HARRY POTTER I LA CAMBRA SECRETA
Segueixo el meu repàs sobre la saga potter amb el segon llibre i com deia centrant-me més en les pel.lis.
En aquest segon any a Howgarts el misteri es presenta amb l'obertura d'una cambra secreta que ha deixat passar una criatura que és controlada per l'hereu d'Slytherin per fer una neteja entre els que no són de sang pura entre els bruixots, una de les idees defensades per Voldemoort.
En l'apartat tècnic el director és el mateix de l'anterior, Chris Columbus, i la nova incorporació entre els actors és la d'un Kenneth Branagh enorme com a nou professor de defensa. El seu persontage reforça l'apartat còmic de la pel.lícula i donarà peu a la que per mi és la millor escena pel contrast entre personatges, em refereixo al duel amb el Draco Malfoy. En l'escena, quan Branagh intenta ensenyar a fer un duel els alumnes, per no fer més el rídicul i a petició d'Snape, s'enfronten dos alumnes: Harry i Draco, un joc més que no amaga les hostilitats entre els diferents personatges, com si fos una baralla de pati de col.legi vigilada-consentida pels professors, però les coses es torcen i es posen serioses quan Harry comença a parlar en pazzel, una escena que trobo molt ben feta per com passa del joc a la por i que transmet el terror dels seus companys, a més de reforçar les diferències de Potter amb els altres bruixots. La llàstima és que en aquest punt el llibre supera la pel.licula perquè insisteix més a fer palesa la inseguretat i por que senten els companys de Hogwarts davant en Harry.
Com a curiositat podríem dir que és la història més desconnectada a primera vista de la saga, pròpiament no apareix Voldemort, més que a través d'un objecte, i és aquí on recau l'interès de la història, perquè aquest objecte esdevindrà clau en la part final de la saga, com ja s'explica a "El príncipe mestizo". De fet, en aquesta història es comença a indagar molt en el passat dels diferents personatges, tema central de "El príncipe mestizo" i clau pel desenllaç de la història.
Què més? Doncs que es fa evident una major tendència als espais foscos, en aquest cas molts passadissos humits i llefiscosos, tret que esclatarà del tot amb l'aportació de Alfonso Cuarón a la següent pel.lícula.
També hi ha el que apuntava al fil anterior, l'impacte del final amb un "nen" ferit, sagnant, destrossat físicament. És un element que no s'acostuma a veure en les anomenades pel.lícules infantils; sí que acaben plens de pols o coixejant com a molt (penso ara en les "Crónicas de Spiderwick"), ja que en la majoria dels casos els nens no poden donar una imatge de maltractament físic evident, com es veu molt clarament a "La brújula dorada" (hi ha una guerra on decideixen seguir els nens!! i el màxim és que n'hi ha un malalt) o "Las Crónicas de Narnia: el león, la bruja y el armario" on malgrat que volen fletxes, espases, destrals i criatures fortes ningú acaba xop de sang, ni els lasers de la guerra de les galàxies eren tan nets.
Tot i això, els elements infantils encara són presents com el joc de disfressar-se amb la identitat d'altres, la competivitat entre residències i el paper d'antagonista d'en Draco, sense oblidar el caràcter còmic de Dobby! Sempre dic que la saga Potter té molts elements impropis d'un relat-pel.lícula infantil però no n'està exempte.
Per acabar, un altre element que m'agrada és la introducció del pare de Malfoy, ja que representa l'avançament dels rivals futurs i adults del Harry, deixant de banda les criaturades dels enfrontaments amb en Draco.
En resum, és potser una de les pel.lis més fluixes de la saga però val la pena per avançar en la connexió Harry-Voldemort i un Kenneth Branagh en estat de gràcia... A la pròxima un altre tros d'actor: Gary Oldman! I precisament l'exparella de Brannagh, Emma Thompson!
