La "INVASIÓN"del bon gust i les maneres

Per si no la coneixeu, "Invasión" és una pel.li del 2007 amb Daniel Craig (l'actual 007) i Nicole Kidman (l'actual protagonista de molts anuncis i alguna que altra pel.li) que explica com amb la tornada d'un coet, una mena de virus extraterrestre comença a controlar la gent, fent-la més freda i organitzada, amb una consciència comuna que pretén instal.lar un ordre sense els habituals defectes humans: desitjos, enveges, etc...
Nicole Kidman, com exdona d'un dels primers infectats i psicòloga, nota que passa alguna cosa estranya i quan troba una mostra que fa analitzar a Daniel Craig, s'organitza un reducte per a no infectats. Els infectats passen a ser dominats en el moment que s'adormen i el fill de Nicole, que es troba en zona infectada, sembla immune, per la qual cosa hi haurà una sèrie de persecucions per mirar de rescatar-lo i aconseguir una cura.
La pel.lícula és un remake de la coneguda -i versionada- història dels lladres de cossos i no és del tot avorrida, per passar l'estona, però el pitjor és que comparant-la amb la millor versió pel meu gust "La Invasión de los Ultracuerpos" de 1978 és com si haguessin eliminat precisament les millors parts.

 

Començo per la tria d'actors, a la moderna tots són rematadament guapos i elegants, fins i tot el dolent, són actors més que bons i els personatges, grans especialistes en les seves matèries, reconeguts i amb festes a l'ambaixada amb "ferrero roche"... En canvi, l'aspecte de l'antiga és com més de gent del carrer, buscant tota l'estona la identificació amb l'espectador (Donald Sutherland, Jeff Goldblum... Leonard "Spock" Nimoy?), són funcionaris o treballen en una sauna...No és el mateix!

 

A la de 1978 la desesperació es va apoderant dels protagonistes perquè cada cop que intenten trobar ajuda o una possible fugida, ja no per guanyar contra la invasió, sino només per sobreviure, es troben amb el domini alienígena i que cada cop son menys els no infectats... En canvi a la moderna, als dos minuts de descobrir la invasió ja hi ha organitzada una resistència i un castell fortalesa per poder anar-hi passant un control previ on es treballa en la cura. Hi ha esperança des del primer moment, l'angoixa de l'espècie passa a millor vida. Afegeixo que el fet de buscar el nen dóna un aspecte d'heroïcitat per tenir un objectiu noble per part de Kidman i Craig; quan el pobre Donald Sutherland i els seus només miraven de poder arribar al dia següent i ja els costava fer-ho


Continuo amb el fet que a la nova, els infectats mantenien el seu cos i era possible trobar la manera de curar-los del domini. L'antiga aconsegueix moments d'autèntic horror quan es veu com els extraterrestres es desfan de forma organitzada dels cossos que han copiat i es presencia, com al final, la mort dels personatges davant dels ulls dels altres...Un dramatisme que a la nova es perd totalment, a més del toc de terror-fàstic quan es veu com es van formant els nous cossos a mesura que es consumeixen els antics...A "Invasión" no, un got de xocolata calenta, s'adormen i prou, ja són extraterrestres, molt dolç i higiènic!

 

Per acabar a "Invasión" al final aconsegueixen véncer la infecció mentre que a l'antiga només aconsegueixen destruir uns quants invasors...L'escena final ens presenta a Daniel Craig i Nicole Kidman esmorzant junts, llegint el diari, amb tots els infectats curats i deixant molt clar que han recuperat el control de la situació, no hi ha cap insinuació com a "La cosa".
El final de l'únic protagonista que sobreviu a "La invasión de los ultracuerpos" és possiblement un dels finals més impactants i ben fets d'una pel.li de terror, juntament amb el de "Reanimator" i no dic res més, només que, com us podeu imaginar, no és feliç, ben al contrari, del tot desolador.

 

No em considero enemic dels remakes, alguns superen l'original com "El amanecer de los muertos" o per molt dolents que siguin tenen aspectes positius com "Vanilla Sky"; però els remakes acostumen a repetir els encerts i el punt fluix és l'originalitat, la sensació que ja has vist la pel.lícula. En aquest cas no són gaire originals i s'agreuja amb el fet que han eliminat els aspectes més inquietants

 

Comentarios

vuelo y soy de hierroooo, como molo


Parece mentira que alguien sea tan frívolo como para simplificar una cinta de tan alto contenido metafísico como es la estupenda Iron Man, hasta el punto de quedarse con lo puramente anecdótico; la representación exterior del drama humano de este joven alcohólico y adinerado, metáfora maravillosa de la alienación social a la que se ve sometido un hombre de disipada existancia que repentinamente se ve enfrentado a la triste consecuencia de sus pecados. La trágica realidad del traficante de armas que, ajeno a las desgracias que su lucrativo negocio provoca, es forzado a confrontar el hecho de que no es más que otro engranaje más de la maquinaria imperialista y colonizadora de su país. Dividido entre su patriotismo y su conciencia, Stark se ve abocado a un aislacionamiento forzado entre su realidad social y su sufrimiento exterior, representado por su metálica armadura; una coraza que viene a simbolizar un necesario distanciamiento de su realidad social que le permita encontrar su yo interior, su auténtico camino guiado, ya no por motivaciones economicas socialmente impuestas en el mundo occidental, sino por una ética propia que le permita reconciliarse consigo mismo.


Doncs tot i el que pugui semblar, estic més d'acord amb el primer comentari que no pas amb el del propietari de l'edifici Baxter (o és de lloguer?) ja que la pel.lícula va més per l'espectacularitat i l'entreteniment que no pas per lectures metafòriques (com les que es fan sobre consumisme-pel.lis de zombies), i el personatge més enllà d'una redenció sembla que el senyor Stark continuï amb la festa però d'una altra manera, en poques paraules: no hi ha massa drama


No has entendido la película...


Home, hi ha una conscienciació, és evident, però mira com totes les decisions són més aviat personals que no pas del que podríem considerar com "activisme", em refereixo al fet que acabar amb obadiah es perque intenta matar-lo a ell i a pepper i els teroristes que elimina són els que el van segrestar.
Tu parles d'aillament, pero jo en veig mes en el bruce wayne de christian bale ja que feia l'ase a les festes amb un objectiu, no era el seu veritable "jo", en canvi tony stark continua sent-ho tant dins com for ade l'armadura i si no et qudes convençut tens per això l'ultima escena...O es una referencia a la civil war?


Añadir un Comentario:



Inserta aquí el código de verificación que ves en la imagen.

Albergado en:blogdiario.com

Noticias: Noticias

Contador gratis contadorplus.com