Hi ha una colla de nens... De fet alguns es comporten més com nens que no pas uns altres, perquè els falta només dir "yo no quiero ir en el equipo con este sino con mi amiguito" o agafar la pilota com si fos l'scattergories i marxar!Aquest grup de nens es reuneixen els dissabtes tot i l'hora intempestiva per fer un simulacre de futbol,malgrat que tothom està desitjant que arribi el dissabte per poder dormir fins les dotze i quedar-se veient la tele fins tard el divendres; aquests arreplegats van a dormir d'hora els divendres -a alguns se'ls llegeix a la cara que no han sortit,je,je- per poder competir a gran nivell. A més, a alguns se'ls ha de sumar el mèrit que precisament no vénen d'aquí al costat i n'hi ha un parell que treballen la nit de divendres.
Tot i l'ambient lúdic-festiu, la pilota (que com deia Maradona, "no se mancha") els matins de dissabtes s'embruten treient el millor i el pitjor de cadascú, a veure si sabem veure-ho i sisplau sense que jo després hagi de rebre puntades de peu!Ah!No diré noms, que així podré mentir dient, no em referia a tu, aquest era un altre!I si algú vol que faci suggerències sobre els pseudònims...
El barrufet forçut:
El millor: va començar que només corria i ficava el cos, ara ja juga i prou bé.
El pitjor:a més de la insistència en xutar malament amb l'exterior està desenvolupant un estrany gust per quedar-se amb la pilota un cop surt de banda, és algun tipus de mancança de carinyo?
El barrufet saltimbanqui:
El millor: sembla que tingui unes cames més llargues del que són, sobretot si intentes passar una pilota prop d'ell i sempre deixa un golet de qualitat i tècnica
El pitjor: tothom sap que juga millor del que acostuma a fer, ja que tendeix a diluïr-se amb l'avançament dels partits
El barrufet sapastre:
El millor: no l'he sentit queixar-se mai!I això és molt, crec que és l'únic que té aquest honor als dissabtes, i mira que ha rebut crítiques i comentaris plens de carinyo, un monument a la seva paciència i al seu ànim!
El pitjor:saaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanng!!li'n falta molta, és capaç de veure com surt la pilota fora en lloc de mirar de tocar-la de nou o de llançar-se per ella; també hauria de deixar d'intentar aquell control d'esperó
El gran barrufet:
El millor: a veure quants amb la seva edat som capaços de jugar amb gent de vint-i-llargs anys no un dia o dos l'any, CADA DISSABTE!
El pitjor:"¡PERO SI NO LO HE TOCADO, SOLO TOCO LA PELOTA!"Aquesta frase és el seu gran hit, que el turmell adolorit de l'altre o veure'l coixejant o al terra no el faci canviar d'opinió
El barrufet rondianaire:
El millor: sap jugar i quan vol fa jugar bé els altres, intentant dirigir l'equip la majoria de
vegades aconsegueix molt, sobretot quan s'encarrega de la sortida de la pilota i té bons recolzaments
El pitjor: té una tendència a empipar-se quan no surten les coses que li fan desentendre's del partit i quedar-se dalt esperant que passin els trens, quan és ell qui ha d'arrencar-lo
El barrufet de les ulleres -és qui porta els comptes amb la seva pda-:
El millor: a més del fet d'intentar tranquil.litzar sempre les coses evitant escoltar el que no s'ha d'escoltar, acostuma a quedar-se darrera, quan la majoria dels que juguem, tret dos o tres, tendim al contrari, a marxar endavant amb alegria
El pitjor:per què corre donant-li l'esquena a la pilota?quantes vegades s'han marcat gols perquè es feia un embolic; ara el pitjor de tot és com posa nerviosos als altres amb el seu gest del braç de "pa'rriba, pa'rriba" un clàssic!
El barrufet dormilega:
El millor: un altre que de la calma ha fet el seu joc, no s'escalfa (o no ho sembla) i amb els correcamins que campen o els desastres que hi ha amb samarreta s'agraeix la seva presència assossegada
El pitjor: passa com amb un altre, serà la marca de ritme o venir mig adormit però tots sabem que té més futbol que deu minuts o un partit
El barrufet presumit:
El millor: té un cosi que és una meravella...No, de debò, un que intenta que es jugui seriosament els dissabtes per molt desastres que siguem ja va bé
El pitjor: la ceguera, no sap apreciar més futbol, que el dels barrets, també té la sang calenta i una estranya aversió a la pròpia sang i no continuo que si no...La seva última blasfèmia és dir que el barrufet golafre i el barrufet sapastre juguen igual!
