Per si alguns no han l'han vista o no ho saben, ha sortit en dvd "Superman-doomsday: La muerte de superman" un llargmetratge de dibuixos amb les tècniques actuals, com el Batman de la sèrie animada, on intenten adaptar la història de la mort de superman i el seu retorn.
La pel.lícula és entretinguda però al meu parer es perden coses que no és que siguin detalls als comics, és que precisament són la gràcia de la història i per això queda reduïda a una aventura normaleta gairebé.
M'explico, als còmics la mort són vàries històries:una primera que és "la mort" amb l'enfrontament amb Juicio Final, segueix el funeral on passen coses com el robatori del cadàver i posteriorment "el regnat dels superhomes", ja que quan desapareix el cadàver sorgeixen quatre superman que tenen motius per fer pensar que es tracta de l'autèntic.
Tot això queda eliminat a la pel.lícula, ja que ara no apareix més que un superman i el moment de dubte s'esvaeix ràpidament sobre si es tracta de l'autèntic, oblidant-se així de molta de la intriga de la història o les preferències del lector sobre un superman o un altre. Però superada la intriga o l'interès per les diferents propostes sobre un nou Superman, sobretot era una història molt dramàtica, en aquest sentit adulta,no era només que morís un personatge mític, hi havia diferents elements que reforçaven aquesta tristor per sobre d'una aventura "normal" i que s'han eliminat.
Als dibuixos Lois té una relació amb Superman però no coneix la seva identitat secreta, cosa que fa que es mantingui activa buscant pistes sobre qui era en realitat quan ell mor; en canvi, als còmics coneixia Clark i la seva família, així que, fins que no es roba el cadàver o apareixen els altres superman per fer-la investigar, es manté enfonsada fins i tot amb malsons on superman li demana que l'ajudi, que no informi sense implica-se com una periodista i no el deixi morir...
També la manera de morir als còmics és més trista. Tant ell com Juicio Final moren a cops de puny, com dues bèsties. Per qui ha estat tota una presència amb els colors llampants blau i vermell, morir a cops com un animal no és el millor dels finals. Aquest aspecte a la pel.li se suavitza fent que tots dos morin quan Superman els fa xocar contra la terra amb la reentrada després de sortir a l'espai. És a dir, amb un únic impacte, més pròxim a una explosió, on no es veu res.
Cal dir que afegia èpica a la lectura el fet de veure com els altres superherois s'enfrontaven a Juicio Final i no aconseguien res més que sortir ferits, deixant tot sol a Superman al final...Trist també, qui ha protegit tant els altres ha d'acabar lluitant sol.
Més encara, el ritme del còmic de la mort era genial perquè no es tractava només l'enfrontament a Metropolis. Juicio Final es dirigia en línia recta cap a la ciutat i pel camí anava fent les destrosses mentre Superman i els altres miraven de frenar-lo. A la pel.li no es troben fins que Juicio Final és a Metropolis. El pas que semblava imparable i com el punt final, que es mirava d'evitar, seria en una ciutat plena de gent, perd tot el seu significat i aquest punt de tragèdia grega amb un destí clarament escrit desapareix en aquesta versió.
Acabo un dels fils més freaks amb l'esperança que si arriben a fer la pel.lícula sobre la mort superin aquests punts esmentats, ja que "Superman Returns" més que en l'acció se centrava en la solitud del personatge que perd les seves arrels, tant les antigues com les d'adopció, i que troba que no pertany enlloc, uns aspectes prou seriosos com per creure en una interpretació interessant de la mort de Superman que no sigui només un enfrontament amb Lex Luthor.
"American Psycho" és una pel.lícula, que ja té uns anys, basada en una excepcional novel.la de Bret Easton Ellis que explicava la depravació mental de Patrick Bateman, un "yuppie" que davant de la manca de sentiments es dedicava a matar.
La pel.li tenia els seus defectes, feia dubtar de si eren reals alguns dels assassinats, una manera d'encolcir el personatge, quan l'atractiu és precisament la fredor i el buit que el dominen.
