ORIGEN I FINAL (DE MOMENT) DE CHRISTOPHER NOLAN
Tal i com he fet amb Guy Ritchie, faré un repàs a un altre director que és dels pocs que respecto ara mateix, d'aquests que penso veure la pel.li que facin, sigui del gènere que sigui. Potser en el cas de Christopher Nolan no té gaire mèrit ja que s'acostuma a situar entre el fantàstic i l'acció, dos gèneres fàcils de pair. En tot cas, és un director que es caracteritza per moure's dins un àmbit comercial però sense deixar que això impedeixi fer bones pel.lícules, a més, suposo que aquesta acceptada comercialitat li permet tenir uns repartiments d'escàndol. D'altra banda, en el pla narratiu, destacaria el seu gust per jugar amb allò que és real o no, ja estigui parlant de somnis, records o mentides i tractar de fer un tipus de narració no linial, tot i que no sempre sigui així per exigències de la història. També diria que en la mesura del possible intenta deixar forats o preguntes sense resposta a propòsit, amb la intenció que
sigui el propi espectador qui provi d'omplir-los de sentit, un joc que es pot veure a "Memento" o fins i tot a "Batman", però que té la seva màxima expressió a "Origen"
Following (1998). Aquesta pel.li té dues curiositats i és que un personatge es diu Cobb, com DiCaprio a "Inseption/Origen" i que a la porta de la casa del protagonista hi ha el símbol de Batman... Un element premonitori? Aquí ja juga al que posarà en pràctica a "Memento" fent la construcció del relat marcat pel temps, en aquest cas en tres temps diferents separats per l'aspecte físic del personatge de manera barrejada. La pel.lícula no és gran cosa, tracta d'un aspirant a escriptor que es dedica a seguir la gent i es topa amb un lladre. De fet, el que fa és com a "Memento", mitjançant la narració aconsegueix despertar més interès i atenció en l'espectador del que aconseguiria amb una narració linial. És només recomanable per a col.leccionistes, per veure tot el treball de Nolan.
Memento (2000). Aquesta pel.licula és la que li suposa premis i reconeixemnt. Amb un sòlid repartiment (Guy Pearce és el personatge principal i venia de "LAConfidential" però els altres dos de "Matrix") explica la història d'un home que busca l'assassí de la seva dona però com no pot recordar res que hagi passat en els últims minuts, es dedica a tatuar-se el que va descobrint. De nou, la manera de narrar és més important que la història que explica ja que té molt mèrit fer una pel.lícula com aquesta per estar ordenada al revés, moooolt difícil d'aconseguir i demana un espectador disposat a estar molt atent. A més, té un final brillant que deixa lloc a la interpretació de l'espectador sobre què és veritat i què no, o si és preferible una mentida, que et permet seguir vivint, a la veritat, un altre element molt propi de Nolan.
Insomnia (2002). Aquesta i "Following" són les seves pel.lícules més fluixes. De nou un repartiment de campanetes (Robin Williams, Al Pacino i Hillary Swank) per una història de policies que resulta massa senzilla. No és gaire interessant, però juga amb un dels elements que més agrada al director: la veritat/realitat, ja que tot gira entorn d'un fet amb diferents versions i si és convenient viure en una còmoda mentida o acceptar la realitat. En tot cas, una pel.li normaleta que no acaba de mostrar tot el potencial del director i a més fa dubtar de si ha quedat afectat per la necessitat de fer un producte eminentment comercial... Cosa que després, pel meu gust almenys, demostra que no és axí
Batman begins (2005). Doncs aquí arriben paraules majors: BATMAN. Les pel.lícules havien mort literalment per un cada vegada més clar acostament a la sèrie de televisio. Si en un principi Tim Burton havia fet un Batman molt urbà i fosc, adequat al seu univers visual, les següents havien triat els colors i l'acumulació de personatges fins fer envermellir qualsevol lector "seriós" de Batman. Nolan ressuscita l'heroi fent una pel.lícula d'acció amb una música espectacular i aconseguint un repartiment de luxe, no solament el protagonista sinó tots els actors. El director ara demostra un exquisit gust en els paratges triats per a l'ambientació i regala no només una gran pel.lícula de superherois sinó un entreteniment per als degustadors només de cinema d'accció i blockbuster sense que faci saber greu veure un producte dirigit a un públic majoritàriament devorador de crispetes. Com deia al fil de setembre de 2008, com a pel.lícula de Batman prefereixo aquesta, però és indubtable la qualitat i els encerts de la segona part, The dark knight.