El petit barrufet:
El millor: un altre que podria emprenyar-se per les coses que arriba a sentir, però en aquest cas més d'un cop s'ha vist afectat o empipat per considerar que no li passaven prou la pilota
El pitjor:cada vegada hi puja menys i es deixa notar en les vegades que fa com d'anar a buscar la pilota i ahhhhhh, era broma!!!
El barrufet taxista:
El millor: un altre que puja el nivell de futbol que es juga
El pitjor: les poques vegades que apareix, com reflecteix el meu breu comentari, poques ben poques
El barrufet golafre -ho dic per allò de l'ànsia que té-:
El millor:sap escriure i sembla que no se'n cansa (ni de córrer ni d'escriure)
El pitjor:per on comencem, no sap jugar, només utilitza la cama dreta i de puntera (fins i tot els seus gols de cap són de puntera) i és per només empènyer la pilota, no per tocar-la, però això és la part lletja que no destorba, pitjor encara és el fet que sempre és al mig de totes les jugades polèmiques i té una mania insana de llançar-se al terra, en la majoria de casos innecessàriament i de vegades posant en perill les cames dels altres ¿per què no torna a la porteria i destorbarà menys? Ah!se m'oblidava, també és una molèstia per mail ja que omple els correus aliens, maleïda tecnologia!
El barrufet fuster -s'està fent una casa i no puja,no? doncs ja està!-
El millor: un altre que posa ganes a l'hora de jugar i sembla que no es cansa, sobretot de xutar faltes s'ofereix tambe a xutar les de l'equip contrari!
El pitjor: un altre amb males puces de tant en tant, a més aquest any se li ha de retreure que s'ha buscat una excusa per pujar poc, bricolatge, crec
El bon barrufet:
El millor: el millor. Talla, juga, detalls de qualitat, regateja, passa la pilota, no acostuma a fer campana...
El pitjor: no protesta, juga bé i fa jugar a tothom per molt dolent que sigui...el pitjor...no ho sé...potser és que no porta begudes pels altres?
Bé, he fet aquest fil per insitència d'alguns, no per insultar-nos ni per tenir una excusa per cosir-nos a cops de peu el dissabte, d'aquestes no ens en calen, je,je!
Per cert l'últim partit va estar amanit amb la presència d'un marcador -que va portar el barrufet forçut- i que va reflectir 11-3 amb la victòria de l'equip comandat pel bon barrufet i el barrufet presumit i amb quatre gols del golafre de sempre...I aquest dissabte?
Ja la cosa sembla que s'acaba, així que és bon moment per fer apostes. Jo crec que la lliga, com pintava des d'un principi, anirà cap a Barcelona. És l'equip amb més cracks i ara que falla la benzina als rivals està amb la davantera al complet, tot i que no jugant massa bé, i treu els partits cap endavant mentre els altres aniran punxant encara que sigui només entre ells.
Tot i això s'ha de reconeixer que aquest any el Barça no ha estat del tot bé i amb uns rivals més forts (parlo del madrid) o que no hagués patit tant desgast (valència amb lesions i sevilla partits) podria tenir la cosa més complicada, però igual que dic això també crec que sense les lesions de Messi o Etoo també hauria estat tot més fàcil.
Per mi la lliga acabarà:
Barça-València-Madrid-Sevilla, perquè crec que el madrid farà bé els enfrontaments directes. En canvi el "pitoniso" de cada any diu que sevilla i barça empaten al primer lloc -guanya el barça- i el madrid queda quart.
Sobre això dels enfrontaments directes, un petit càlcul, si sumem els punts dels enfrontaments directes entre els sis primers queda així en la jornada 31:
València 15 punts
Madrid-Sevilla-Saragossa 12punts
Barça 9 punts
Atlético de Madrid 6 punts
L'equip que en té menys és l'Atlético de Madrid i després el Barça, això recorda el que deia Benito Floro que la lliga es guanya contra els equips petits i et fa pensar en el partit del barça i el mallorca. Aquests pocs punts no fan que el barça no mereixi la lliga però si que transmet una imatge menys sòlida que altres anys i farà guanyar la lliga més tard, a més de començar l'any vinent amb la idea que els rivals són a prop.
