ELS HE PERDUT EL RESPECTE

Després de veure la decepció que m'ha suposat "SYNECDOQUE NEW YORK" aprofitaré per parlar d'alguns altres als qui he perdut el respecte després d'algun crim contra la natura. En el cas de la pel.li de Charlie Kauffman, com comentava al fil de la marató del 2008 a Sitges, he pogut comprovar com un autor es troba encantat d'haver-se conegut i i ho sacrifica tot en l'altar de la seva idea: ni argument, ni història, ni evolució o final... Res. En les altres on havia participat com a guionista, tot i que fossin més o menys avorrides, tenies la sensació que t'explicava una història, cosa que no passa a Synecdque.


Aquest no és l'únic cas de gent que abans tenia ganes de veure el que havien fet, fos el que fos, i que amb les seves cagades, en alguns casos sense necessitat de veure-les, he perdut aquestes ganes. Per exemple, no entenc que després de la genial "Confesiones de una mente peligrosa" o la sòbria "Buenas noches y buena suerte", George Clooney es posi a dirigir "Ella es el partido" amb un aspecte de comedieta insulsa i clàssica que no presenta cap tipus d'interès, quan anteriorment havia parlat d'espies o lluites morals a la televisió contra el poder.


En l'apartat dels actors he de destacar la pèrdua d'Al Pacino. És  cert que no repetirà papers com "El padrino" o "Atrapado por su pasado", però encara em continua agradant en aquests rols exagerats, com per exemple a "Pactar con el diablo", i el trobo genial com a desganat de tornada de tot a "Heat". He d'admetre que és un d'aquests actors que sempre sembla que s'interpreten a si mateixos però almenys el tenia per un paio professional, tot i que fos una cosa tan justeta com "Insomnio" de Christopher Nolan, em feia la impressio que s'implicava o almenys hi treballava... Però després de veure "88 Minutos", una mena de thriller on fa de "que llest que sóc i com encanto les dones"... Vaja, una trama justeta que ja un bon actor hauria de desestimar, però és que a més tota l'estona surt amb un bronzejat diferent. Es veu que durant el rodatge se'n va anar de vacances i va prendre el sol en excés, amb el resultat que com es fan les escenes desordenades, t'entretenies més veient quin to de pell tenia que no pas qui era l'assassí... Entre la pel.li i la desgana que transmet així, li he perdut el respecte.


Pacino ja amenaçava pero qui ha superat totes les expectatives ha estat "Caótica Ana". Sóc un gran fan de Julio Medem, tot i que alguna sigui justeta com "Vacas", em meravellen "La ardilla roja" i "Lucía y el sexo". A les pel.lis de Medem, sembla com si un món màgic entrés a formar part de la història qüotidiana, amb les casualitats, com si fossin petits miracles però sempre dins d'un àmbit íntim, d'història en aparença vulgar, senzilla, entre dues o tres persones. En canvi, "Caótica Ana" traeix tot això fent una pel.lícula enormement avorrida, de dues hores on es vol parlar del gran esperit reencarnat de les dones, l'essència de l'ànima de les dones i idees tan altes que sembla que t'està venent alguna cosa en lloc de parlar-te d'una petita-gran història que era precisament l'encant que trobava a les anteriors. Al final, tot s'envaeix per una mena de pretenciositat i grandesa buida que t'acabes tement que es tracti d'un anunci d'una
secta més que no pas d'una bona pel.lícula... La pròxima vegada que Medem faci una pel.li, no només no tindré ganes d'anar al cine a veure-la però és que segurament tampoc tindré pressa per veure-la, una autèntica llàstima.


Un altre que ha anat perdent gas a mesura que feia cada pel.li és M. Night Shyamalan, l'autor de "El sexto sentido", però a aquest li dedicaré un fil a part.