Rescato un parell de frases de la pel.li:
Com està fastiguejat de tot decideix trencar amb la nòvia justament quan aquesta li està explicant que haurien de casar-se, ella, quan aconsegueix superar la sorpresa diu que no es poden separar, que tenen els mateixos amics. Llavors Patrick respon ràpidament "da igual, quédatelos" sense cap implicació emocional...
L'altra frase que defineix perfectament el personatge a la pel.li és: "soy como vosotros, pero no siento nada"
Com acostuma a passar el llibre és infinitament més salvatge que la pel.li, però també se li ha de reconèixer que presenta l'oportunitat de veure un Christian Bale pletòric (un paper no gaire distanciat del que fa a "Shaft"), per la qual cosa val molt la pena i perquè si no és com el llibre, almenys te'l recorda.
Bé, es nota que és un dels meus llibres de capçalera i la pel.lícula no diré que és bona però té elements interessants.
Per aquest motiu, vaig caure fa poc en la temptació de veure "American psycho2", evidentment la curiositat era més forta que jo i tot anar avisat de la baixa qualitat d'una proposta directe als prestatges del videoclub i amb William Shatner (el capità Kirk de "Éstard crek") com a cara més coneguda, vaig acabar més dolgut del que m'esperava.
Ja he dit que les meves expectactives no eren molt altes, però quan veus que la història va d'una noieta a la universitat que comença a eliminar tots els que s'interposen al seu camí per aconseguir una plaça d'ajudant de professor que li permetrà treballar a l'FBI ... Amb aquest argument la primera cosa que penso és "Què no han entès?".
M'explico, l'atractiu del personatge de Bateman era la manca d'objectius i com d'aleatòries eren les víctimes, tret d'un parell, la major part són gent que es troba, no li cauen especialment bé ni malament, només mata, això sí recreant-se en no només que la victima mori sino en destrosses i esquarteraments variats (molt pitjors en el llibre, és clar, especialment amb una rata que fa servir).
En canvi, la noieta d'ara té un pla i calcula com aconseguir els seus objectius, mata perquè destorben, l'aparten de la seva meta i la mort de les seves preses es ràpida, amb l'objecte més ridícul que tingui a mà i passant ràpidament a desfer-se del cadàver, en lloc d'entretenir-se una estona com feia en Bateman que al llibre arribava a guardar trossos a la taquilla del gimnàs "mi favorito con un alfiler rojo".
Veient que ja no han agafat el missatge, només pot restar l'alicient de buscar la relació amb la primera part i... quina relació hi ha? Doncs que la noieta quan era nena va veure com Patrick matava la seva cangur davant d'ella i ,aprofitant una distracció, el va matar per marxar de l'escena abans que la poguessin relacionar amb
ell. Fora del fet que sigui més o menys ridícul, si es llegeixen el llibre és veritat que Patrick disfrutava tenint públic, però no pas amb nens per la qual cosa al final et quedes amb la sensació que el més possible és que ja no sigui que no hagin entès el llibre, sinó que només hagin vist la pel.li, perquè l'univers literari malaltís d'Ellis "Menys que zero", "Glamourama" o "Lunar Park" (no he aconseguit el llibre de "Les regles del joc") queda molt allunyat temàticament d'aquesta pel.li: la buidor i la depravació contemplativa han passat a millor vida.
Com deia al fil del bany de mediocritat, la culpa és meva.
Amb les dues temporades que porta el barça, la neteja de jugadors i d'entrenador, es veu que hi haurà reformes importants al camp nou.
De moment, sembla que Guardiola serà l'entrenador i vol imposar alguns canvis. Unes mesures "italianes" com tenir l'equip a les instal.lacions no només les dues hores de l'entrenament, sino fins la tarda. Això té dos punts interessants: per una banda millorarà la preparacio fisisca, ja que aquest any en moltes ocasions s'han vist els jugadors esgotats i és imperdonable que gent com Ronaldinho diguessin de fer una pretemporada al febrer. També recordo que Giuly, un cop a la Roma i recordemprovenia del Mónaco, ja destacava la diferència amb la preparacio, com si gairebé ni entrenessin al barcelona.
