PERILL: UWE BOLL!

 

Vull avisar aquells que encara no el coneixen, però se l'està batejant com el pìtjor director de la història, és a dir el successor d'Ed Wood, i la veritat és que arguments no en falten. Aquest director és alemany però s'ha fet "famós" per les seves dues obres que han passat per sales, totes dues adapatacions de videojocs.

Abans de penjar-lo he de dir que sóc fan del cinema fantàstic i aquí incloc el que es coneix com a pel.lícules d'escabetxines, tipus "Viernes 13" o les versions més modernes com "Scream" o "Sé lo que hicisteis el último verano"; no diré pas que aquestes pel.lícules són bones però he d'admetre que sóc indulgent a l'hora de jutjar-les, només que no facin ràbia passaré una hora i mitja acceptable; en canvi, si és dolenta, passaré una hora i mitja rient. Per aquesta manera de pensar acostumo a menjar-me sistemàticament totes les que surten i fins i tot recuperar pel.lis dels vuitanta d'aquest gènere. Feta aquesta introducció, les dues que he vist d'Uwe Boll mereixen un comentari a part (o un foc per cremar a part), per com aconsegueix convertir una idea típica en una cosa pitjor de la que semblava en el punt de partida o fins i tot donar un aire no direm de sèrie B sinó ja d'afeccionat o sèrie Z, malgrat tenir actors o pressupost.

Tenim "HOUSE OF THE DEAD" del 2003 on un grup de nois es dirigeixen a una petita illa on se suposa que s'està fent una macrofesta però quan hi arriben no troben ningú més que uns quants zombies i un traficant d'armes que proporcionarà un coktail no apte per tots els estómacs... I no em refereixo al gore.
Com deia el punt de partida dóna per una pel.li que pot ser típica per endevinar l'ordre dels morts i construir unes situacions de claustrofòbia amb uns quants ensurts per arribar a un final fàcil... Doncs no aconsegueix ni això.
Ja no diré que els personatges fan ràbia per com són de ximples però quan veus que saben arts marcials i fer servir tot tipus d'armes com espases o més, què es pot dir? Que hi ha alguna cosa pitjor, veure com per travessar uns pocs metres es munta una escena sense cap mena de sentit sobre la direcció amb aturades a l'estil  "Matrix" que augmenten la sensació de producte de baixa qualitat o persontges que no saps si van cap endavant o cap enrrera.
Alguna perla més: he vist pel.lis basades en videojocs i en casos com "Doom" agafaven la persepctiva del videojoc, una qüestió que tenia gràcia com a homenatge; aquí quan algun personatge mor, ho fa caient a rodolons i amb fons vermell com als videojocs... Et posaves a a esperar a veure si sense tocar cap botó del comandament no continuava!
Aquest home és un perill i ho demostra també als diàlegs
BO-PROTAGONISTA:¿Por qué querías ser inmortal?
DOLENT-DOCTOR MALDADES: ¡Para vivir para siempre!
La pregunta és de les més ximples que he tingut la desgràcia de sentir, d'un nivell de parvulari només asimilable a un ¿per que beus?perque tinc set ¿quina resposta esperava?
Ja per tancar amb aquesta pel.lícula diré que no apareix cap "casa dels morts" com indica el títol...joooooooooooo!

Tot i merèixer no tocar ja no una camèra, sinó el comandament de la tele, aquest paio aconsegueix més pasta i fins i tot actors per la seva següent pel.li "ALONE IN THE DARK" (2005). Dic actors perquè si abans eren els típics jovenets, aquí ens trobem amb Christian Slater (tampoc és que m'agradi molt però almenys és conegut) i un actor que encara crec que es pot aprofitar Stephen Dorff; evidentment els actors no aconseguiran esborrar  "l'estil" Uwe Boll i la pel.lícula serà cutre fins i tot pels prestatges més polsosos dels videoclubs, per la qual cosa recordo que totes dues han passat per sales de cinema aquí també, no només a yanquilandia.
Per fer boca, uns comentaris que he trobat recopilats per Hicks a "dreamers":

"Desitjaràs saber per què el distribuidor no la va llançar directament a video, o millor, directament a les escombraries"  Stephen Holden, The New York Times.

"En algun lloc, ara mateix Ed Wood descansa plàcidament" Scott Weinberg, Efilmcritic.com

"Si Ed Wood hagués pogut caure sota la influència de la MTV, "Plan 9 del Espacio Exterior" seria molt similar a "Alone In The Dark". Jeffrey Wetshoff, Northewest Herald.

"Sembla una pel.lícula d'institut de baix pressupost". Jeff Vice, Deseret News.

"Les 3 estrellas han tingut dias millors, però m'agradaria pensar que podrien haver fet quelcom més digne. Porno gay, per exemple." Rob Vaux, Flipside Movie Emporium.

"Només som a gener i em costa imaginar que aquest any es pugui estrenar una película capaç de substituir  Alone In The Dark com la meva candidata a pitjor pel.lícula del 2005". Betty Jo Tucker, Reeltalk Movie Reviews.

"Dir que Alone In The Dark es millor que House Of The Dead, és com dir que la sífilis és millor que la SIDA". Nicholas Schager, Slant Magazine.

