DEXTER. Primera temporada
Tal i com ha suggerit chack obro un fil sobre una sèrie que ara està fent Cuatro, tot i que ja està disponible en anglès la segona temporada. Jo només he vist la primera i com no sóc gaire aficionat a les sèries he de reconèixer que m'ha costat un pèl massa acabar-la, ja que trobo que té un ritme excessivament lent, amb "Heroes" em va passar el mateix però només quatre capítols o així, en canvi, a Dexter fins el 8 o 9 no crec que s'hi animi gaire, i això que si no recordo malament té dotze capítols.
La història ens presenta el personatge "Dexter" que treballa amb la policia de Miami com a especialista en sang i és un psicopata, però ha arribat a un punt de control suficient com per no matar indiscriminadament, sino triar les seves víctimes, també assassins. En mig d'aquest panorama apareix un altre assassí que portarà de cap el departament i que semblarà establir una relació amb Dexter: l'assassí del camió de gel.
Com he dit la sèrie al meu gust és massa lenta, però té l'atractiu (cadascú el seu gust personal) de recordar en moltes ocasions al American Psycho, ja que es basa en la falta d'empatia del personatge i això el condueix a matar i fingir davant dels altres que sent alguna cosa, com deia Patrick Bateman "Soy como vosotros pero no siento nada". Hi ha moments com aquest al llarg de la sèrie, com quan aconsella un jove assassí que el que ha de fer és fingir o una escena molt bona en la que el seu pare adoptiu s'alegra de veure'l jugar amb la seva germana en una excursió al camp, quan li ho comenta després, Dexter li pregunta malhumorat si està de broma, que en tot moment estava fent veure-ho i el que volia era matar...
També són similars les escenes en les que sembla que sortirà el seu autèntic caràcter, pressionat per un company que desconfia d'ell (no explico gaire amb la intenció de no rebentar, per si de cas), com aquell "treu aquest braç o te l'arrenco"
Un altre aspecte molt interessant és la idea que com és un assassí, es capaç de percebre qui ho és també, com si transmetessin alguna sensació en especial o tingués un sentit per detectar-los, com si els iguals es reconeguessin. Una idea que no he vist gaire sovint, ara mateix només caic en la de Mr Brooks.
Per acabar amb les coses positives em remet tambe una mica al Tomas Ripley de "El talento de mr Ripley", aquest personatge educat, amable, que ajuda els veïns i té un somriure per a tothom ... I que en realitat és un assassí sense sentiments, si fa no fa com Ripley
Per la banda dels aspectes negatius, a més del ja esmentat de falta de ritme hi ha el que abunda a les sèries amb històries que no aporten res més que omplir minuts... I ho diu algú que segueix smallville!!
També l'arrencada de la història et fa pensar més en CSI que no pas en una altra cosa, o que mantindrà un argument molt repetit amb la caça de cada dia d'un assassí, el que pot desanimar a aquells que la comencin.
Fora d'això hi ha algunes escenes ridícules sobre la seva vida en parella que fan vergonya. Una cosa és la falta d'empatia i que fingeixi però no que no sàpiga com reaccionar, es justifica la manca de sentiments no pas la ignorància que genera alguna que altra situacio molt ximple, no puc oblidar especialment el moment que estan veien la pel.li i ella es posa a plorar...
Per últim, el doblatge acostuma a ser un xoc pels qui veuen la sèrie en versió original però en aquest cas és un crim! La veu de Dexter en anglès és profunda, greu, el que acompanya les seves reflexions psicòtiques; en canvi, a cuatro se sent la veu aguda d'un noi jovenet que no li escau gens i ho sento però fa més ràbia que no pas por!
Bé, ja direu els altres si l'heu vist que us sembla o que Chack argumenti perquè la troba rebuscada, jo almenys m'he rigut veient l'anunci de Cuatro amb la música del "Bad" de Michael Jackson,je,je,je