Per altra banda, també persegueix evitar aquesta imatge de vida disbuxada dels jugadors per tenir moltes hores lliures, sense "vigilància". Tot i això, suposo que hi haurà molts patrocinadors que no estaran gens contents perquè ja no tindran un dia sencer per aconseguir una bona cara amb la llauna o cotxe de torn. El que em fa pensar si faran classes d'interpretació al camp nou per evitar fer moltes preses o convertiran el camp en un estudi de rodatge... La veritat penso que més aviat els jugadors més mediàtics tindran mooooooooooooooolts "permisos" del club.
Ara, com a plantejament em sembla bé, tal i com han anat les coses mirar d'entrenar més i deixar menys llibertats als jugadors em semblen almenys uns punts de partida interessants.
Des del punt de vista més esportiu, m'agradaria parlar de les posicions que cal millorar, ja que de les baixes ja en vaig parlar al fil anterior; tot i que aquestes propostes estan condicionades a que no es produeixi cap baixa sensible (deco, eto, iniesta, henry...) que deixi orfena o molt tocada alguna posició
-Fa falta un porter: crec que Valdés ha fet una temporada prou bona però que no ha tingut ningú que el pressionés, ja abans de la lesio de Jorquera no patia i el fixatge de Pinto, El discret, tampoc ha estat una amenaça. No dic que calgui substituir Valdés però sí tenir una opció real. Potser Lehman ja cansat de la situació i enfrontaments personals a l'Arsenal (encara que per mi se n'anirà al Bayern) seria una solució o un porter similar, tampoc cal un titular, si no un porter amb pes. També si cau algun equip de primera sorprenent com Zaragoza o Valencia... No diria que no a cañizares o cesar; tot i considerant que el titular és Valdés
-Un lateral dret: a l'esquerra sylvinho/abidal estan prou be però la dreta pot ser coberta de forma ocasional per Puyol i si l'equip no és molt ofensiu (o davant les desesperants lesions) fins i tot Oleguer, però fa falta un lateral millor que Zambrotta, qui a més sembla segur que marxa. El perfecte és Dani Alves, un jugador per qui val la pena deixar anar la pasta i que té ganes de ser a un club gran. Les alternatives com Lahm no em semblen gaire il.usionants
-un mig defensiu: Touré és el titular, com a recanvi es obvi que Edmilson ha de marxar i Márquez, si no marxa, tambó pot fer el paper mínimament, però hauria de buscar-se una alternativa com ara Poulsen, de qui es parla, o un altre jugador d'aquest perfil, tipus Xabi Alonso. Els descartats de Valencia com Albelda o Baraja no em transmeten bones sensacions
-un mitja punta: ara mateix el barça espera la passada del mig de Xavi o Iniesta, per la qual cosa molts equips aquest any s'han limitat a tapar-los i l'equip s'ha ofegat ja que els davanters havien de baixar massa i encarar molts jugadors per fer una oportunitat. Aquesta és la gran absència i té un nom: Ronaldinho. No dic que s'hagi de fitxar un d'igual (sobretot si és el de l'últim any) però un jugador que miri més les passades que el gol i amb capacitat per desbordar és necessari. De forma puntual es pot fer servir Iniesta però trobo que cal algú amb més aportació en l'un contra un i caràcter ofensiu que no pas organitzador-distribuïdor, per això el meu candidat perfecte és Van der Vaart, que a més ja porta un parell d'anys perduts a l'Hamburg. Ara, si es treu una bona pasta per Ronaldinho i es posa impossible Alves aquesta pasta ha d'anar cap a un crack i no veig necessari Benzema, ja que com a davanters tenim jugadors, per què no Junhino o Ribery?
-per últim a la davantera no calen més davanters (per aquesta raó, tot i que m'agrada, no penso en Benzema si no marxa ningú), però tots (tret de Giovanni o Messi) presenten un perfil similar, així que en tot cas haurien de pensar en un extrem, un Figo, algú que no busca tant el centre i obre més el camp com feia Giuly, però actualment hi ha pocs jugadors així, penso en Quaresma, Joaquín, Cristiano Ronaldo, Silva, Vicente... Tots aquests haurien de ser pràcticament intocables però es dóna la circumstància que el Valencia vol desfer-se'n d'alguns d'aquests i no seria mala idea que el barça els fitxés, no tots, almenys alguns per plantejar una alternativa ofensiva en alguns partits sense col.lpasar el centre de l'àrea, com tantes vegades ha passat aquest any i des dels primers partits...
