QUÈ NO HAN ENTÈS???? AMERICAN PSYCHO 2
"American Psycho" és una pel.lícula, que ja té uns anys, basada en una excepcional novel.la de Bret Easton Ellis que explicava la depravació mental de Patrick Bateman, un "yuppie" que davant de la manca de sentiments es dedicava a matar.
La pel.li tenia els seus defectes, feia dubtar de si eren reals alguns dels assassinats, una manera d'encolcir el personatge, quan l'atractiu és precisament la fredor i el buit que el dominen.
Rescato un parell de frases de la pel.li:
Com està fastiguejat de tot decideix trencar amb la nòvia justament quan aquesta li està explicant que haurien de casar-se, ella, quan aconsegueix superar la sorpresa diu que no es poden separar, que tenen els mateixos amics. Llavors Patrick respon ràpidament "da igual, quédatelos" sense cap implicació emocional...
L'altra frase que defineix perfectament el personatge a la pel.li és: "soy como vosotros, pero no siento nada"
Com acostuma a passar el llibre és infinitament més salvatge que la pel.li, però també se li ha de reconèixer que presenta l'oportunitat de veure un Christian Bale pletòric (un paper no gaire distanciat del que fa a "Shaft"), per la qual cosa val molt la pena i perquè si no és com el llibre, almenys te'l recorda.
Bé, es nota que és un dels meus llibres de capçalera i la pel.lícula no diré que és bona però té elements interessants.
Per aquest motiu, vaig caure fa poc en la temptació de veure "American psycho2", evidentment la curiositat era més forta que jo i tot anar avisat de la baixa qualitat d'una proposta directe als prestatges del videoclub i amb William Shatner (el capità Kirk de "Éstard crek") com a cara més coneguda, vaig acabar més dolgut del que m'esperava.
Ja he dit que les meves expectactives no eren molt altes, però quan veus que la història va d'una noieta a la universitat que comença a eliminar tots els que s'interposen al seu camí per aconseguir una plaça d'ajudant de professor que li permetrà treballar a l'FBI ... Amb aquest argument la primera cosa que penso és "Què no han entès?".
M'explico, l'atractiu del personatge de Bateman era la manca d'objectius i com d'aleatòries eren les víctimes, tret d'un parell, la major part són gent que es troba, no li cauen especialment bé ni malament, només mata, això sí recreant-se en no només que la victima mori sino en destrosses i esquarteraments variats (molt pitjors en el llibre, és clar, especialment amb una rata que fa servir).
En canvi, la noieta d'ara té un pla i calcula com aconseguir els seus objectius, mata perquè destorben, l'aparten de la seva meta i la mort de les seves preses es ràpida, amb l'objecte més ridícul que tingui a mà i passant ràpidament a desfer-se del cadàver, en lloc d'entretenir-se una estona com feia en Bateman que al llibre arribava a guardar trossos a la taquilla del gimnàs "mi favorito con un alfiler rojo".
Veient que ja no han agafat el missatge, només pot restar l'alicient de buscar la relació amb la primera part i... quina relació hi ha? Doncs que la noieta quan era nena va veure com Patrick matava la seva cangur davant d'ella i ,aprofitant una distracció, el va matar per marxar de l'escena abans que la poguessin relacionar amb
ell. Fora del fet que sigui més o menys ridícul, si es llegeixen el llibre és veritat que Patrick disfrutava tenint públic, però no pas amb nens per la qual cosa al final et quedes amb la sensació que el més possible és que ja no sigui que no hagin entès el llibre, sinó que només hagin vist la pel.li, perquè l'univers literari malaltís d'Ellis "Menys que zero", "Glamourama" o "Lunar Park" (no he aconseguit el llibre de "Les regles del joc") queda molt allunyat temàticament d'aquesta pel.li: la buidor i la depravació contemplativa han passat a millor vida.
Com deia al fil del bany de mediocritat, la culpa és meva.
