AIXÒ SÓN VAMPIRS?
Sé que ara mateix els vampirs estan de moda per la qüestió de "Crespúsculo" i la quantitat de sèries que han aparegut intentant aprofitar-se del seu ganxo. De "Crepúsculo" no en parlaré gaire, em sembla un acostament de lectora del "Vale" a uns vampirs que són més guais que no pas terrorífics; a més, després d'atrevir-me a veure la primera pel.lícula i notar que no té ni argument i que el poc que en té, se'l ventila en cinc minuts en una pel.li de gairebé dues hores... En fi, es nota que no la tinc en gran estima?
Però de vampirs hi ha dues grans pel.lícules que són "Drácula" de Francis Ford Coppola amb la història més clàssica i "Entrevista con el vampiro" de Neil Jordan amb una història per mi molt millor. Ara, deixant de banda aquestes dues pel.lícules, de sobres conegudes, volia parlar d'unes quantes pel.lis on els vampirs caminen a la llum del dia o presenten un tipus diferent de vampirs, per si algú s'hi vol acostar.
Martin (El regreso de los vampiros vivientes). Poso entre parèntesis el seu títol perquè no va tenir vida comercial però s'aprofitava del ganxo del seu director, George Romero (director de "La noche de los muertos vivientes"), per mirar de fer una proposta nova com havia fet amb els zombies. En tot cas, la pel.lícula no és gran cosa, només que té el punt original de plantejar el vampirisme com una malaltia mental, el personatge és més com un assassí en sèrie que té després la necessitat de consumir sang, que no pas una criatura de la nit. Sé que la pel.lícula és molt fluixa i es pot fer avorrida, però la tinc en molt bona estima per com es desenvolupa dins de la més absoluta normalitat i s'acosta a les pel.lis de psycokillers contemplatius, trucant fins i tot a la ràdio per explicar com se sent; a més, la vaig veure en el mític espai "Noche de Lobos"!
Cronos. Una pel.lícula de l'inici de Guillermo del Toro (el de "El laberinto del Fauno" o "Hellboy") amb Federico Luppi que no és i sí és de vampirs, ja que a través de la consumició de sang aconsegueixen els protagonistes recuperar la salut i la força... Per què no són vampirs? Perquè no ho fan ells mateixos, sinó a traves d'un petit aparell que xucla la sang per després injectar-la. La pel.lícula és curiosa per com es construeix al voltant del misteri que genera l'objecte però es fa llarga o fins i tot avorrida a estones
Déjame entrar. El vampir que es presenta aquí és una criatura que té gairebé tots els tòpics dels vampirs però la història s'allunya del clàssic Dràcula per tenir com a protagonistes nens i un marc social d'aïllament i mobbing. És més pròxima al conte infantil que al relat de terror però alhora massa fosca per ser infantil o familiar, una pel.lícula d'obligada visió i de la que ja s'estrena el remake USA.
La criatura perfecta. Aquí els vampirs s'allunyen de l'arquetipus perquè malgrat alimentar-se amb sang són capellans, representen l'església en una mena de societat victoriana, però no només s'encarreguen de cuidar els homes sinó que a més els toca protegir-los com si fossin policies. Una proposta molt curiosa que després decep pel desenvolupament de la història però només per l'originalitat del marc crec que val la pena veure-la
Daybreakers. Aquesta és la més moderna, ha sortit fa poc al mercat del dvd i té com a protagonistes willliam Dafoe, Sam Neill i Ethan Hawke. Un repartiment prou bo per ser només una pel.li més pròxima al gènere d'acció que no pas al del fantàstic, tot i que l'arrencada ens situa molt més en el pla de la ciència-ficció.
L'acció se situa al futur on gairebé tothom s'ha convertit en vampir per evitar envellir i emmalaltir, ja que a més l'abastiment de sang es fa, en principi, de forma còmode-civilitzada perquè es compra a qualsevol cafeteria. Això ha fet que la societat canviés i la major part de l'activitat es dugui a terme durant la nit, per evitar el sol, amb la conseqüent adaptació de mitjans de transports i ciutats. Tot i això, crec que té el mateix defecte de moltes pel.lícules de ciència-ficció, s'aprofiten d'una idea interessant però només per crear el marc de la història, després el que es fa és una història senzilla quan no la mateixa de sempre. En tot cas, no resulta del tot avorrida i els primers moments, descrivint la societat vampira i els problemes a llarg o mig termini derivats de la seva condició, són prou interessants