En menor mesura no deixaré de parlar de gent que abans hauria corregut al cine a veure una pel.li seva com Tarantino o Robert Rodríguez però que després d'unes pel.lis tan fluixes com "Grindhouse" o "Spy Kids" han perdut el crèdit que tenien per "Abierto hasta el amanecer", o altres com Guy Ritchie, que ara torna a fer una pel.li de gàngsters després de les boníssimes "lock&stock", "snath:cerdos y diamantes", tot i que ja veiem amb aquestes dues i el que promet la nova, que només sap fer bé un tipus de pel.li, perquè la que ha provocat el seu enfonsament va ser la de Madonna "Barridos por la marea" que no tenia per on agafar-se i què dir de gent com Gerard Butler, que passa de ser el protagonista de "300" a "Postdata, te quiero".

La llista dels que han perdut interès és molt llarga, especialment pels qui han fet una gesta molt "gran”, com si després descansessin amb la cosa més ximple que se'ls posa al davant com els Wachowski que de "Matrix"  passen a "Speed Racer" o Peter Jackson que de la trilogia de l'anell passa a "KingKong".

Per tancar diria que ara mateix la llista dels qui me'n refio és més aviat curta, potser Christpher Nolan que no nómes viu de Batman sino que altres coses com "El truco final. El prestigio" també eren prou bones, Bryan Singer ja que fora de "Superman Returns" i "Xmen 1-2" no es poden obviar "Verano de Corrupción" o "Sospechosos Habituales" (a més "Valkyria" pinta força bé) i el sempre com a mínim curiós David Fincher, l'última seva "Zodiac".
En l'apartat d'actors crec que els qui millor estan triant papers (o de moment no trien res vergonyós) són Christian Bale, Hugh Jackman i Tom Cruise, ja que si no són boníssimes, almenys aconsegueixen despertar la meva curiositat.

Comentarios

Hombre, como te pasas. Gerald Butler ha pasado de 300 a postdata te quiero, pero es que tampoco 300 es como para tirar cohetes, y no olvidemos que viene de perdidos (o hasta donde puedo alargar a 50 tios en una isla mientras esto siga dando pasta).
Lo de Singer me hace gracia. Superman es penosa, Xmen 1-2 son para pasar el ratico con unas palomitas y para de contar, y lo único que se salva es Sospechosos Habituales. Fincher si que me gusta, pero Zodiak no me pareció gran cosa, y no olvidemos que dirigió la superflua Alien3.
Hugh Jackman amenaza ahora con Australia, que me parece un nuevo Pearl Harbor, con más dinero pero seguramente igual de mierda (lo que no entiendo es como han engañado a Baz Lurhman para que perpetre semejante truño).

Y que decir del amigo Tom Cruise...Yo aún no le he perdonado La guerra de los mundos, ni esos aires que se trae de rey Midas de Hollywood, después de no haber hecho una puta buena interpretación en toda su jodida carrera. Y Valkiria adolece del defecto Cruise. Una historia sencillita, de intriga sobre el intento de acabar con Hitler se va a convertir en un melodrama empalagoso, ya vareis. No hay más que fijarse en que Cruise se ha adjudicado el gran papel protagonista del general que llevo la bomba hasta el dictador, un general, en realidad, que pasaba de la cincuantena; pero aa quien coño le importa una mierda la historia, joder, ¡que esto es Hollywood! Joder! que nosotros hicimos Gladiator, e implantamos una democracia en Roma en el 200 d.C.


En total desacord amb la valoració sobre synger, és un tio fred que fa les coses amb estil, igualment, no deixis de veure "verano de corrupción".
"Zodiac" no és tan impactant com "El club de la lucha" però està molt per sobre de "La habitación del pánico", se li ha de perdonar un pecat d'inici, tot i que em sembla més un guió fluix per totes bandes, d'alien 3
Cruise no és un gran actor pel meu gust pero te la maleida mania de fer pel.lis que m'interessen com "el ultimo samurai" o aquesta "valkirya" o "lions for lambs"
Per cert a mi "Australia" no em fa venir al cap "pearlharbour" sino "horizontes lejanos" precisament de tom cruise
Sobre la falta de rigor històric mai m'ha fet nosa en una pel.li, com ja deia al fil de 300


Añadir un Comentario:



Inserta aquí el código de verificación que ves en la imagen.

Albergado en:blogdiario.com

Noticias: Noticias

Contador gratis contadorplus.com