Tenint en compte que només engego la tele per veure o futbol o "Los simpson" (són les dues úniques coses de les que conec l'horari amb els telenotícies) ja és casualitat l'estona de trossos (mai n'he vist un sencer) que he arribat a veure d'aquest programa semidocumental que és "El último superviviente".
Suposo que el coneixeu, un paio que està com un llum salta generalment d'un helicòpter en el pitjor lloc per perdre's i ens ensenyarà com sobreviure en les condicions més adverses.
Ara han començat als zappings a passar imatges on se'l veu envoltat de set o vuit persones com per treure mèrit a la seva aventura. Jo no hi estic d'acord, el programa té moltes ximpleries però el fet d'anar amb més gent no canvia res. De fet, qualsevol amb una mica de coneixement ja ha de veure que es recull el so de manera prou bona (ja diria que són un minim de dues persones quan no tres) i que hi ha imatges de la mateixa acció amb diferents angles (dues o tres persones més) i a mi em sembla que serà obligatori que els acompanyi un metge, a més del fet que segurament hi haurà una furgoneta/helicòpter no gaire lluny amb equip mèdic i provisions.
Però això no fa que sigui absurd o menys bo el programa, al cap i a la fi no surten en imatge i és com voler dir que els equilibristes no actuen quan hi ha xarxa, és més segur però continuen actuant.
Al meu parer hi ha altres elements molt més discutibles al programa. La primera qüestió seria plantejar-se a qui s'adreça aquest programa. Se suposa que es parla de sobreviure en un ambient extremadament advers i com has d'actuar, però realment el seu públic pot trobar-se en aquesta situació? Jo crec que més aviat té un públic curiós i sedentari que mai no baixarà d'un hotel de dues estrelles (sent generós) quan viatgi, per la qual cosa com a molt llegint una novel.la o veient una pel.li es trobaria en un escenari semblant (com a seguidor de televisió descarto la seva pròpia imaginació).
En realitat, sembla només el cas en el que es trobaria un superespia o soldat en terreny enemic perquè en l'actualitat el 99.9% dels casos el millor consell per sobreviure és aquest: espera que arribi el grup de rescat a prop del vehicle sinistrat. Prou. He acabat amb els seus programes. O sigui, de debò, si no és en un accident per quin motiu ens podríem trobar amb aquesta panorama? Per quina raó no ens hauríem de quedar al mateix lloc? Només en el cas de ser el soldat/superespia dins de terreny enemic dels dolents contrabandistes/terroristes no veig per què no he d'esperar el grup de rescat.
Però es que amb aquest argument també rebento molt del que acostuma a fer.
Són inoblidables les imatges menjant la cosa més repugnant que se li posa a les mans i, si calculem que el teu avió no ha caigut al mig del mar, penso que el grup de rescat pot trigar tres dies per localitzar-te, un temps que pots aguantar sense menjar o amb qualsevol resta que quedés on venies, però en quin segle es creu que viu aquest per no esperar un rescat relativament aviat? Vull recordar que l'avió sinistrat que anava a Brasil aquest estiu, malgrat estavellar-se enmig de l'oceà, es va trobar en set dies
Què més? Doncs que hi ha coses absurdes que aconsella fer que per mi només es justifiquen per donar un espectacle davant de la càmera, no pas ser un bon consell de supervivència (dit des del meu criteri de sofà) com pot ser el fet d'anar tota l'estona corrent... Quina pressa hi ha? Seria molt pitjor entrebancar-se i fer-se una petita ferida o estrebada que no es podrà curar o farà més lenta la marxa que no pas anar a un ritme que et permeti veure on poses els peus, ah! Potser és que et persegueixen els dolents contrabandistes/terroristes.
Per últim suposo que per aquest fet de voler-se fer el milhomes davant la camèra, ja que només parant-te a esperar el rescat un no s'acaba de lluir, té dos consells que reitera i que em semblen un autèntic assasinat.
El primer és que en el cas de caure en una illa deserta recomana fer una embarcació i apa, cap a l'aventura, però quina bogeria és aquesta??? Si precisament és més difícil trobar algú al mig del mar (recordo de nou l'avió de Brasil) i les nul.les possibilitats de creuar-te per "casualitat" en la ruta d'un vaixell, i això sense tenir en compte la poca capacitat de càrrega de queviures que tindrà la teva embarcació feta manualment.