Una altra cosa és el que intenta el Madrid amb el tema arbitral d'aquesta setmana amb el Racing que sincerament no entenc. Respecte als penals, el primer em sembla que el defensa entra com un brau, cosa que no pots fer en aquestes posicions, i el davanter li posa més pa que formatge, el normal es xiuli penal. Ara més que error de l'àrbitre jo diria que és del defensa, com ho va ser d'Oleguer amb Guti al Camp Nou, el defensa "pica" menjant-se el contrari i ja només queda deixar-te caure. En el cas del partit del Racing pot no ser tan obvi pero no és estrany xiular.
En el segon no hi ha discusió...Si tens un bon ángle. Si veus la imatge des de darrera no es nota clarament, però en les imatges des de davant (mirant la porteria de Casillas) que és segurament l'angle que tenia l' àrbitre, et venen més ganes de casar-los que de xiular penal, perquè no hi ha jugadors davant i es veu com Cannavaro abraça amb passió a Zigic, ¿que no és penal? Si arriben a tenir menys roba és assatjament! Que l'última vegada que vaig jugar a futbol es feia amb els peus.
Qui no s'ha sentit defraudat després de veure una pel.li que tothom recomenava? De vegades les espectactives les poses tu, però en molts casos tothom està dient que és una pel.lícula d'obligada visió o s'ha endut tants premis que penses que l'has de veure...Per comprovar que t'han estat parlant d'una altra pel.lícula o que potser el crític o la gent que en parlava meravelles s'ha adormit i t'ha explicat què somiava perquè a la pantalla no s'hi veu res que justifiqui les adhesions.
Aquest fil ve a propòsit de l'atac de Xordy (al qual m'hi sumo) a "La joven del agua" i ja que ell odia profundament "Gladiator", a veure si ens explica per què.
Em refereixo amb això no tant a pel.lis dolentes sinó a aquelles que ens venen com a boníssima per trobar-nos després un producte d'allò més vulgar o directament penós.
Jo vaig amb alguns exemples:
-La primera de la llista de pel.li que s'ha convertit en mite sent un autèntic bunyol: "Thelma & Louise". Em sembla ben dirigida i amb uns actors més que correctes...Però es una pel.li de sobretaula dignificada pel seu contingut suposadament reivindicatiu feminista, però sisplau!Si està claríssim, és una pel.li perquè les amigues s'ajuntin a menjar crispetes i s'abracin mentre deixen anar una llagrimeta, és bleda a rabiar!No té cap mena de mèrit cinematogràfic i si es coneix és per com s'ha volgut vendre no pas perquè es pugui aguantar!
La d'abans és facil de criticar, és una merda, però ara vaig amb paraules majors: STANLEY KUBRICK. És un autèntic geni i si algú no ho vol reconèixer almenys haurà d'admetre que és un dels millors artesans per com cuidava fins l'últim detall totes les seves pel.lícules.
Com sóc més del cine fantàstic la que més m'agrada d'ell és "El resplandor" però la que gairebé sempre es destaca d'ell és precisament la que pitjor tinc considerada (i que consti que no parlo de pel.lis de l'inici com "Atraco Perfecto" o "Barry Lindon") perquè és mooolt avorrida: "2001 una odisea en el largo espacio que hay vacío por aburrimiento" crec que era el primer títol je,je.
No, de debò, per molt ben feta que estigui és una pel.licula en la qual t'hi pots adormir (jo ho he fet) i quan despertes no saps si t'has perdut gaire perquè NO PASSA RES!O sigui he fet intents per veure-la i quan no he acabat adormint-me, m'he desesperat d'avorriment i he començat a fullejar un còmic per veure si allò tenia final o també era broma. Que com cinèfil i seguidor de Kubrick és dur admetre això però sisplau, recordo que la pel.li va d'una intel.ligència artificial que es torna boja a l'espai...Algú ho sabia això?Perquè tothom es queda amb els plànols de l'inici i del final i la resta de la pel.li la recorden perquè hi ha un llum vermell i prou.
Bé, deixades ja les meves principals incompreses, perquè no arribo a veure perquè tenen tanta fama inmerescuda, també vull criticar les darreres mitjanies que porten alguns "grans autors" ja que perdó però l'spielberg podrà ser boníssim a "Munich" però quina pel.li més fluixa amb pretensions de transcèndencia que resulta "Inteligencia Artificial" i per ser "només" un blockbuster d'estiu la "Guerra de los mundos" no arribava ni a una mica entretinguda. Un altre que balla igual és Woody Allen, com trobem a faltar el seu humor absurd de "El dormilón", "Bananas" o "Annie Hall", és com si s'hagués pres molt seriosament el seu paper de "director intel.lectual" i hagués abandonat el seu vessant més divertit per fer pel.lis que ja no diria bones sinó simples o fins i tot ximples com "MatchPoint" (em sembla una versió light de "El talento de mr Ripley") o "Granujas de medio pelo".
