morts i construir unes situacions de claustrofòbia amb uns quants ensurts per arribar a un final fàcil... Doncs no aconsegueix ni això.
Ja no diré que els personatges fan ràbia per com són de ximples però quan veus que saben arts marcials i fer servir tot tipus d'armes com espases o més, què es pot dir? Que hi ha alguna cosa pitjor, veure com per travessar uns pocs metres es munta una escena sense cap mena de sentit sobre la direcció amb aturades a l'estil "Matrix" que augmenten la sensació de producte de baixa qualitat o persontges que no saps si van cap endavant o cap enrrera.
Alguna perla més: he vist pel.lis basades en videojocs i en casos com "Doom" agafaven la persepctiva del videojoc, una qüestió que tenia gràcia com a homenatge; aquí quan algun personatge mor, ho fa caient a rodolons i amb fons vermell com als videojocs... Et posaves a a esperar a veure si sense tocar cap botó del comandament no continuava!
Aquest home és un perill i ho demostra també als diàlegs
BO-PROTAGONISTA:¿Por qué querías ser inmortal?
DOLENT-DOCTOR MALDADES: ¡Para vivir para siempre!
La pregunta és de les més ximples que he tingut la desgràcia de sentir, d'un nivell de parvulari només asimilable a un ¿per que beus?perque tinc set ¿quina resposta esperava?
Ja per tancar amb aquesta pel.lícula diré que no apareix cap "casa dels morts" com indica el títol...joooooooooooo!
Tot i merèixer no tocar ja no una camèra, sinó el comandament de la tele, aquest paio aconsegueix més pasta i fins i tot actors per la seva següent pel.li "ALONE IN THE DARK" (2005). Dic actors perquè si abans eren els típics jovenets, aquí ens trobem amb Christian Slater (tampoc és que m'agradi molt però almenys és conegut) i un actor que encara crec que es pot aprofitar Stephen Dorff; evidentment els actors no aconseguiran esborrar "l'estil" Uwe Boll i la pel.lícula serà cutre fins i tot pels prestatges més polsosos dels videoclubs, per la qual cosa recordo que totes dues han passat per sales de cinema aquí també, no només a yanquilandia.
Per fer boca, uns comentaris que he trobat recopilats per Hicks a "dreamers":
"Desitjaràs saber per què el distribuidor no la va llançar directament a video, o millor, directament a les escombraries" Stephen Holden, The New York Times.
"En algun lloc, ara mateix Ed Wood descansa plàcidament" Scott Weinberg, Efilmcritic.com
"Si Ed Wood hagués pogut caure sota la influència de la MTV, "Plan 9 del Espacio Exterior" seria molt similar a "Alone In The Dark". Jeffrey Wetshoff, Northewest Herald.
"Sembla una pel.lícula d'institut de baix pressupost". Jeff Vice, Deseret News.
"Les 3 estrellas han tingut dias millors, però m'agradaria pensar que podrien haver fet quelcom més digne. Porno gay, per exemple." Rob Vaux, Flipside Movie Emporium.
"Només som a gener i em costa imaginar que aquest any es pugui estrenar una película capaç de substituir Alone In The Dark com la meva candidata a pitjor pel.lícula del 2005". Betty Jo Tucker, Reeltalk Movie Reviews.
"Dir que Alone In The Dark es millor que House Of The Dead, és com dir que la sífilis és millor que la SIDA". Nicholas Schager, Slant Magazine.
No estic del tot d'acord amb algunes coses ja que almenys Ed Wood feia un cinema diguem que artesanal i amb pocs mitjans i un material propi; en canvi, Boll aconsegueix enfonsar qualsevol cosa, ja tingui pasta, actors o fins i tot idees alienes.
L'argument de la pel.li no està malament: Edward Carnby (Christian Slater), és un detectiu de successos paranormals que s'enfronta als horros d'una antiga cultura amb dimonis que pretenen tornar a la vida, enmig la seva antiga xicota (Tara Reid) i una organització armada que coneix l'existència d'aquests dimonis dirigida per Stephen Dorff i a la que Carnby hi va pertànyer. Evidentment no és per un Oscar al guió però hauria de ser minimament entretinguda. Ni això, és tan trista que sembla una sèrie de televisió d'abans (perquè ara a la TV les fan millors que aquesta pel.li) on tot és una excusa per prémer el gallet i trobar-se amb unes situacions més dignes de "cazatesoros" que campen per Telecinco que no pas de Lovecraft.
En resum, aquest home és una desgràcia per allò que toca i si algú té ganes, no diré de riure perquè fan pena, de veure com no s'ha de fer una pel.li, que n'aprengui d'aquestes dues joies.
