GUY RITCHIE, NOMÉS UN PORC I ALGUNS DIAMANTS
Fa poc que ha sortit al mercat de dvd "Sherlock Holmes" de Guy Ritchie i aprofito per fer un repàs cronològic d'un director més que recomanable:
"Lock & stock & two smoking barrils"(1998): carta de presentació per Guy Ritchie on es veuen els que seran els elements constants a les seves pel.lis: mafiosos, situacions divertides i un gust per la imatge o estil de videoclip. És una molt recomanable pel.li, tot i que es veu després com una primera fase per arribar a "Snatch".
"Snatch.Cerdos y diamantes"(2000): Fins ara la millor pel.lícula del director, una història gairebé coral de la quantitat de personatges i situacions que mantenen algun tipus de relació amb la trama per acabar unint-los. Torna a repetir el mateix marc dels mafiosos en algun cas de mig-pèl amb peixos més grossos i escenes tipus videoclip. També sembla recuperar idees que li havien agradat del seu anterior film en algunes situacions, com al tiroteig.
"Barridos por la marea"(2002): No he vist la pel.li, ni ho necessito. La protagonitza Maddonna i fa de dona inaguantable que naufraga (com la feina de tothom aquí) amb un treballador seu que maltracta (com a l'espectador) fins que s'enamoren en l'illa on van a parar. L'argument ja fa venir basques però és que a més augmenta la llegenda de Madonna com a verí per a la pantalla, ja que aconsegueix no només enfonsar qualsevol incursió al cine (el mateix amb "El cuerpo del delito" o "Dick Tracy") sinó també un director que prometia. També és veritat que aquesta pel.li planteja el dubte de si Guy Ritchie només és capaç d'explicar una única història: gàngsters i prou
"Revolver"(2005): Diuen que és una pel.li més experimental i potser sí, però de fet, és gairebé per dir que té "escenes experimentals" com les que es converteixen en dibuixos animats o per la presència de personatges fantasmagòrics, perquè la gran part del metratge no s'allunya gaire del que ja hem vist a "Cerdos y diamantes" : el cinema de gàngsters propi de Guy Ritchie. Aquí l'única diferència és que deixa més de banda el sentit de l'humor, hi ha alguna escena graciosa però ni de lluny la comicitat dels seus treballs anteriors. En aquest cas, el que més veiem és una mena d'intent de donar-li una base filosòfica amb la trama i amb uns diàlegs que pretenen ser profunds tractant temes de psicologia. Aquesta vena més intel.lectual es reforça per la contínua referència als escacs i per un ("acudit"?) final que mostra diferents experts en psicologia parlant de les parts de l'ego i els seus enganys
"Rock and rolla"(2008): Després de desfer-se, que digui, superar el divorci amb Madonna (jo parlant d'aquestes coses, QUE FUERTE, QUE FUEEEEEERTE) Guy Ritchie torna al terreny on se sent més confiat i ens regala una nova entrega de gàngsters amb ritme i sentit de l'humor. Aquí torna a fregar el nivell de "Cerdos y diamantes" amb situacions molt divertides, acció, càmera ràpida i un ampli ventall de personatges que es relacionen amb una trama. És boníssima només té el defecte de recordar-nos els seus anteriors treballs però a qui els encanta "Snatch": esteu desaprofitant el temps, veieu-la!!!I encara que no sigui de Ritchie, una del mateix estil és "Smoking Aces. Ases calientes"
"Sherlock holmes" (2009): Un producte curiós encara que sigui només per veure què fa un director que sembla només ser capaç de parlar de gàngsters i estafes amb pistoles amb un ritme visual molt pròxim al videoclip quan s'acosta a una pel.li d'època, tot i que realment al que s'acosta és al producte més comercial, al blockbuster... I què fa? Doncs adaptar la història a la seva veu narrativa en lloc del contrari: Sherlock Holmes es converteix en un personatge molt pròxim als baixos fons que hem vist als anteriors treballs de Ritchie i tant ell com watson tenen zones fosques, imperfectes; a més, troba l'espai per als seus plànols repetits i jocs d'enganys que ja havíem vist anteriorment. Globalment s'ha de dir que surt amb nota, ja que la pel.li es pot considerar intrascendent o ximple, però és que es tracta d'un producte d'entreteniment que busca rebentar la taquilla, no pas fer una nova versió aprofundint en la psicologia dels personatges i aconsegueix que la pel.lícula passi volant.
A més, amb aquest últim treball sí que supera l'etiqueta de poder fer alguna cosa que no siguin gàngsters, ja que, encara que sigui només per l'aspecte visual o per personatges, es diferència dels anteriors treballs i aconsegueix un producte diferent a la seva filmografia anterior.
