Aprofitant que recentment he finalitzat l'últim llibre "Harry Potter i les relíquies de la mort", em ve de gust fer un petit repàs de les pel.lis vistes fins ara, ja que em callaré pensant en aquells que no han llegit els dos últims llibres.
En el cas de la primera, la pedra filosofal, trobo que és interessant fer primer la lectura del llibre i després veure la pel.lícula, perquè de fet aquest llibre és una presentacio de tot un univers, per la qual cosa crec que es gaudeix veient en imatge real el que has estat llegint i com ho han adaptat visualment. En aqUest apartat, la primera pel.lícula surt amb bona nota, ja que el llibre juga a presentar petits descobriments cada quatre o cinc pàgines i la pel.lícula segueix si fa no fa el mateix mètode, descobrint els diferents aspectes visuals.
La història ens explica com un nen orfe que viu amb els seus oncles i un cosí, que el tenen apartat visquent a les golfes, un dia rep la invitació per anar a l'escola Hogwarts de màgia, ja que els seus pares realment no van morir en un accident de trànsit sino que van ser assassinats pel bruixot Voldemort, que va morir quan va dirigir un encanteri a Harry i per la qual cosa conserva una cicatriu. Aquesta primera aventura presenta els personatges i com Voldemort ha tornat però sense forces per tenir un cos.
Un dels encerts d'aquest primer llibre és la sensació estranya que transmet que tothom sàpiga més d'ell mateix, que el propi personatge, convertint-lo en una mena de mite per haver sobreviscut i derrotat Voldemort, però amb la seva ignorància del món de la màgia permet fer una guia al lector que s'endinsa en aquest món, aconsegueix fer creure alhora que és una mitologia identificada però ens és presentada com a desconeguts.
A més de la presentació de personatges, el que domina és un ambient de joc, sobretot amb la part final d'anar superant les diferents proves, però també amb els esdeveniments que tenen lloc a Hogwarts, com les classes o el quidditch, i ja es plantejarà una de les idees més repetides al llarg de les següents pel.lícules: la necessitat de no combatre sol (i el verb no és aleatori, ja que cada vegada més serà una batalla) i haver de comptar amb els altres, ja que es fan imprescindibles per superar les proves. Aquest to de joc, infantil, gairebé de festa o aventura de canalla, amb el coneixement de nous compnays i assignatures com si fos el començament de curs al col.legi, anirà arraconant-se per evolucionar a una història cada vegada més madura i un ambient més fosc. Una maduresa que l'autora relaciona directament amb l'acceptació de la mort, passant dels ja assumits, a la família, amics o la pròpia mort...
En l'apartat tècnic Chris Columbus és el director d'aquesta adaptació i tot i que seria per tremolar pensant que és el responsable de "El homobre bicentenario" i "Solo en casa", és a dir, un autor de cinema familiar, se'n surt prou bé, ja que és ben bé l'estil que necessita aquest primer relat per ser el llibre més alegre i menys fosc, cosa que canviarà a mesura que avancin els fets, malgrat que es podria dubtar si hi ha més encert seu o de responsables de disseny. Aprofito,per dir que és una de les coses que més he disfrutat veient fa poc "La orden del fénix", un cop llegits tots els llibres, notes com el clima ha canviat respecte a les inicials i es va creant un ambient de pre-guerra, tal i com avisa Sirius: "La otra vez también comenzó así"
Ara amb la lectura global destacaria el fet de plantejar des de l'inici un dels misteris que es mantindrà fins a l'últim moment, quina és la connexió Voldemort-Harry i com va poder sobreviure, que considero prou ben resolt a l'últim llibre. I com a gust personal, he de dir que m'atreu molt la tristesa del personatge, perquè se'l suposa un gran heroi-mite i realment l'únic que voldria es veure els seus pares, aspecte potenciat en aquesta entrega amb la presència del mirall que mostra els desitjos; malgrat tot el que els altres pensen d'ell o les aventures, no deixa de ser un personatge marcat per les desgràcies personals i com aquestes afecten els qui l'envolten fins al final.
Una molt bona pel.lícula però evidentment prefereixo les posteriors, tot i algunes coses que em desagraden molt i que ja aniré comentant una per una.