A principis d'aquest any, ja deia que la lliga em recordava molt a la de l'any passat. Un barça amb bons jugadors i mals resultats, per un madrid amb un equip justet però amb millors resultats, segons el meu parer per una lluita que el barça no ha tingut.
Ara amb la temporada acabada el moment em recorda força a l'any que va finalitzar van gaal ja que també cal una neteja. És evident que no s'han guanyat titols no per manca de qualitat, sino per altres qüestions. En la davantera etoo i messi han estat lesionats (també a la copa d'àfrica etoo), henry no ha acabat de funcionar (tot i que em mantinc en allò que explicava al fil "No és un error fitxar henry", havia de fer de larsson i pels problemes dels altres, no ha estat així) i l'esborrada de ronaldinho, fet que al meu parer ha transmet una deixadesa a molts compnays i una falta d'implicació; a excepció de la champions, un aparador diferent.
L'últim lloc on s'ha caigut, precisament, és en la lliga de campions, però s'ha perdut amb el que és probablement el millor equip europeu per només un a zero en 180 minuts: no és un mal paper arribant a semifinal...L'emprenyada no ha de venir per aquí si no per les altres competicions: a la copa del rei en 180 minuts un equip desfet per baralles internes com el valencia te n'ha fet quatre (la motivació i la qualitat són evidents després de veure el 6-0 de la lliga al camp nou quan ja no servia de res) o en la lliga equips que lluitaven per evitar el descens com valladolid o getafe han empantat a zero quan no ha estat més lamentable amb recreativo o betis aixecant-te el marcador...
Per tot això, estic d'acord en la idea de neteja però sempre amb una idea al cap: s'ha de portar una peça que millori el que es té.
Per mi que diguin de fer fora deco o henry per portar a ningú o un mig-promesa és un error; en canvi, portar algú que millori el que ha fet ronaldinho aquest any és fàcil...Qualsevol del B!
Aquesta és la clau. Hi ha una sèrie de jugadors que tothom està dient de fer fora: zambrotta, gudjhonssen, ezquerro, oleguer...Em sembla bé si tenim clar a qui portem. Si es ven zambrotta però portem alves, cap problema, en canvi si la idea és que torni a jugar oleguer al lateral, tornem amb la mateixa, podem passar de dos anys sense guanyar res per actitud a no guanyar res per manca de qualitat.
De totes maneres com he començat dient em recorda al canvi de cicle de van gal i en aquell moment es va fer fora gent que no era sospitosa de dolenta però que tampoc transmetia un excés d'entusiasme com per exemple cocu o reiziguer, no només els de boer o zenden de torn. Aquest any s'ha de fer el mateix però tenint clar els recanvis.
En el meu cas dubto del rendiment de marquez i deco, així que si es troba amb la possibilitat de canviar per un jugador amb garanties com lampard o similar, hi estaré a favor, però davant la incognita del substitut, m'estimo mes quedar-me amb tots dos...Pel mateix motiu ni em plantejo fer fora etoo, ja que l'única alternativa seria fitxar drogba i em sembla fora del mercat.
Fora d'això s'ha de donar la imatge de renovació amb la sortida indiscutible de ronaldinho, la neteja de jugadors eternament lesionats com edmilson o que simplement no aporten res com ezquerro i els que no presionen prou als titular com oleguer, thuram, jorquera i gudjhonsen. En tot cas, ja en parlarem de quins poden ser els seus substituts, ja que equips com el valencia pretenen desfer-se de jugadors interessants i estic segur que tots els jugadors que he comentat rebran alguna oferta, per la qual cosa el club ha de mirar de fer molts canvis de cromos.
