ALGUNES RECOMANACIONS DE SITGES 2010
Ja m'he estudiat una mica el programa del festival de cinema de Sitges d'aquest any (www.cinemasitges.com) i la veritat és que d'entrada trobo que no hi ha massa propostes engrescadores; bé, n’hi ha unes quantes que sonen interessants però la majoria tenen pinta d'arribar als circuits comercials o sigui que no té l'alicient de descobrir una autèntica joia. Ara, potser això enganya, ja que no és gaire fiable el petit resum que es pot llegir del festival, en moltes ocasions pinta com a curiosa la pel.lícula per ser després tòpica (com el cas "The tripper" que prometia un slasher alucinògen amb molt sentit de l'humor i et trobaves amb un típic assassí de la destral sense gràcia) o directament superavorrida (com era el cas de "El exorcismo de Micaela")
En tot cas aquestes són les que segons semblen més interessants i espero trobar-me-les a la marató
Black heaven: una barreja entre el món real i món virtual amb animació i imatge real que a més té ambient de cinema negre. Potser acaba sent fluixa però d'entrada fa gràcia, com una mena de cyberpunk amb salts entre diferents realitats i amb trama
Chatroom: de Hideo Nakata, autor de "The ring" entra també en els terrenys de la ciència-ficció/terror amb un relat sobre un chat representat com habitacions d'hotels i sembla que evita els fantasmes de cabells llargs i negres, ho aconseguirà? És possible, ja que la pel.li no és japonesa, és anglesa
Secuestrados. Una família adinerada veu com un grup de tres homes irrompen a casa seva quan estrenen la seva mansió, el resultat segons sembla serà un "Funny games" directe a la violència que es va descontrolant
Vanishing on 7th Street: aquesta segur que arriba als circuits comercial, però no per això deixa de ser recomanable. Un home que es desperta veu com tothom a la seva ciutat ha desaparegut deixant darrere les seves coses, pot ser pitjor? Sí, sembla que hi ha alguna cosa a la foscor... Que esperem que no siguin coloraines, perquè la dirigeix el responsable de "Batman y Robin" o "Última llamada"
Confessions (Kokuhaku): pel.li japonesa amb història de venjança (cal parlar d'Old Boy o Simpatia por lady Venganza?) que arrenca amb una professora fent uh monòleg a classe per dir que la mort del seu fill no va ser un accident, sinó un assassinat per part de dos dels seus alumnes: arrenca el seu pla per venjar-se'n.
Atrocius: feta amb els videos domèstics d'una família, reconstrueix com van ser assassinats amb l'ús d'imatges "reals" (com "Paranormal activity", "Rec" o "La cuarta fase") per fer més creïble aquesta sensació de por, que encara pot ser més exagerada per la proximitat del marc, ja que es tracta d'una pel.li espanyola
La casa muda. Des d'Uruguai arriba una història explicada en temps real amb una única presa Només per la qüestió tècnica té interès, però és que, a més, la història és d'una noia i el seu pare als qui els deixen una casa al camp amb una única condició: no pujar al pis de dalt. Pot ser una autèntica muntanya russa de crits
I saw the devil. Des de Korea em crida l'atenció per recordar-me la joia que és "The Chaser". Un assassí que no distingeix entre dones i nens mata la nòvia d'un agent secret i aquest no es conformarà amb matar-lo i voldrà anar mes enllà.
Rubber. De França arriba aquest producte marcià que m'ha deixat bocabadat: un neumàtic amb poders provoca el caos al mig de la carretera, sembla tan gamberra que ha d'estar bé!
Si em toquen dues d'aquestes a la marató prometo sortir-ne amb un somriure a la boca!