Avui comencen els quarts de final de l'Eurocopa, el moment d'obrir les ampolles de xampany a MediaMarket i llocs similars on han fet campanyes dient "descomptes si España passa de quarts..."
Els emparellaments són els següents, ja direu què en penseu:
Portugal-Alemanya
Gairebé tothom veu com a favorita a Portugal no només per passar sino junt amb Holanda per guanyar el torneig; a més, Alemanya ha passat patint més del compte per la derrota amb Croàcia i no sembla gaire fiable...Però jo sóc del parer que salta la sorpresa i passa Alemanya, també pot ser més un desig que no pas el fruit d'una anàlisi, ja que m'agraden els davanters totxos dels alemanys (Klose-Mario Gómez) i l'empenta i tècnica dels dos cracks (Podolski-Ballack); en canvi, Portugal només té Cristiano Ronaldo i això i el fet que representi el "futbol de foto" em fa preferir un joc més auster i sacrificat com el d'Alemanya
Croàcia-Turquia
Per mi que passaran els turcs que encara els dura l'alegria d'haver remuntat el 2 a 0 contra els xecs, aquesta euforia els fara créixer i tampoc els croàtes m'han semblat res de l'altre dijous, dels quatre penso que és el partit menys interessant i d'on sortirà el rival més dèbil de la semifinal
Holanda-Rússia
Holanda s'ha d'enfrontar al segon del grup d'Espanya i la veritat és que jo esperava que fos Suècia, un equip que havia d'esperar què feia Larsson (36 anys!) o Ibrahmovic mig lesionat. Igualment aquest equip que va perdre de forma contundent amb España i que va guanyar Grècia per una sortida a la recerca de bolets del porter (si l'heu vist és increïble, no és que falli a la sortida, és que no hi ha explicació per saber per què havia sortit) i finalment es classifica en l'últim partit, no sembla gaire intimidador; tanmateix, el seu rival és molt superior, només em queda el dubte que Holanda sempre ha començat marcant i ha pogut jugar a la contra, ja veurem què passa si encara que sigui amb sort Rússia aconsegueix marcar primer i desmuntar així el full de ruta habitual holandès
Per últim hi ha la trobada España-Itàlia, una itàlia classificada de pena amb només una victòria i que ha perdut al darrer partit el seu jugador més tècnic i que acostuma a moure la pilota (Pirlo) i el màxim exponent del joc de contenció i mossegada (Gattuso), tots dos per sanció, si a més sumem el fet que els de la "roja" aniran més descansats perquè com no tenien res a perdre a l'últim partit han jugat amb els suplents, hi ha moltes possibilitats per superar els quarts...Que és broma!No m'ho crec ni per un moment, España és capaç de perdre amb l'equip més ridícul (ningú recorda ara que s'ha hagut de guanyar la classificació a la repesca?) i l'italià una altra cosa no, però ofici tenen una estona, tal i com van demostrar amb França, aconsegueixen suficient per passar amb el poc que ofereixen, Itàlia es trobava al grup més fort de llarg i amb el rival més en forma, l'únic motiu per patir ha estat (a més del seu estil de joc) l'empat amb Romania.
Els de MediaMarket i similars penso que poden beure tranquils
Dimarts va acabar el que podríem dir la presentació de l'Eurocopa ja que han jugat un partit tots els equips (ara ja n'han caigut alguns) i es pot fer una primera valoració de com pinten les seleccions més potents.
De moment dos dels favorits són els que més gols han aconseguit marcar al seu primer partit, a més que també han estat els que han ofert un joc més alegre: Holanda i, com gairebé sempre que no semblen jugar-s'hi res, Espanya. Ara, s'ha de tenir en compte que el rival d'Espanya era Rússia (digue'm quatre jugadors d'aquests bons i us recordo que ja no hi juga Karpin) i en canvi el d'Holanda era una Itàlia vigent campiona del món i amb representants en molts clubs importants.
Holanda potser és qui més patxoca fa, perquè fa servir prous juggadors ofensius com Sneijder i Van Der Vaart per organitzar, anima els laterals a pujar (Gio) i els davanters presenten estils diferents com Kuyt- Van Nistelrrooy-Huntelaar amb l'alternativa de segones arribades de jugadors com Van Persie o Robben.
