HARRY POTTER I EL PRES D'AZKABAH
Aquesta tercera entrega se situa com sempre a l'inici d'un nou curs però en aquest cas Harry és qui abandona la casa dels Dursley emprenyat i un cop a Howgars s'assabentarà que hi ha una situació greu per la fugida d'un pres d'Azkabah, Sirius Black, relacionat amb la mort dels seus pares.
En l'apartat tècnic, hi ha un canvi de director, Alfoso Cuaron que substitueix Chris Columbus i aprofitarà per donar una estètica molt més fosca que les seves predecessores, cosa que es farà notar, i molt, en l'ús d'uns colors gairebé apagats o dominats pels tons grissos o apagats. Alfonso Cuarón és el responsable d'una pel.lícula molt recomenable com "y tu mamá también" o "Hijos de los hombres" on també fa servir uns colors similars, dues mostres allunyades del cinema més infantil del director anteiror, Chris Columbus.
Aquest canvi en la realització coincideix amb un gir del personatge no diré cap a la maduresa però sí un to més allunyat de l'aventura del descobriment del món màgic que era present a la primera i segona. Això fa veure que es comença a notar que l'edat dels actors no coincideix amb la dels persontages i cada cop es farà més evident, esencialment a la següent on no poden participar en la competició del calze si no tenen l'edat...Per mi és un error de plantejament, s'haurien d'haver rodat més seguides o optar pel canvi d'actors, però no aquesta via de mantenir-los que em sembla la pitjor, veure que un noi que ja sembla prop dels divuit diu que té tretze anys... Ja sé que molta gent és contrària als canvis d'actors però per exemple per batman han passat unes quantes cares i no és un drama, pitjor o millor actor el que se salvava era la pel.li...
Destacaria l'aparició dels dementors, com a element fantàstic i que en ocasions aporten molta presència a l'escena però és inevitable parlar de Gary Oldman, que com sempre que fa de torturat està genial, sobretot a les fotos en moviment on sembla que realment està boig, molt allunyat del comissari gordon dels darrers batman. A més, el seu personatge marca l'allunyamnet del to infantil, no tant en aquesta part sinó més en les següents, ja que en cert sentit és un personatge marcat pel romanticisme, enyora una gent i una època que no tornaran, el de les aventures amb els pares del harry, i en cert sentit vol recuperar aquest temps a través del seu fill, com si fos possible recrear el passat, una idea abocada al fracàs.
Pel que fa al llibre es fa molt lent, fins que comencen a passar les coses del final, quan només queden 70 pàgines de més de 300, com si de cop s'hagués adonat que l'ha d'acabar; a més, causa una sensació estranya l'escena on els personatges comencen a fer preguntes per saber sobre la rata Babaw, com si fos mirant de justificar les preguntes que es pot fer el mateix lector, admetent la mateixa autora que és molt difícil de fer empassar aquesta idea.
En resum és una bona pel.lícula dins de la saga i marca un punt d'arrencada ja diferent a les anteriors, tot i mantenir aspectes com les rivalitats amb Draco o que sembli un joc un objecte amb tant potencial com el gira-temps.
