LA CAIGUDA DELS CRACKS?
Crec que si es pot fer algun tipus de lectura sobre aquesta temporada de futbol, si l'Eurocopa no ho contradiu, és que crida l'atenció la caiguda dels cracks.
M'explico, aquests jugadors que se suposa que estan per sobre de la mitja, tret del manchester, no han guanyat res o no han destacat de manera especial i en molts casos han quedat superats pel bon paper de jugadors molt més limitats tècnicament però que han fet millor paper al mateix equip o en equips rivals.
El cas més clar, per suposat, és el barça, un equip que tenia els anomenats quatre fantàstics henry-messi-etoo-ronaldinho i penso que potser s'hi hauria d'incloure Deco, però no ha aconseguit guanyar cap títol, tot i tenir uns rivals més que mediocres tant a la lliga com a la copa del rei, a la copa d'europa ja hi ha una altra història, ja que penso que ha perdut amb el que és el millor equip actualemnt.
En canvi, equips que han fet una aposta més física i que s'han allunyat dels fixatges de campanetes, han obtingut millors resultats, que no joc, com a exemple el madrid que ha revalidat el titol de lliga amb cap incorporacio digne de comentar o el valencia que no ha fet jugar les incorporacions gaire (com a molt ha tingut un paper destacable Maduro) i amb això ha aconseguit un títol.
Si, a més, ens centrem en la lliga espanyola es pot dir que el màxim exponent de qualitat del subcampió, el vila-real, és Robert Pires, un jugador ja de tornada; i com a contrapunt, el saragossa, amb gent de qualitat (tot i no ser primeres espases) com oliveira, aimar i d'alessandro, ha perdut la categoria.
Per mi, suposa un cop als qui creuen en el futbol de fer virgueries i una victòria del resultadisme que pot ser lletja, però que demostra que l'actitud la majoria de vegades té més pes que la qualitat.
A la lliga anglesa un equip que havia apostat per un gran fixatge com liverpool amb Torres no ha aconseguit tampoc el títol de lliga, com l'etern chelsea que semblava que oblidava el seu futbol més físic amb Ballack que ja havia d'explotar, tot i que en aquest cas penso que ha pagat les lesions, perquè a la lliga no és el mateix Drogba que Anelka.
Segueixo a Itàlia on l'exemple d'equip amb crack seria el milan amb kaka com a escut i s'ha quedat fora de la copa d'europa, davant d'un equip com l'Inter on aquest any no ha despuntat ningú com altres anys havia fet amb Adriano.
Es pot considerar l'excepció del Bayern de Munich, que després dels fixatges de Klose, Toni i Ribery ha aconseguit la lliga però el paper més que discret, a estones ridícul, que ha ofert amb rivals com getafe o zenit a la copa de la Uefa tampoc fa pensar que es tracta d'un gran equip sino més aviat d'una lliga petita.
El que vull dir amb això és que qui realment pot pressumir d'una gran temporada és el Manchester i és un equip on només hi ha una "estrella" de perfil galàctic (tot i que pugui ser la millor), quan altres anys hi havia equips que en tenien tres o quatre, com per exemple aquesta temporada el barça.
El manchester només en té un i la resta en lloc de presentar el perfil d'acaronar la pilota, de jugador tècnic, són jugadors de lluita (rooney, tevez, park, hargreaves...) i que quan tenen la pilota com a molt es pot dir que la toquen ràpid, però no és precisament un estil visual maco o que compararíem amb Ronaldinho (de quan era Ronaldinho).
En resum, penso que aquesta temporada s'ha fet evident que els equips que de debò volen ser grans no poden fer una aposta pels jugadors tècnics i esperar que amb només dos o tres jugadors de lluita es guanyin els titols, és el final de l'etapa dels equips "galàctics" com el barça i com seria també aquell madrid de zidane-beckham-ronaldo, que ara mateix penso que tampoc tindria lloc... Sé que molts no hi estaran d'acord però la lluita ha superat la classe.