Ara crec que s'ha de fer una aturada. M'explico: el seu primer treball, "Following", estava condicionat pel pressupost amb uns mitjans molt bàsics (als títols de credit es llegeixen fins quatre persones amb el cognom Nolan), "Memento" significa una presentació però no carta blanca, és una pel.li independent, i per això se li demana després un producte comercial que sembla allunyat del seu estil ("Insomnia") del que no se'n surt amb gaire bona nota. Però amb la confirmació de Batman ja se'l deixa treballar tal i com ell vulgui i per això, crec que dóna el millor de si mateix triant i fent seus els projectes. És veritat que no deixa de ser un autor independent "venut" al cinema comercial, però és que per mi el que demostra és que tenir un gran pressupost i estrelles, ser dins del circuit comercial, no és incompatible amb fer una pel.lícula amb un guió interessant o complex, sigui quin sigui el gènere
El truco final (El prestigio) 2006. Tornem a tenir repartiment de campanetes, ni més ni menys que Batman (Christian Bale) contra Lobezno (Hugh Jackman), però també Michael Caine o Scarlett Johansson i ara per narrar l'enfrontament al llarg dels anys entre dos mags per superar els trucs de l'altre o boicotejar-los. Aquí el truc, el que dóna prestigi, no és tan la sorpresa final tipus "Bruce Willis esta muerto!!!!", per mi és com a partir d'aquest argument és capaç de construir una pel.lícula de ciencia-ficció i marcar els límits del sacrifici o degradació per tal d'aconseguir "el prestigi". Evidentment també hi ha el seu tema preferit sobre la realitat/ficció ja que al cap i a la fi ambdos mags "juguen" a enganyar l'espectador, quan no són ells directament els enganyats. Malgrat això, la pel.lícula no arriba a ser rodona per una qüestió de ritme i algunes sorpreses que s'endevinen amb massa facilitat
Batman. The dark knight (2008). Sobre aquesta ja hi ha un fil al bloc (setembre 2008) així que no m'allargaré en excés. Només diré que és una obra mestra del cinema d'accio-superherois i confirma nolan com a director capaç de fer una obra de qualitat quan s'hauria d'esperar només un producte comercial i en un temps on falten productes de qualitat i els productors no tenen rebenta-taquilles se li ha de reconèixer el gran mèrit de fer totes dues coses alhora.
Origen (Inception) 2010. Última pel.lícula fins al moment amb un material molt propi on tornem a tenir els elements habituals del cinema de Nolan. Un repartiment de luxe amb Leonardo Dicaprio al capdavant, la no renúncia a l'espectacularitat (no només de trets i explosions, també d'efectes especials), la narració no linial, el punt excessiu sobre què és real i què no... En resum un producte "comercial" amb gran qualitat i profunditat. No puc dir res sobre l'argument sense espatllar-lo, només que tracta de gent que fa espionatge industrial a través dels somnis, per la qual cosa esdevé el marc perfecte pel seu joc entre què és real i si hi ha una cosa que m'ha encantat d'aquesta pel.lícula és la quantitat de possibles lectures i interpretacions que s'hi poden fer. En un primer visionat només es gaudeix i tens la sensació que hi ha moltes coses mal explicades o que directament no s'expliquen, però després penso que aquests forats són la manera de permetre que sigui interpretada de manera diferent: ÉS UNA AUTÈNTICA JOIA
Suposo que Nolan serà reconegut per reviure Batman o sorprendre amb "Memento", però pel meu gust la primera viu del material aliè dels còmics i la segona és només un exercici de forma sense gaire contingut, per mi queden superades per un relat tan obert a la interpretació i original (reconeixent que hi ha 50.000 fonts identificables com "Matrix" o la menys coneguda "La gran huida") com Inception. En tot cas, s'ha de reconèixer la gran qualitat d'aquest director per ser un dels pocs dels qui pots veure una pel.lícula sense importar-te el tema, només qui la dirigeix, que d'aquests cada vegada n'hi ha menys (David Fincher, Quentin Tarantino, Zack Snyder...)
Veurem cap a on es porta el pròxim tren de Nolan, però ja té assegurada la venda del meu bitllet
You're waiting for a train, a train that will take you far away...