 

No estic del tot d'acord amb algunes coses ja que almenys Ed Wood feia un cinema diguem que artesanal i amb pocs mitjans i un material propi; en canvi, Boll aconsegueix enfonsar qualsevol cosa, ja tingui pasta, actors o fins i tot idees alienes.
L'argument de la pel.li no està malament: Edward Carnby (Christian Slater), és un detectiu de successos paranormals que s'enfronta als horros d'una antiga cultura amb dimonis que pretenen tornar a la vida, enmig la seva antiga xicota (Tara Reid) i una organització armada que coneix l'existència d'aquests dimonis dirigida per Stephen Dorff i a la que Carnby hi va pertànyer. Evidentment no és per un Oscar al guió però hauria de ser minimament entretinguda. Ni això, és tan trista que sembla una sèrie de televisió d'abans (perquè ara a la TV les fan millors que aquesta pel.li) on tot és una excusa per prémer el gallet i trobar-se amb unes situacions més dignes de "cazatesoros" que campen per Telecinco que no pas de Lovecraft.

En resum, aquest home és una desgràcia per allò que toca i si algú té ganes, no diré de riure perquè fan pena, de veure com no s'ha de fer una pel.li, que n'aprengui d'aquestes dues joies.


 

Jonathan Glazer, un director a seguir


Potser el nom no diu gaire, però crec que és un director que s'ha de vigilar de ben a prop, ja que amb només dues pel.lícules ha fet dues històries força diferents entre sí, no com Guy Ritchie que només sembla tenir gràcia si es repeteix, per la qual cosa encara s'ha de valorar més.
A "Sexy Beast" (2001) ens explica com Gary, un antic mafiós-lladre anglès, viu retirat amb la seva dona a la Costa del Sol. Un dia rep la violenta visita de Don Logan que el vol per una feina, Gary s'hi nega però Don no ho accepta així com així.
Amb aquest punt de partida surt una pel.lícula amb visions del dimoni i un ritme accelerat molt pròxim al que diríem estil de videoclip però sense arribar a afectar la història; més aviat al contrari, aquests girs de càmera o l'aparició d'una música també violenta contrasta amb una posada en escena gairebé teatral, ja que la major part de la pel.lícula es basa en els diàlegs i la presència dels actors, on sobresurt un impressionant Ben Kingsley. La seva manera de moure ens defineix perfectament un personatge on tot és fúria i que només es pot expressar amb la violència ja sigui de paraula o fets, i si no, sempre li quedarà la mirada...
La pel.lícula fins i tot no arriba a l'hora i mitja, sé que no s'hauria de tenir tant en compte però és que cada vegada em semblen totes les històries més inflades del necessari per justificar el preu de l'entrada.
Cap punt negatiu? Doncs no, els que busquen trobar més "Snatch", "Lock & stock" o similars a "Pulp Fiction" i "Reservoir Dogs" han de veure-la. L'única bufetada és per algun assessor, ja que aquesta retirada a una villa espanyola és molt més a prop de Mèxic que no pas de Gibraltar...

L'altre pel.lícula d'aquest director és més coneguda "Reencarnación (Birth)" del 2004. La història ens parla de com deu anys després de la mort del marit d'Anna, quan està promesa amb un altre home, Joseph, rep la visita d'un nen que diu ser Sean, el seu marit mort.
El que destaco en aquest cas és l'elegància i tranquil.litat de la pel.lícula ja sigui en l'ambient, vestuari o fins i tot la música, a diferència de "Sexy Beast" on era més accelerada tota la posada en escena i la mateixa direcció.
Els actors, com abans, tornen a estar més que bé, però no només això, tots els actors estan genials, fins els secundaris dels secundaris com Starmore. 
Tot i que suposo que cridarà més l'atenció la interpretació de Nicole Kidman per aguantar uns primers plàns que poden arribar a ser incòmodes, a mi em van sorprendre més Danny Huston, que interpreta el promès superat per un nen i un record, i el nen, Cameron Bright, ja que la seva veu en versió original transmet una seguretat molt adulta.
La pel.lícula ha estat considerada per molts com a avorrida o fins i tot ridícula, ja que se't poden acudir vint mil formes de demostrar si realment es tracta de Sean o no; però fora d'això em sembla  excel.lent per com un fet extraordinari pot desmuntar una vida que sembla programada per ser monòtona i sense sobresalts.
M'agrada la manera com els diferents adults assumeixen la situació, superada la primera reacció d'escepticisme, alguns amb violència o fins i tot aprofitant-se d'ella per fer mal als altres. Especialment la parella promesa abans i despres de la resolució (sóc deliberadament críptic per si algú no l'ha vista): Anna desitja que sigui veritat, s'estima més viure del passat i els records, cosa que significa una manca d'atracció per la vida proposada per Danny, en conseqüència, aquest reaccionarà amb l'odi i violència propis dels adults.
Finalment, les darreres escenes mostren com el món infantil està molt més capacitat per refer-se d'algunes ferides, a diferència dels adults que de cap de les maneres podran superar allò viscut.

La conclusió és que algú capaç de fer dues pel.lícules de tema tan diferent i, sobretot, amb una manera de dirigir que s'adapta a la història i no imposant el seu "estil", no se li ha de perdre la pista.

 

Albergado en:blogdiario.com

Noticias: Noticias

Contador gratis contadorplus.com