HARRY POTTER I LA PEDRA FILOSOFAL
Aprofitant que recentment he finalitzat l'últim llibre "Harry Potter i les relíquies de la mort", em ve de gust fer un petit repàs de les pel.lis vistes fins ara, ja que em callaré pensant en aquells que no han llegit els dos últims llibres.
En el cas de la primera, la pedra filosofal, trobo que és interessant fer primer la lectura del llibre i després veure la pel.lícula, perquè de fet aquest llibre és una presentacio de tot un univers, per la qual cosa crec que es gaudeix veient en imatge real el que has estat llegint i com ho han adaptat visualment. En aqUest apartat, la primera pel.lícula surt amb bona nota, ja que el llibre juga a presentar petits descobriments cada quatre o cinc pàgines i la pel.lícula segueix si fa no fa el mateix mètode, descobrint els diferents aspectes visuals.
La història ens explica com un nen orfe que viu amb els seus oncles i un cosí, que el tenen apartat visquent a les golfes, un dia rep la invitació per anar a l'escola Hogwarts de màgia, ja que els seus pares realment no van morir en un accident de trànsit sino que van ser assassinats pel bruixot Voldemort, que va morir quan va dirigir un encanteri a Harry i per la qual cosa conserva una cicatriu. Aquesta primera aventura presenta els personatges i com Voldemort ha tornat però sense forces per tenir un cos.
Un dels encerts d'aquest primer llibre és la sensació estranya que transmet que tothom sàpiga més d'ell mateix, que el propi personatge, convertint-lo en una mena de mite per haver sobreviscut i derrotat Voldemort, però amb la seva ignorància del món de la màgia permet fer una guia al lector que s'endinsa en aquest món, aconsegueix fer creure alhora que és una mitologia identificada però ens és presentada com a desconeguts.
A més de la presentació de personatges, el que domina és un ambient de joc, sobretot amb la part final d'anar superant les diferents proves, però també amb els esdeveniments que tenen lloc a Hogwarts, com les classes o el quidditch, i ja es plantejarà una de les idees més repetides al llarg de les següents pel.lícules: la necessitat de no combatre sol (i el verb no és aleatori, ja que cada vegada més serà una batalla) i haver de comptar amb els altres, ja que es fan imprescindibles per superar les proves. Aquest to de joc, infantil, gairebé de festa o aventura de canalla, amb el coneixement de nous compnays i assignatures com si fos el començament de curs al col.legi, anirà arraconant-se per evolucionar a una història cada vegada més madura i un ambient més fosc. Una maduresa que l'autora relaciona directament amb l'acceptació de la mort, passant dels ja assumits, a la família, amics o la pròpia mort...
En l'apartat tècnic Chris Columbus és el director d'aquesta adaptació i tot i que seria per tremolar pensant que és el responsable de "El homobre bicentenario" i "Solo en casa", és a dir, un autor de cinema familiar, se'n surt prou bé, ja que és ben bé l'estil que necessita aquest primer relat per ser el llibre més alegre i menys fosc, cosa que canviarà a mesura que avancin els fets, malgrat que es podria dubtar si hi ha més encert seu o de responsables de disseny. Aprofito,per dir que és una de les coses que més he disfrutat veient fa poc "La orden del fénix", un cop llegits tots els llibres, notes com el clima ha canviat respecte a les inicials i es va creant un ambient de pre-guerra, tal i com avisa Sirius: "La otra vez también comenzó así"
Ara amb la lectura global destacaria el fet de plantejar des de l'inici un dels misteris que es mantindrà fins a l'últim moment, quina és la connexió Voldemort-Harry i com va poder sobreviure, que considero prou ben resolt a l'últim llibre. I com a gust personal, he de dir que m'atreu molt la tristesa del personatge, perquè se'l suposa un gran heroi-mite i realment l'únic que voldria es veure els seus pares, aspecte potenciat en aquesta entrega amb la presència del mirall que mostra els desitjos; malgrat tot el que els altres pensen d'ell o les aventures, no deixa de ser un personatge marcat per les desgràcies personals i com aquestes afecten els qui l'envolten fins al final.
Una molt bona pel.lícula però evidentment prefereixo les posteriors, tot i algunes coses que em desagraden molt i que ja aniré comentant una per una.
