LA MORT DE SUPERMAN
Per si alguns no han l'han vista o no ho saben, ha sortit en dvd "Superman-doomsday: La muerte de superman" un llargmetratge de dibuixos amb les tècniques actuals, com el Batman de la sèrie animada, on intenten adaptar la història de la mort de superman i el seu retorn.
La pel.lícula és entretinguda però al meu parer es perden coses que no és que siguin detalls als comics, és que precisament són la gràcia de la història i per això queda reduïda a una aventura normaleta gairebé.
M'explico, als còmics la mort són vàries històries:una primera que és "la mort" amb l'enfrontament amb Juicio Final, segueix el funeral on passen coses com el robatori del cadàver i posteriorment "el regnat dels superhomes", ja que quan desapareix el cadàver sorgeixen quatre superman que tenen motius per fer pensar que es tracta de l'autèntic.
Tot això queda eliminat a la pel.lícula, ja que ara no apareix més que un superman i el moment de dubte s'esvaeix ràpidament sobre si es tracta de l'autèntic, oblidant-se així de molta de la intriga de la història o les preferències del lector sobre un superman o un altre. Però superada la intriga o l'interès per les diferents propostes sobre un nou Superman, sobretot era una història molt dramàtica, en aquest sentit adulta,no era només que morís un personatge mític, hi havia diferents elements que reforçaven aquesta tristor per sobre d'una aventura "normal" i que s'han eliminat.
Als dibuixos Lois té una relació amb Superman però no coneix la seva identitat secreta, cosa que fa que es mantingui activa buscant pistes sobre qui era en realitat quan ell mor; en canvi, als còmics coneixia Clark i la seva família, així que, fins que no es roba el cadàver o apareixen els altres superman per fer-la investigar, es manté enfonsada fins i tot amb malsons on superman li demana que l'ajudi, que no informi sense implica-se com una periodista i no el deixi morir...
També la manera de morir als còmics és més trista. Tant ell com Juicio Final moren a cops de puny, com dues bèsties. Per qui ha estat tota una presència amb els colors llampants blau i vermell, morir a cops com un animal no és el millor dels finals. Aquest aspecte a la pel.li se suavitza fent que tots dos morin quan Superman els fa xocar contra la terra amb la reentrada després de sortir a l'espai. És a dir, amb un únic impacte, més pròxim a una explosió, on no es veu res.
Cal dir que afegia èpica a la lectura el fet de veure com els altres superherois s'enfrontaven a Juicio Final i no aconseguien res més que sortir ferits, deixant tot sol a Superman al final...Trist també, qui ha protegit tant els altres ha d'acabar lluitant sol.
Més encara, el ritme del còmic de la mort era genial perquè no es tractava només l'enfrontament a Metropolis. Juicio Final es dirigia en línia recta cap a la ciutat i pel camí anava fent les destrosses mentre Superman i els altres miraven de frenar-lo. A la pel.li no es troben fins que Juicio Final és a Metropolis. El pas que semblava imparable i com el punt final, que es mirava d'evitar, seria en una ciutat plena de gent, perd tot el seu significat i aquest punt de tragèdia grega amb un destí clarament escrit desapareix en aquesta versió.
Acabo un dels fils més freaks amb l'esperança que si arriben a fer la pel.lícula sobre la mort superin aquests punts esmentats, ja que "Superman Returns" més que en l'acció se centrava en la solitud del personatge que perd les seves arrels, tant les antigues com les d'adopció, i que troba que no pertany enlloc, uns aspectes prou seriosos com per creure en una interpretació interessant de la mort de Superman que no sigui només un enfrontament amb Lex Luthor.
