ELS HE PERDUT EL RESPECTE
Després de veure la decepció que m'ha suposat "SYNECDOQUE NEW YORK" aprofitaré per parlar d'alguns altres als qui he perdut el respecte després d'algun crim contra la natura. En el cas de la pel.li de Charlie Kauffman, com comentava al fil de la marató del
Aquest no és l'únic cas de gent que abans tenia ganes de veure el que havien fet, fos el que fos, i que amb les seves cagades, en alguns casos sense necessitat de veure-les, he perdut aquestes ganes. Per exemple, no entenc que després de la genial "Confesiones de una mente peligrosa" o la sòbria "Buenas noches y buena suerte", George Clooney es posi a dirigir "Ella es el partido" amb un aspecte de comedieta insulsa i clàssica que no presenta cap tipus d'interès, quan anteriorment havia parlat d'espies o lluites morals a la televisió contra el poder.
En l'apartat dels actors he de destacar la pèrdua d'Al Pacino. És cert que no repetirà papers com "El padrino" o "Atrapado por su pasado", però encara em continua agradant en aquests rols exagerats, com per exemple a "Pactar con el diablo", i el trobo genial com a desganat de tornada de tot a "Heat". He d'admetre que és un d'aquests actors que sempre sembla que s'interpreten a si mateixos però almenys el tenia per un paio professional, tot i que fos una cosa tan justeta com "Insomnio" de Christopher Nolan, em feia la impressio que s'implicava o almenys hi treballava... Però després de veure "88 Minutos", una mena de thriller on fa de "que llest que sóc i com encanto les dones"... Vaja, una trama justeta que ja un bon actor hauria de desestimar, però és que a més tota l'estona surt amb un bronzejat diferent. Es veu que durant el rodatge se'n va anar de vacances i va prendre el sol en excés, amb el resultat que com es fan les escenes desordenades, t'entretenies més veient quin to de pell tenia que no pas qui era l'assassí... Entre la pel.li i la desgana que transmet així, li he perdut el respecte.
Pacino ja amenaçava pero qui ha superat totes les expectatives ha estat "Caótica Ana". Sóc un gran fan de Julio Medem, tot i que alguna sigui justeta com "Vacas", em meravellen "La ardilla roja" i "Lucía y el sexo". A les pel.lis de Medem, sembla com si un món màgic entrés a formar part de la història qüotidiana, amb les casualitats, com si fossin petits miracles però sempre dins d'un àmbit íntim, d'història en aparença vulgar, senzilla, entre dues o tres persones. En canvi, "Caótica Ana" traeix tot això fent una pel.lícula enormement avorrida, de dues hores on es vol parlar del gran esperit reencarnat de les dones, l'essència de l'ànima de les dones i idees tan altes que sembla que t'està venent alguna cosa en lloc de parlar-te d'una petita-gran història que era precisament l'encant que trobava a les anteriors. Al final, tot s'envaeix per una mena de pretenciositat i grandesa buida que t'acabes tement que es tracti d'un anunci d'una
secta més que no pas d'una bona pel.lícula... La pròxima vegada que Medem faci una pel.li, no només no tindré ganes d'anar al cine a veure-la però és que segurament tampoc tindré pressa per veure-la, una autèntica llàstima.
Un altre que ha anat perdent gas a mesura que feia cada pel.li és M. Night Shyamalan, l'autor de "El sexto sentido", però a aquest li dedicaré un fil a part.
En menor mesura no deixaré de parlar de gent que abans hauria corregut al cine a veure una pel.li seva com Tarantino o Robert Rodríguez però que després d'unes pel.lis tan fluixes com "Grindhouse" o "Spy Kids" han perdut el crèdit que tenien per "Abierto hasta el amanecer", o altres com Guy Ritchie, que ara torna a fer una pel.li de gàngsters després de les boníssimes "lock&stock", "snath:cerdos y diamantes", tot i que ja veiem amb aquestes dues i el que promet la nova, que només sap fer bé un tipus de pel.li, perquè la que ha provocat el seu enfonsament va ser la de Madonna "Barridos por la marea" que no tenia per on agafar-se i què dir de gent com Gerard Butler, que passa de ser el protagonista de "300" a "Postdata, te quiero".
La llista dels que han perdut interès és molt llarga, especialment pels qui han fet una gesta molt "gran”, com si després descansessin amb la cosa més ximple que se'ls posa al davant com els Wachowski que de "Matrix" passen a "Speed Racer" o Peter Jackson que de la trilogia de l'anell passa a "KingKong".
Per tancar diria que ara mateix la llista dels qui me'n refio és més aviat curta, potser Christpher Nolan que no nómes viu de Batman sino que altres coses com "El truco final. El prestigio" també eren prou bones, Bryan Singer ja que fora de "Superman Returns" i "Xmen 1-2" no es poden obviar "Verano de Corrupción" o "Sospechosos Habituales" (a més "Valkyria" pinta força bé) i el sempre com a mínim curiós David Fincher, l'última seva "Zodiac".
En l'apartat d'actors crec que els qui millor estan triant papers (o de moment no trien res vergonyós) són Christian Bale, Hugh Jackman i Tom Cruise, ja que si no són boníssimes, almenys aconsegueixen despertar la meva curiositat.