En resum, vist com han estat aquests dos anys, no m'oposo a la sortida de ningú (tret de messi) sempre que es tingui clar que són jugadors d'un nivell i no es pot admetre que es marxin deco, marquez, ronaldinho i etoo perquè vingui un jugador que ha fet una bona temporada al getafe o similar
Per si no la coneixeu, "Invasión" és una pel.li del 2007 amb Daniel Craig (l'actual 007) i Nicole Kidman (l'actual protagonista de molts anuncis i alguna que altra pel.li) que explica com amb la tornada d'un coet, una mena de virus extraterrestre comença a controlar la gent, fent-la més freda i organitzada, amb una consciència comuna que pretén instal.lar un ordre sense els habituals defectes humans: desitjos, enveges, etc...
Nicole Kidman, com exdona d'un dels primers infectats i psicòloga, nota que passa alguna cosa estranya i quan troba una mostra que fa analitzar a Daniel Craig, s'organitza un reducte per a no infectats. Els infectats passen a ser dominats en el moment que s'adormen i el fill de Nicole, que es troba en zona infectada, sembla immune, per la qual cosa hi haurà una sèrie de persecucions per mirar de rescatar-lo i aconseguir una cura.
La pel.lícula és un remake de la coneguda -i versionada- història dels lladres de cossos i no és del tot avorrida, per passar l'estona, però el pitjor és que comparant-la amb la millor versió pel meu gust "La Invasión de los Ultracuerpos" de 1978 és com si haguessin eliminat precisament les millors parts.
Començo per la tria d'actors, a la moderna tots són rematadament guapos i elegants, fins i tot el dolent, són actors més que bons i els personatges, grans especialistes en les seves matèries, reconeguts i amb festes a l'ambaixada amb "ferrero roche"... En canvi, l'aspecte de l'antiga és com més de gent del carrer, buscant tota l'estona la identificació amb l'espectador (Donald Sutherland, Jeff Goldblum... Leonard "Spock" Nimoy?), són funcionaris o treballen en una sauna...No és el mateix!
A la de 1978 la desesperació es va apoderant dels protagonistes perquè cada cop que intenten trobar ajuda o una possible fugida, ja no per guanyar contra la invasió, sino només per sobreviure, es troben amb el domini alienígena i que cada cop son menys els no infectats... En canvi a la moderna, als dos minuts de descobrir la invasió ja hi ha organitzada una resistència i un castell fortalesa per poder anar-hi passant un control previ on es treballa en la cura. Hi ha esperança des del primer moment, l'angoixa de l'espècie passa a millor vida. Afegeixo que el fet de buscar el nen dóna un aspecte d'heroïcitat per tenir un objectiu noble per part de Kidman i Craig; quan el pobre Donald Sutherland i els seus només miraven de poder arribar al dia següent i ja els costava fer-ho
Continuo amb el fet que a la nova, els infectats mantenien el seu cos i era possible trobar la manera de curar-los del domini. L'antiga aconsegueix moments d'autèntic horror quan es veu com els extraterrestres es desfan de forma organitzada dels cossos que han copiat i es presencia, com al final, la mort dels personatges davant dels ulls dels altres...Un dramatisme que a la nova es perd totalment, a més del toc de terror-fàstic quan es veu com es van formant els nous cossos a mesura que es consumeixen els antics...A "Invasión" no, un got de xocolata calenta, s'adormen i prou, ja són extraterrestres, molt dolç i higiènic!
Per acabar a "Invasión" al final aconsegueixen véncer la infecció mentre que a l'antiga només aconsegueixen destruir uns quants invasors...L'escena final ens presenta a Daniel Craig i Nicole Kidman esmorzant junts, llegint el diari, amb tots els infectats curats i deixant molt clar que han recuperat el control de la situació, no hi ha cap insinuació com a "La cosa".
El final de l'únic protagonista que sobreviu a "La invasión de los ultracuerpos" és possiblement un dels finals més impactants i ben fets d'una pel.li de terror, juntament amb el de "Reanimator" i no dic res més, només que, com us podeu imaginar, no és feliç, ben al contrari, del tot desolador.
No em considero enemic dels remakes, alguns superen l'original com "El amanecer de los muertos" o per molt dolents que siguin tenen aspectes positius com "Vanilla Sky"; però els remakes acostumen a repetir els encerts i el punt fluix és l'originalitat, la sensació que ja has vist la pel.lícula. En aquest cas no són gaire originals i s'agreuja amb el fet que han eliminat els aspectes més inquietants