Itàlia i França podem dir que més aviat han decebut però no descartaria que es refessin, ja que la primera fase permet encara tenir errors i després depèn molt del rival.
A mi qui més m'agrada, i ho sento, és Alemanya, aquest tipus de joc basat en el físic i la recerca de forats per mossegar amb força, m'encanta, però he de dir que em vaig alegrar de veure que no jugava Khan per entristir-me després amb el nivell de Lehman, es veu que ha perdut molt des del seu bon moment a l'Arsenal, no m'estranya que hagi perdut el lloc per Almunia.
Tampoc crec que Portugal estigui molt bé, estan crescuts per l'any de Ronaldo i la bona eurocopa passada, però a mi no em semblen gran cosa, salvant les distàncies em recorda a Suïssa, tenen dos jugadors (Senderos-Barnetta) i el seu crack, que per Suïssa era Frie (el de Futurama!), però a més tenia al seu favor jugar a casa que sempre facilita fer un bon paper. No em sorprèn que Frie sortís plorant del camp, més d'un company també ho faria per dins com segurament passaria si al primer partit de Portugal perden i es lesiona Ronaldo, es quedarien pensant i què fem ara? No hi ha pla B?
Així, de moment, el meu favorit balla entre Alemanya i Holanda. Més travesses?
Tot i que diuen que ja està mig fet amb el Milan (digue'ls tontos després de tot l'any dient que s'emportaven Ronaldinho, que era un somni, veient l'any que ha fet diuen millor m'agafo aquest altre) ja que penso que no té substitut ara mateix.
Per mi Henry i Messi presenten un perfil molt similiar, del regat però els falta oportunisme i Bojan encara està verd, de fet em recorda el primer Raul, que molts deien que era un bluf i que preferien posar un jugador ja veterà, no sé si era un Butragueño mig acabat o així.
Per mi l'ideal és només fer servir dos davanters (a no ser que pensis jugar per les bandes): un per crear el perill desbordant (Messi, Henry, Cristiano ronaldo) i un altre per caçar totes (els típics davanters com Klose, Larsson, Diego Milito, Van Nistelrooy), ja que per característiques no es destorben ni es treuen espais o pilotes, cosa que aquest any passava al barça amb massa jugadors pel centre.
Però a més d'aquestes qualitats, hi ha el tema de la pressió, el fet de dificultar la sortida de la pilota de l'equip contrari i aquesta intimidació em sembla que actualment només la causen dos davanters (o ho fan molt millor que la resta): Drogba i Etoo. Dificulten molt aquesta tasca al rival i a diferència dels que deia abans (Henry, Messi) se la juguen i xuten a la mitja oportunitat (tot i que admeto que aquest és un dels punts que mes m'agrada de Bojan).
Per això no crec que se l'hagi de fer fora, malgrat que és cert que és un jugador polèmic (l'última l'agresssió a un periodista camerun) però prefereixo la polèmica a tornar a jugar sense un davanter centre de debó, com amb Kluivert o Saviola, o la sensació que va fer la primera lliga de Ronaldinho, que només que s'hagues tingut no dic ja Etoo, sinó Larsson, s'hauria guanayat aquella lliga que va ser pel valència.
És polèmic, que si anades de boca, negar-se a sortir al camp, l'esborrada al Bernabeu o fins i tot numerets com al camp del Zaragoza, però no crec que es pugui dir d'ell que no ha lluitat les pilotes i aquests criteris esportius haurien de pesar, entenc que no ha de tornar a ser un cas Rivaldo-Ronaldinho i s'ha de vendre abans que no perdi tot el seu valor, però és clar que encara té mercat (el volen chelsea, milan i inter mentre que a Ronaldinho el manchester city) i que no s'ha negat a jugar, per la qual cosa no penso que un any més perjudiqués al barça i permetria rodar més a Bojan.
Així, el principal motiu de no vendre'l, per mi, és considerar que no hi ha un recanvi de garanties, a no ser que es canviés per Drogba, ja que els noms que sonen no m'acaben de convéncer. Es parla de Trezeguet de la Juventus o Ibrahmovic de l'Inter, són dos jugadors espectaculars, de classe i definició però... No és tornar a fer el mateix fixatge que amb Henry? No queda clar que fitxar jugadors que estan de tornada en la majoria de casos és un error? Les altres opcions no m'acaben tampoc de fer el pes, Benzema em sembla gairebé més un segon davanter com Saviola que no pas un davanter centre i Villa o Güiza, que sí són davanters, no em semblen preparats per un barça i el primer no el veig aguantant la suplència... Abans d'aquests dos m'estimo més a Huntelaar.
