Obro aquest fil gariebé com a conseqüència d'un petit debat que hem muntat a propòsit de còmics al fil de "Joan Oliver/Pere Quart l'inventor de jocs" i tornant als temes més freaks, ja que alguns després em diuen que hi ha massa futbol al blog. Per cert, agrairia que la gent que llegeix de tant en tant el blog hi posés alguna cosa, encara que fos un "quina merda" o "t'equivoques" o un "deixa això i treballa", ja que no negaré que escric per passar l'estona però em diverteix molt més contestar algú.
Bé, a propòsit del fil hem discutit sobre la necessitat de canviar els personatrges de còmics amb dos exemples, que potser semblen antagònics com són ArmaX-Lobezno-Logan-Parche-Jhon (m'oblido de cap nom?) i Superman...Bé, també Kal-El/Clark Kent,je,je. I algú que no és un fan de superman deia que aquest personatge necessita una deconstrucció com les que fa Grant Morrison...Compte!Sóc un gran defensor del senyor Morrison per l'etapa d'Animal Man, però allà més que destruir considero que va posar una base més sòlida i sobretot va aconseguir que al llarg dels gairebé trenta números, al final et quedessis amb la sensació que tota la sèrie havia avançat en una mateixa direcció. En canvi, sí que és una "deconstrucció" el que ha fet amb Xmen, i tot i que està entretingut perquè ha estat diferent, també s'ha de reconèixer que tota l'estona tens una sensació incòmode, no només perquè sembla que no tingui respecte pels personatges, és que directament no s'ha llegit els còmics anteriors!Fa un canvi tan profund que després d'ell gairebé no podrà passar res més i qui vingui darrera, en aquest cas va ser Claremont, no té més opció que netejar i començar de nou, com si ignorés deliberadanent l'etapa anterior, només falta que algú digui "dios mio ellen he tenido un sueño horrible" ...Que per cert És el final d'Animal Man, no?
El que vull dir és que les histÒries de mort d'un personatge o el seu cercle de secundaris o el canvi radical d'imatge i operativa permeten omplir ràpidament un còmic, l'autèntic mèrit és que això sigui un afegit pero hi hagi més història. Un exemple és com Lobdell es carregava un personatge de tant en tant, secundari això sí, a la PatrullaX, passaves les pàgines però tampoc et quedaves com que haVIES llegit res ben fet...
En general un canvi total, com la mort de personatges, és una historia fàcil, com la favorita del senyor Alan Davies, navegar per dimensions així m'entretinc ensenyant aquest personatge que allà és dolent I aquí és bo i porta capa o ximpleries similiars.
L'autèntic mèrit és fer una història progressiva, amb sentit com "Animal Man" o una història del tot intrascendent i alhora interessant. Aquest punt representa mes dificultat amb el típic "Especial de Verano" o les col.leccions de molts personatges com la "Liga de la Justicia" o "Los Vengadores", ja que sense descriure amb detall els personatges i anant amb peus de plom per no contradir el que passa a les seves sèries respectives, han de mirar de fer una història que no desmunti res... Per això acostumen a ser dolentes o pobres, a no ser que hi hagi un bon guionista i faci coses com "Para el hombre que lo tenía todo" de Superman.
En fi, que els canvis que apuntava no passen de ser en molts casos una rentada de cara del personatge per distrure del fet que no hi ha història, o que és una història que ja has vist cinquanta vegades!
Comentarios
crec ke de futbol tindriam ke parlar de nosaltres.
buff, del "nostre futbol", ja en vaig fer un fil la temporada passada, mig en broma sobre els barrufets matiners, pero la veritat es que m'estimo més fer-ho per mail i aquí deixar temes més generals com la lliga o maneres de jugar, com allò dels davanters
En primer lugar, que yo no estoy en contra de Superman como personaje (tengo toda la saga de La Muerte de Superman y colecciono la nueva serie guionizada por Busiek) como tú afirmas; es sólo que no me gusta el uso que se hace del personaje y la carga política que tiene (igual que la tiene al Capitán América que está ahora, sin embargo, protagonizando una de las mejores series marvel del momento de manos de Ed Brubaker).
En mi opinión, es para desligar al personaje de Superman de esas connotaciones que comentába en el comentario al poema de Joan Oliver que se necesitarían una serie de cambios importantes en el personaje. No quiero decir con esto que para hacer una buena historia del personaje haga falta cambiarlo. Cualquier personaje puede protagonizar historias extraordinarias si el guionista tiene buenas ideas (como por ejemplo el Daredevil de Miller, o el de Bendis; o los Wildcats de Moore); estos son ejemplos de guionistas que realizan buenas historias sin cambiar la esencia de los personajes, pero hay veces en que, ya sea por el paso del tiempo, o por cambios políticos, ideológicos o simplemente generacionales de los lectores, los personajes dejan de funcionar. Hay personajes que se quedan anticuados; de repente te das cuenta de que no han envejecido bien (como algunas películas), y lo que era estupendísimo en los 80 parece algo completamente estúpido o carca en los nuevos tiempos. Superman va, a mi parecer, por este camino, y necesita cambiar; como cambió la patrulla-X en los 70 o Batman en los 80. Simple evolución.
Por otro lado, quiero defender el uso de las historias tipo ElseWorlds. Pienso que este tipo de historias permite que nos lleguen ciertas visiones o historias que un determinado autor puede tener de un personaje que de otro modo no nos llegarían puesto que las compañías jamás aceptarían ideas tan osadas o cambios tan importantes en sus personajes, ni se arriesgarían a una importante pérdida de público en caso de que los cambios no fuesen populares entre los lectores.
