UNES RECOMANACIONS DE CINE DE TERROR
Passo a recomanar una sèrie de pel.lis de terror que he vist fa poc. Totes tenen en comú que van passar pel festival de Sitges i hi predomina la sang, però ja d'entrada adverteixo que no són grans pel.lícules, serveixen només per passar una estona, o almenys presenten algun encert o moment prou aconseguit. Ah! Algunes no estan disponibles més que en versió original, o sigui que a escoltar cridar en anglès
The Broken: pel.li de tortures, una dona al mig del bosc en mans d'un assassí del qual no pot fugir perquè en algun lloc té a la seva filla. Està molt ben aconseguida per causar aquesta sensació de "sisplau que acabi ja" i no fer-li vergonya mostrar no ja la sang, sino un dolor físic prou clar. Com dic no és una gran pel.lícula però sí que aconsegueix enganxar pel malestar que transmet, a més de tenir un final prou acceptable
Long weekend: un Jim Caviezel, en plena crisi matrimonial, decideix marxar el cap de setmana a una suposada platja paradisíaca amb la seva dona per intentar reconduir la seva relació. De fons, una natura a la que maltracten de manera indiscriminada fins que ... No està molt bé, es fa lenta i a estones avorrida, però hi hi un parell d'escenes que són bones, com l'aparació sorpresa de la vaca marina o la trobada de l'altra família de vacances. Ara, com dic li falta ritme i m'agradaria que algú m'expliqués qui/què exactament dispara una fletxa assassina
Wolfcreek: aquesta ja té uns anys però em va agradar per la seva cruesa i els fons australians força impressionants. És molt rotllo "Hostel/La matanza de Texas" i la localització és perfecta, on realment sembla que qualsevol pot dedicar-se a matar o perseguir jovenets durant dies sense que trobin ningú a qui demanar ajuda. És senzilla d'argument però molt ben feta, si us ve de gust una nova versió de "La matanza...", sense que sembli un calc, és molt recomanable
The hatchett: adverteixo que és dolenta, fàcil a morir però té una bona escena. La pel.li sembla típica, i fins i tot amb un toc de comèdia excessiu, però té la gràcia d'estar explicant la història d'un ésser deforme assassí que viu als aiguamolls, per fer una aparició brutal molt pròxima al gore de quatre duros. No és bona, no és recomanable però he de reconèixer que aquesta primera aparació del dolent està molt ben aconseguida; em va recordar a la primera de Leatherface a la segona de "La matanza...", com si realment els 20-30 minuts anteriors només servissin per preparar la seva entrada
La sentencia del diablo. The devil's chair. Una que fa olor a sèrie B des del minut u, però em va semblar entretinguda, tot i que és cert que darrerament he baixat molt el meu nivell d'exigència, especialment amb el terror. Explica com un grup d'estudiants de psicologia, que no tenen pinta d'això sino d'eixalabrats i strippers, treu amb el seu professor un intern del manicomi on es troba perquè va perdre la seva xicota quan va seure en una cadira al mig d'un antic psiquiàtric abandonat. No és gran cosa però té una narració interessant amb parades d'imatge, perquè el protagonista faci valoracions en veu en off, que dóna prou ritme i passa bé l'estona, com si Guy Ritchie fes un treball de terror en tres dies amb quatre duros i a mig gas, sensació que afavoreix la similitud física del protagonista amb Jason Stanham
Eden Lake: aquesta sí que està bé. Típic relat de supervivència però amb interès i lectures interessants sobre la maldat. Una parella està d'acampada i es topa amb uns marrecs maleducats. El que comença amb molèsties i putades anirà pujant fins a la caça més cruel, per part de tothom. Història senzilla però molt ben feta i recomenable.
