UN TÍTOL PER MORIR-SE
Potser és la deformació dels estudis però acostumo a parar atenció a com s'ha fet la traducció dels títols en les pel.lícules i trobo força coses molestes, no perquè em consideri més coneixedor de la llengua que la persona que ho ha fet, sinó perquè en molts casos la deformació és intencionada (amb una intenció molesta) o penso que es perd un matís perquè no s'ha vist la pel.lícula.
Sobre aquesta pèrdua de matisos penso en el cas d'una de les meves pel.lícules favorites: "El talento de Mr Ripley", que limita el significat del títol "The talented Mr Ripley", ja que quan dius "el talento..." és com si tingués només un talent o habilitat, quan en realitat el personatge destacava per tenir-ne moltes, era talentós.
Una altra mala traducció, en una excel.lent pel.lícula, la trobem a "El americano impasible". Aquesta era la traducció de la novel.la "El americano tranquilo" de Graham Greene que com tenia una versió anterior en pantalla, es va traduir amb aquest títol. És una pel.li amb Brendan Fraser i Michael Caine, per mi molt recomenable, però penso que el títol no li fa justícia perquè impassible fa pensar en una persona que és capaç de veure un conflicte davant seu i mantenir-se fred, inalterable i precisament el que pretén dir el personatge, quan li pregunten com era, és més aviat que no era pas un superhome sinó que era un americà qualsevol, tranquil, silenciós, gairebé anodí... Perquè pretén amagar moltes coses que ha descobert. El títol original era "The quiet american" tranquil, silenciós, no pas "impassive"; això és una mala traducció ja que traeix l'esperit de la pel.li i la tria de paraules de l'autor, potser per fer la traducció sense veure la pel.lícula? Per no mostrar prou interès en l'escena que es diu?
Ara, en el camp de les traduccions també s'ha patit algun exercici d'enginy que mereix la mort. De vegades es tradueix el títol per buscar atreure un possible espectador o intentar que no s'espanti. Per exemple, "Dos hombres y un destino" era el títol aquí per "Butch Cassidy and the Sundance Kid", el nom dels dos pistolers protagonistes, però suposo que van pensar que no eren prou coneguts aquests noms i podia fer que la gent s'allunyés d'un retrat més històric d'una figura que desconeixien, per això obtarien per canviar el títol, una mala traducció però premeditada.
Tot i aquesta intenció, n'hi ha algunes que ja canten en excés com "Curdled" (siginifica coagulat) que la van posar com "Tú asesina, que nosotras limpiamos la sangre" o coses tan curioses com posar-li un títol en anglès al costat del castellà "En lo profundo del bosque" i al mateix pòster hi posava ("Deep in the woods")... Res de curiós? La traducció és bona? Doncs resulta que la pel.li és francesa i el títol "Promenons-nous dans les bois", per què posen el títol en anglès? Evidentment per mirar d'enganyar algú que només anirà a veure una pel.li de terror si és americana. Aquest intent d'atreure com sigui darrerament ha provocat que una pel.lícula anomenada "Summer's blood" (la sang de summer) hagi passat a ser "El crepúsculo de Summer" perquè una de les actrius de "Crepúsculo", Ashley Greene, hi surt, em trenco de riure.
Un altre en la mateixa línia de buscar enganyar el possible públic seria "Cuatro mujeres y un destino". Eren quatre protagonistes a l'oest i el títol original "Badgirls", però quan veies que eren gent com Drew Barrymore fent de cowboy i atracadora de bancs ja és que et descargolaves de riure, i si li sumes que pretenien remetre a la pel.li de Robert Redford i Paul Newman ja feia venir basques
També he de parlar d'unes quantes on el títol et provoca ganes d'escanyar algú, ja que creus que amb un retoc acompanyaria molt més el que ofereix la pel.lícula, com "¿En qué piensan las mujeres?" que hauria de ser "¿Por qué no piensan las mujeres? perquè Mel Gibson llegint la ment les deixava a totes de ximples i podia fer amb elles el que volgués; per cert, malgrat això, va ser etiquetada com comèdia femenina, difícil de dir, ja que semblava mes aviat que s'estava rient d'elles
Un altre exemple: un cop que veies totes les estupideses i bejenades, ja no parlo del que podem admetre en una comèdia romantica, sinó d'autèntiques vergonyes que es convertien en pretesos números musicals, deixava de ser "La cosa más dulce" per convertir-se en "La cosa más tonta" i "La joven del agua" de tan bleda es converteix en "La tontà del agua"
I ja com a retoc del títol, penso que s'han oblidat d'una paraula o dues més per definir millor l'esperit de la història com a "La huérfana" que seria "La huérfana de ideas", perquè la falta de sorpreses i originaliat és elevadament espectacular i "Arrástrame al infierno" hauria de continuar "Arrástrame al infierno o donde sea pero fuera de la sala" ja que qualsevol lloc sembla una millor opció que continuar veient la pel.lícula de com és de ridícula
Acabo amb una que no és meva però és tan perfecta que no puc deixar de recordar-la. Després de veure una selecció d'esquetches on només surten (amb més o menys roba) els actors de moda a la tele i pensant que amb això n'hi havia prou per fer una pel.lícula, ja no era "Mentiras y gordas", per haver-hi mentides seria necessari que els personateges parlessin i potser tenir un argument, allò és "Mierda y de las gordas"