De este modo podemos permitirnos el lujo de disfrutar de historias extraordinarias que de otro modo no nos hubiesen llegado, como por ejemplo El Regreso del Señor de la Noche, Superman Rojo, Batman: Luz de Gas, Kingdom Come, Tierra X, Superman: Identidad Secreta, Marvel Zombies o Superman vs Aliens. Puede que alguna de las historias no nos guste, o que la calidad de las mismas sea en algunos casos mejorables, pero casi todas tienen, muchas veces, un punto de partida interesante. En mi opinión, constituyen uno de los grandes aciertos del mundo del cómic, y algunas de ellas, están entre las mejores historias que se han editado nunca. A la luz de esto, ¿podemos realmente decir que son historias huecas, fáciles o menores?
Jo ho sento però el turisme al còmic és ridícul i la majoria de vegades les històries "d'altres móns" es dediquen només a això, com les dels futurs, només presentar variacions en relacions i personatges,com per cert el futur de Superman que acaba de presentar Busiek; el problema és que si t'atures un moment en la majoria d'aquests casos l'argument és "arriba l'enfrontament final"...Res més. Per sort hi ha moltes bones aportacions perquè es molesten en construir una bona història com identidad secreta o per com enganxa aquesta història a El regreso del señor de la noche. Però per mi TierraX és un exempple de com penso més en el disseny-presentació que no pas en una altra cosa, doncs amb una col.lecció de posters n'hi ha prou
Pero, si como tú mismo dices, hay historias de ese tipo que están bien construidas; entonces, el problema no es de ese tipo de historias, sino de la calidad de las mismas. El concepto de historia alternativa no es malo en sí mismo, únicamente una pretexto para poder seguir explotando el universo de los superheroes mediante ideas nuevas y frescas que al guionista de determinada serie no se le ocurrieron en su momento. También hay series regulares que se tiran 100 números con un estancamiento creativo asesino y nadie dice "las series regulares largas de superheroes apestan". Yo pienso que una historia, por absurda que pueda parecer, debe sólo ser juzgada por la calidad de la misma; ello no quiere decir, que las editoriales no utilicen, en ocasiones, este tipo de universos alternativos un de modo puramente comercial y lucrativo. Pero en cualquier caso, siempre hay gente a la que una serie como Tierra-X, aunque todo lo que tú dices de ella es cierto, pueda parecerle interesante.
No único que yo te digo, es que si tú mismo reconoces es que dentro de este tipo de historias hay muy buenas aportaciones, entonces no puedes meter todo el género en la bolsa de la basura.
En cuanto a que realizar este tipo de historias es mucho más fácil que continuar con acierte una serie regular; hombre, es bastante posible, es por eso que hay tan pocas series regulares de duración prolongada que hayan conseguido mantener un nivel de calidad realmente alto. Pero yo creo que el principal motivo es que es mucho más dificil tener buenas ideas durante 5 años seguidos que durante 6 meses. Es que no creo que ni Alan Moore, que pasa por ser el gurú de los cómics, lo haya conseguido; excepto quizá si contamos La Cosa del Pantano, pero tampoco es que toda la serie fuera del nivel de Watchmen, salvo por la saga de American Gothic, el resto es más bien flojo.
No totes les històries de turisme són per les escombraries però em recorda a una teoria meva sobre les telecomèdies i és que existeix un llibre per quan els guionistes no tenen idees amb capítols que serveixen per totes les sèries com "el petit es perd", explico la mateixa història però des del punt de vista d'un personatge diferent o em trobo una carta-objecte que penso que és per mi i és per una altra persona...Si es troba aquest mateix llibre al món dels còmics hi haurà un apartat per les possibilitats a les terres alternatives amb el bo és dolent, tot està destruït, l'amor del protagonista porta anys mort, etc
A mi per exemple la Era del Apocalipsis em va agradar perquè no només era veure d'una altra manera l'univers mutant sino que totes les sèries estaven relacionades i hi havia un objectiu comú, no era una història buida i de fet el que miraven d'evitar era un enfrontament final.
Indubtablement, és més difícil allargar la presència d'un guionista amb bones idees però aquí és on arriba la clau i llavors tenim com a opcions:
-tancar la sèrie fins que algú arribi amb idees interessants o el mateix guionista les tingui
-omplir la sèrie amb qualsevol cosa com tòpics del llibre d'idees fàcils
Generalment s'agafa la segona opció...
I ho diu algú que després de 300 còmics de lapatrullaX ja no se la fa de tant repetides o buides que trobava les històries!
Per cert l'etapa de Moore quan acaba l'american gothic amb la cosa del pantano intentant tornar a la terra m'agrada força, especialment la d'Adam Strange amb els thanagarians
Parece mentira que tú me defiendas la Odisea espacial de Alec Holland cuando eres el primero en cargarte un arco argumentativo tildándolo de simple turismo espacial.
¿Cuando lo hace Alan Moore es una saga interesante, pero cuando los protagonistas son Excalibur es un despilfarro de papel?
¡Eres más demagogo que Acebes!!!
Noooooooooooo, que no pot ser només una excusa, com jo trobava la d'Excalibur, sino mes justificat. Per seguir amb Excalibur, la historia del capitan britania d'allan moore tambe té un principi de turisme pero nomes per posar el marc al que sera el que vindra al seu mon.
L'era d'apocalipsis de diferents autors i alguns molt mediocres, per no parlar nomes de moore, tambe estava prou be perque malagrat molts erros tot era un conjunt relacionat, no nomes turisme, i l'spiderman 2099 de peter david feia un univers propi en lloc de turisme, tot i que apareguessin el nou Buitre o similars
Dic que trobo que es facil, pero malgrat aixo es pot fer be.
