ALGUNES NO-RECOMANACIONS CINÈFILES
Faré un petit recull de no recomanacions entre les pel.lis que he vist darrerament i ja és meritori tenir alguna cosa per molestar-me, que ara mateix m'empasso el que sigui. Encara no he arribat al punt de dir que una pel.li és bona si no ho és, però almenys poso l'etiqueta de "serveix per passar l'estona" o "acceptable amb unes crispetes", però per això han de tenir un nivell mínim on no arriben les següents; ja no és que l'estona sembli que no passi, és que hi ha moments en els que s'arriben a fer odioses quan no ridícules, principalment per tenir una pregunta que no has de fer ja que destrossaria la pel.lícula i la deixaria com la presa de pèl que és
Nigthmare detective. Una d'aquestes orientals que és molt curiosa de sortida per tractar-se d'una mena de Freddy Kruegger que obliga la gent a suïcidar-se mentre dorm i la policia demana ajuda a un home del costat dels bons amb les mateixes capacitats. De nou millor el plantejament que la resolució, un mal endèmic en moltes de fantàstic oriental. La trama policíaca sembla a estones ridícula, la manca de vigilància dels companys que han entrat en contacte amb l'assassí mentre dormen ja frega l'estupidesa
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Per què, quan la policia sap que els que parlen amb l'assassí moren mentre dormen, deixen dormir el seu company policia que acaba de parlar amb ell sense lligar-lo ni vigilar-lo?
Anamorph. M'acostava a aquesta pel.li amb molta curiositat ja que m'agraden les històries de seguir l'assassí i no els demano massa, no cal que siguin "Seven", algunes més normaletes com "Sospechoso cero" també resulten entretingudes però és que aquí acabes desitjant saltar del sofà. De sortida un assassí que està matant imitant obres d'art i que el segueix William Dafoe pintava bé ("pintava" sóc un crack de l'humor) però resulta avorrida i ignora coses com l'interès per la investigació per centrar-se purament en el que pretén transmetre l'assassí, a més la resolució és tan barroera que resulta encara més decebedora. Em recorda el "gran" llibre de misteri que vaig llegir fa poc, 300 pàgines per trobar un assassí que finalment és detingut perquè ensopega quan es dirigeix a la casa del protagonista a matar-lo... Doncs gairebe igual!
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: per què Dafoe investiga tant el que vol transmetre l'assassí i tan poc -per no dir gens- la relació entre les víctimes? És que sembla que li vol dedicar un llibre o una exposició en lloc d'arrestar-lo
Presencias extrañas. Doncs què puc dir a més que és culpa meva? Remake de jovenets "madeinusa" de la japonesa "Dos hermanas" només que aquella era confosa per la manera de narrar i aquí no. La diana és un públic que no està per prestar massa atenció i es converteix en una pel.li de por que es pot passar perfectament a 15.30 a "Antena3televisor" perquè entre badall i badall no et perds cap element que t'impedeixi seguir la trama, i això dient-ho suaument perquè és tan subtil en els seus detallls com una destral al mig del front
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Per què perdre el temps amb aquesta pel.lícula quan ja has vist "El sexto sentido"? Des del minut cinc ja em recargolava de riure veient les escenes que es guardaven de cara al final perquè el públic digués "ah pero entonces..."
La lista. És d'aquelles pel.lis que volen ser de girs argumentals sorprenents i veus tot l'entrellat a la primera i saps perfectament com segueix, però és que és ridícula a estones de tan òbvia. Em refereixo especialment a la relació entre els dos protagonistes que ja veus que l'estan enredant de manera clara; a més, la promoció de la pel.li és per la llista quan realment només serveix de teló de fons, sense tenir a veure amb la trama gairebé
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Per què a un geni dels títols traduïts se li ha acudit batejar-la com "La lista (El engaño)"? si precisament el defecte de la pel.lícula és que costa creure que el protagonista no s'adoni que l'estan enganyant, si a més ja et diuen des del títol que és un "engaño" ja ni t'ho explico
2ªPREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Com és de fàcil aconseguir armes o passar-les per l'aeroport de Madrid? Els personatges arriben a la ciutat sense contactes i només en un dia però, això sí, amb pistola, com s'ho han fet?
El diario de los muertos: dolenta per avorrida però encara més, és molesta perquè s'ha cregut allò de la lectura política de les pel.lis de zombies i ja directament vol alliçonar sobre els mitjans de comunicació i la participació/implicació en els fets que es graven o informen però és tan descarat, tan de discurs a l'espectador, que rebenta. L'únic aspecte positiu és que s'ha ignorat l'aspecte gore i no s'hi recrea com abans.
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Què em vol vendre? S'ha de vendre això en una pel.li de zombies?
Stuck: Mena Suvari treballa d'infermera i quan està celebrant amb alcohol un ascens, atropella un home que ha quedat arruïnat en qüestió d'hores, Stephen Rea. La noia es queda amb el peató encastat al parabrises esperant a veure si es mor i pot desfer-se del cadàver mentre el cadàver es resisteix a morir i intenta demanar ajuda. Això és un argument que dóna com a molt per una història curta i de fet s'assembla a una de les de "Creepshow", però és que la pel.li, tot i durar hora i vint, es fa llarga perquè sembla un xiclet que s'estira mb el seu argument i es fa molt bleda. De fet ja veus com fracassaran alguns intents de resoldre la situacio perque ens quedaríem sense pel.li
PREGUNTA QUE NO HAS DE FER: Per què tot passa de manera tan esglaonada? Si ho fessin tot alhora hi hauria pel.lícula?