El que sembla que recupera el rumb és el sr Eastwood, ja que ara amb "Letters from Iwo Jima" o "Flags of our fathers" torna a ser un gran, o un clàssic viu però no oblidem que poc abans de "Million Dollar Baby" havia fet dos productes d'antena3 com "Deuda de sangre" o "Ejecución inminente" (a aquesta li va posar el títol el sr. Antena Tres) més que vulgars i inexplicables, però és que encara hem de parlar dels mitjans i actors dels que disposava per "space cowboys" i va fer una pel.li amb una manca d'interès brutal.
Jo no sé si és que ja no connecto amb ell però les tres darreres no m'han interessat prou per anar al cine, per mi la seva darrera bona va ser "Mistyc River" tot i que em quedo abans amb "Medianoche en el jardín del bien y el mal".
Alguna més per destrossar?
Jo he de començar dient que sóc clarament resultadista al futbol, a mi que un jugador faci una xilena i surti fora em sembla una errada si podia ficar-la amb un lleig cop de cap; les filigranes estan bé si tenen sentit dins del joc i et serveixen per superar el rival, si són només pel lluïment personal i en zones del camp on no aporten res o si no obtenen un bon resultat, són un destorb o una pèrdua de pilota.
Una imatge: al passat barça-madrid les televisions, no diré sobretot quines, van posar una jugada de Guti on feia un canyo a un jugador del barça tot i que aquest tancava les cames i gairebé s'agenollava fins el terra, una demostració de toc subtil i de com superar gairebé humilliant un contrari...o no? Doncs la veritat és que no, perquè la pilota anava tant frenada que qui la recuperava era un altre jugador del Barça; per mi és un exemple de demostració tècnica inútil o fins i tot de manca de visió de joc.
Jo mateix de vegades per fer la pressió obro molt les cames per mirar si el contrari em fa un canyo i així recupera ja el meu equip al mig camp o qui quan ha jugat de porter no surt més del compte per desafiar a fer una vaselina que probablement et donarà temps per recular i agafar-la?
Bé, no es tracta només de ficar la pilota però no perdem de vista que és l'objectiu.
Per això jo trobo que hi ha una idea a molts equips i molt estesa principalment als equips "grans" que és la importància de la possessió de la pilota. El barça la va patir molt durant l'època de Van Gaal, per al qui el més important era l'estadística de possessió, hi havia partits amb 70% a favor, molt bé, però per a què serveix? Recordo partits avorridíssims en els quals el barça tocava i tocava enrrera i després si t'agafaven en una pilota i et marcaven resultava que els 50 minuts de possessió gairebé total només t'havien servit per veure com et quedaves sense temps per remuntar, hi va haver massa resultats ajustats o empats ximples i ell declarava que l'equip la tocava millor perquè el porter havia començat també a tocar-la...
Jo sóc més partidari del que diuen joc directe o a l'anglesa, que no és tan "patapum pa'rriba" sino les sortides ràpides, com es veu a equips com el València, Liverpool, Chelsea o Arsenal. Considero que aquests equips no és que no toquin cap enrrera, és que no els importa tant perdre la pilota i si la tenen, es més important una pujada per on hi ha un forat, tot i que et xiulin fora de joc, que no pas esperar per pujar-la tots en bloc i tocant-la.
Penso que el futbol és un joc d'errors però també d'espais i al fubol actual que és molt físic trobar la superioritat pot ser la clau i en això no t'ajuda la possessió. La possessió és útil quan vas guanyant, com a mètode de defensar, per dir-ho d'alguna manera, ja que mentre tinguis tu la pilota l'altre no et pot atacar. Malauradament trobo que aquesta admiració per la possessió ha arribat a un punt que s'estimen més tocar en zona de tres quarts o davant de l'àrea abans que encarar el rival o fer una passada arriscada que comporti la pèrdua de la pilota. És aquí on trobo que és la mentida de la possessió, és millor arriscar perquè et pot aportar més que no pas la possessió de la pilota...A no ser que ja vagis guanyant.