Crec que si es pot fer algun tipus de lectura sobre aquesta temporada de futbol, si l'Eurocopa no ho contradiu, és que crida l'atenció la caiguda dels cracks.
M'explico, aquests jugadors que se suposa que estan per sobre de la mitja, tret del manchester, no han guanyat res o no han destacat de manera especial i en molts casos han quedat superats pel bon paper de jugadors molt més limitats tècnicament però que han fet millor paper al mateix equip o en equips rivals.
El cas més clar, per suposat, és el barça, un equip que tenia els anomenats quatre fantàstics henry-messi-etoo-ronaldinho i penso que potser s'hi hauria d'incloure Deco, però no ha aconseguit guanyar cap títol, tot i tenir uns rivals més que mediocres tant a la lliga com a la copa del rei, a la copa d'europa ja hi ha una altra història, ja que penso que ha perdut amb el que és el millor equip actualemnt.
En canvi, equips que han fet una aposta més física i que s'han allunyat dels fixatges de campanetes, han obtingut millors resultats, que no joc, com a exemple el madrid que ha revalidat el titol de lliga amb cap incorporacio digne de comentar o el valencia que no ha fet jugar les incorporacions gaire (com a molt ha tingut un paper destacable Maduro) i amb això ha aconseguit un títol.
Si, a més, ens centrem en la lliga espanyola es pot dir que el màxim exponent de qualitat del subcampió, el vila-real, és Robert Pires, un jugador ja de tornada; i com a contrapunt, el saragossa, amb gent de qualitat (tot i no ser primeres espases) com oliveira, aimar i d'alessandro, ha perdut la categoria.
Per mi, suposa un cop als qui creuen en el futbol de fer virgueries i una victòria del resultadisme que pot ser lletja, però que demostra que l'actitud la majoria de vegades té més pes que la qualitat.
A la lliga anglesa un equip que havia apostat per un gran fixatge com liverpool amb Torres no ha aconseguit tampoc el títol de lliga, com l'etern chelsea que semblava que oblidava el seu futbol més físic amb Ballack que ja havia d'explotar, tot i que en aquest cas penso que ha pagat les lesions, perquè a la lliga no és el mateix Drogba que Anelka.
Segueixo a Itàlia on l'exemple d'equip amb crack seria el milan amb kaka com a escut i s'ha quedat fora de la copa d'europa, davant d'un equip com l'Inter on aquest any no ha despuntat ningú com altres anys havia fet amb Adriano.
Es pot considerar l'excepció del Bayern de Munich, que després dels fixatges de Klose, Toni i Ribery ha aconseguit la lliga però el paper més que discret, a estones ridícul, que ha ofert amb rivals com getafe o zenit a la copa de la Uefa tampoc fa pensar que es tracta d'un gran equip sino més aviat d'una lliga petita.
El que vull dir amb això és que qui realment pot pressumir d'una gran temporada és el Manchester i és un equip on només hi ha una "estrella" de perfil galàctic (tot i que pugui ser la millor), quan altres anys hi havia equips que en tenien tres o quatre, com per exemple aquesta temporada el barça.
El manchester només en té un i la resta en lloc de presentar el perfil d'acaronar la pilota, de jugador tècnic, són jugadors de lluita (rooney, tevez, park, hargreaves...) i que quan tenen la pilota com a molt es pot dir que la toquen ràpid, però no és precisament un estil visual maco o que compararíem amb Ronaldinho (de quan era Ronaldinho).
En resum, penso que aquesta temporada s'ha fet evident que els equips que de debò volen ser grans no poden fer una aposta pels jugadors tècnics i esperar que amb només dos o tres jugadors de lluita es guanyin els titols, és el final de l'etapa dels equips "galàctics" com el barça i com seria també aquell madrid de zidane-beckham-ronaldo, que ara mateix penso que tampoc tindria lloc... Sé que molts no hi estaran d'acord però la lluita ha superat la classe.
