S'HA DE SABER FER UN BON FINAL: THE SIGNAL, THE CHILDREN I PARANORMAL ACTIVITY
Les dues primeres pel.lícules les he hagut de veure en versió original subtitolada però totes van passar ja fa uns anys per Sitges i només la tercera ha tingut vida comercial. Tres pel.lis de terror que entren a zones de tòpics però tenen alguns punts interessants
The signal: per als qui han vist "El incidente" es podria dir que aquesta és una versió millorada. Explica com de sobte es comença a estendre un senyal a través dels televisors que provoca impulsos assassins.
El tòpic: en un primer moment, vaig descartar veure-la pensant-me que aniria cap a les zones del gore o fins i tot els zombies i no és així. La història segueix una noia a punt de deixar la seva parella per un altre home i com entre els tres es persegueixen en el marc d'un món que sembla destruir-se. Dit això, l'autèntic encert de la pel.lícula és un to d'humor en moltes situacions que l'acosten a "Zombieland" o similars però sense ignorar la història; a més, està construïda de manera segmentada, seguint cada un dels protagonistes, amb una estructura molt pròxima a estones a l'estil del Guy Ritchie d'Snatch.Cerdos y diamantes.
El final: és difícil parlar del final sense rebentar-lo però m'ha agradat per la barreja de tristesa amb final feliç i recordar-me a "Brazil" de Terry Gilliam o "28 días después" de Danny Boyle
The children: una parella amb nens de matrimonis anteriors i una adolescent, es reuneix per nadal a la casa de camp de la germana de la dona, que amb el seu marit han optat per educar ells mateixos els seus fills. Un cop reunits tots els nens, aquests semblen emmalaltir i tenir impulsos homicides que aniran creixent.
El tòpic: en un primer moment no em cridava gaire l'atenció perquè em temia un slasher típic només que amb nens, i si ja has vist "¿Quién puede matar a un niño?" (joia del cinema de terror espanyol de Chicho Ibáñez Serrador, d'obligada visió!!!) no creus que aquesta pugui aportar res de nou.
La veritat és que es fa lenta, sobretot la primera part de la pel.lícula, però resulta interessat per als amants de les pel.lis de conflictes familiars ja que va desgranant els retrets familiars sobre qui actua millor en l'educació dels fills, es marca molt clarament qui es fill de l'actual parella i qui no ho és, a més d'insinuar que no hi ha la perfecció bucòlica que es pretén vendre de portes enfora. Això només com a terreny per cultivar un crescendo cap a les escenes de sang amb els nens en pla assassí.
El final: aquí el final entra en el que és més o menys previsible però té dues coses que valen la pena i és que està fet per deixar a l'espectador un marge per pensar i poder assumir què és el que està passant, en lloc de fer un ensurt final ensenyant els ullals a la càmera. Hi ha dos fets sobre els que cal reflexionar què impliquen per entendre el final i no dic més per no deixar massa elevades les expectatives.
Paranormal Activity: La història arrenca quan en una parella el xicot decideix enregistrar amb càmeres els fets paranormals (sorolls i poca cosa més) que s'estan produint a casa seva i com a element interessant destaca que des de l'inici es diu que no és un problema de la casa, sinó que segueix des de la infantesa la noia.
El tòpic: Vol transmetre sensació de realitat fent que els fenómens paranormals siguin pocs com una porta que s'obre o unes claus al mig del passadís, i que les imatges siguin de camera a l'espatlla. Això fa uns anys hauria impactat més, però ara mateix ja és un element massa repetit des de "The blair witch project" i seguidores com "REC" (segona part i remake "Quarentine") o alguns productes més com "My little eye" o "Frozen frame". Però no només això, la pel.lícula no acaba d'impactar, es nota massa el fet que es vol anar augmentant i que cada vegada la manisfestació sigui superiror a l'anterior, el que provoca que gran part del metratge inicial sigui força avorrit i pujar unes espectatives que acaben sent decebudes.
El final: a diferència de les dues anteriors aquí el final no és encertat, està mal fet, ja que no s'arrodoneix i va massa ràpid, és molt abrupte i acaba ensenyant els ullals com deia abans, cosa que busca espantar però que a mi em va semblar una manera d'admetre que no sabien com acabar-la
