SEMPRE IMPORTA EL FINAL: 30 DÍAS DE OSCURIDAD, LA HORA FRÍA, MONSTRUOSO I MR. BROOKS
Ja que darrerament sembla que només penjo fils de futbol, passo a fer un comentari de quatre pel.lis que he vist darrerament i que, tot i que no ho sembla, tenen un punt comú, el final.
En tots quatre casos s'opta per un final (no els rebentaré) diguem que no del tot feliç, tot i que s'intenta maquillar en alguns casos.
De fet, són quatre pel.licules prou recomanables ja siguin per passar una estona, pels actors o per la curiosa aposta.
A "30 días de oscuridad" un poblet d'Alaska es prepara per passar un mes sense sol, com cada any, però aquest cop és aprofitat per un grup de vampirs per donar-se un festí. El sheriff local intentarà mantenir vius un petit grup de vilatans. La desesperació augmenta ja que habitualment les pel.lis de vampirs es basen en resistir fins l'arribada del matí (fins i tot dient-ho al títol com "Abierto hasta el amanecer"), però aquí un cop superada aquesta debilitat es pot veure que es com pescar en una peixera. L'únic punt negatiu és el fet dels trenta dies, crec que si no hi hagués comunicació en 30 dies amb un poble, algú donaria el crit d'alarma sense esperar al dia 30.
La història és entretinguda, no massa llarga (1h 48m) i hi ha un actor prou bo, ho sento però no em refereixo al nen guapo (Josh Harnett), sino a l'habitual secundari Danny Houston, que com sempre està genial en papers desagraïts com a "Reencarnación" o "El jardinero fiel" i aquí és el cap dels vampirs.
Respecte el final, es podia triar un final més alegre, amb la salvació d'un dels protagonistes que està infectat, dient que és una infecció mínima, que no és la mateixa que han patit els que han mort o s'han transformat, però s'opta per un final més impactant, sense retorn.
"La hora fría" fa mes temps que la vaig veure, però aquesta última me l'ha fet recordar perquè també arriba a un punt de transmetre aquesta sensacio de no val la pena córrer ni esforçar-se, perquè acabaran tots morint igual.
L'argument ens situa en un punt inconcret del futur en el qual un petit grup sobreviu en una mena de búnker, on comença a esgotar-se el menjar i han de fer talls d'energia (que també s'esgota), durant aquells talls apareixen una mena de fantasmes i tot es congela, a més si busquen fora hi ha uns zombies que poden infectar-los.
El punt sorprenent, que ja no ho hauria de ser, és que acabo de parlar d'una pel.li espanyola, per la qual cosa només per curiositat s'ha de veure.
El final: en aquest cas, tampoc acaba bé, però és que no s'arriba a mostrar del tot, només que es deixa una sensació de, com deia abans, va!, que es morin d'un cop i deixin de patir perquè total, aquí no s'ha de salvar ni l'apuntador!Només hi ha el dubte sobre què els matarà primer, del tot un final trist.
"Cloverfield-Monstruoso", aquesta barreja de "Godzilla" amb "el Proyecto de la bruja de Blair" és un bon i senzill producte d'entreteniment, no arriba a durar una hora i quart, cosa que fa que no sembli repetitiva ni avorrida, i a més de buscar la proximitat amb la càmera, s'interessa molt pels espais impactants, alguns dels escenaris són força espectaculars, com el dels edificis caiguts o la simbologia del cap de l'estàtua de la llibertat en mig d'un carrer.
La història és ràpida, uns amics que porten una videocàmera intenten fugir de Nova York que es troba sota l'atac d'una criatura gegantina.
El final: Aquí l'encert no és tan la critura gran sino la por contínua a unes bestioles diminutes que apareixen i que creen la sensació d'angúnia, de no hi ha sortida, fora d'això trien un final trist on el que pot ser devorat és el mateix espectador, no opten pel final feliç, cosa que seria més d'esperar en una pel.li de jovenets
A "Mr.Brooks" Kevin Costner interpreta un modèlic pare de família que té una segona personalitat, william hurt, amb qui comparteix l'afició pels assassinats. En aquest cas la pel.li no acaba de tenir un bon ritme però és interessant pels dos actors i alguna que altra escena que comparteixen; a més, repeteixen una idea que em sembla molt interessant i que també s'apunta a la sèrie "Dexter", que els assassins són capaços de reconeixer-se entre ells per la sensació que transmeten, pel llenguatge corporal gairebé.
El final: intentaré no destripar-lo, però és que el final (que no s'atreveixen a fer) és absolutament genial i malaltís, a més és fidel a tota la història dels personatges que ens han presentat al llarg de la pel.lícula... Però finalment s'opta per una opció molt més convencional que aigualeix la bona sensació deixada minuts abans
Per acabar he de dir que no són pel.lícules rodones (la millor sense dutbte "30 días...") però sí quatre propostes interessants per passar una estona i que no busquen un final "del tot" feliç.