El segon és el meu consell favorit "si vols guanyar temps travessant el camí, vés a través d'una cova"... Au, vés-hi tu! Torno amb la meva esperança de rescat que quedaria al 100% impossible de fer si em fico en una cova, però és que a més no hi ha cap garantia de camí de sortida, és a dir, si se segueix el cabdal d'aigua o similar acabará sortint, però li vull recordar que un cabdal d'aigua pot passar per una esquerda o forat de 5cm o per vuitanta forats, cosa que ell no farà, com pot ficar-se en una cova pensant que hi ha una garantia total d'un camí del seu tamany de sortida???
En fi, suposo que el programa s'ha d'agafar com una curiositat o com un repte per al presentador, però em molesta que vulgui ser una "guia de la supervivència".
Aprofito la falta d’idees al blog per parlar d’un director de cinema que m’agrada molt i del que segur n’heu vist alguna. John Carpenter és un director que sempre s’ha mogut en un terreny que diríem més propi de la sèrie B, malgrat alguns pressupostos i actors, però sobretot ha estat un director interessat en el gènere fantàstic a través de les seves formes diferents.
Ha fet grans clàssics i tocat tòpics com l’assassí indestructible, el monstre de l’espai, invasions extraterrrestres o cases encantandes, però a totes hi ha el segell de Carpenter i un bon gust a l’hora de moure la càmera que és d’agrair. A més, en molts casos és el responsable de les bandes sonores amb resultats molt bons, com el tema clàssic de Halloween.
Un director per recuperar tot i que he d’admetre que les últimes que ha fet no han resultat gaire rodones i queden lluny de meravelles com “La cosa” o “En la boca del miedo”.
Dark Star (1974) Aluniza cómo puedas.
La recordo vagament, i amb el títol de “Darkstar” la veritat, però em va semblar una pel.li molt avorrida sobre uns treballadors de l'espai que es dediquen a eliminar planetes o asteròides que entorpeixen el pas de les rutes per l'espai i comencen a tenir problemes tècnics. Només tinc la imatge d'una pel.li de sèrie B tirant a barata que per la lentitud i temes volia imitar “2001 una odisea en el espacio” i amb un final que et deixava amb cara de ximple per veure un astronatua damunt una taula de surf.
Assault on Precinct 13 (1976) Asalto a la comisaría del distrito 13
Una pel.li que té el seu interès malgrat els anys. Tracta de com són assatjats uns policies i alguns criminals amb els que s'han d'unir dins de la comissaria que està a punt de traslladar-se davant de l'atac d’una banda. La gràcia és l'ambientació perquè a estones sembla més una pel.li de zombies que no pas de policies, un fet que s'accentua per com desapareixen els cadàvers, i per no abandonar aquest to de sèrie b i pel.li barata marca de la casa. Aquests elements es perden al remake per fer "només" una pel.li d'acció
Halloween (1978) La noche de halloween
Pel.li mítica que compta amb un magnífic remake de Rob Zombie. En tot cas la història és la "clàssica" d'assassí assatjant joveneta que al final anirà descobrint de cop com surten els cadàvers amb motlles però aquí ja mostra un especial encert a l'hora de dirigir, la càmera i el ritme son impressionants malgrat la fluixa història i a més aconsegueix transmetre un efecte d'atmosfera de trerror que molts miraran de copiar.
The Fog (1980) La niebla
Recupera l'actriu de “Halloween”, Jamie Lee Curtis, per parlar d'un poble que es veu assatjat per una boira que mata tot el seu pas i d'on semblen que surten fantasmes. És una de les mes fluixes tot i que en aquest cas, malgrat haver envellit malament, resulta encara pitjor el remake que es va fer "Terror en la niebla" no fa gaire
Escape from New York (1981) 1997 Rescate en nueva york
Un altre títol recomanable per als qui no la coneixen sobretot si estan disposats a acceptar el que suposa ser un producte acció de sèrie B. Resulta entretinguda i en molts aspectes superior a la segona part. La història és de com s'enverina a un pres, "Snake" interpretat per Kurt Russell, perque s'encarregui d'un rescat en una Nova York que està sota el control de criminals.
The Thing (1982) La cosa
D’obligada visió, títol imprescindible del fantàstic, no només per uns efectes especials que són increïbles fins i tot ara, sobretot per l'afany de superació que representen, però és que la trama i la tensió de les escenes estan molt bé, a més té un dels millors finals de la història del cinema. La història presenta a Kurt Russell i un grup d'investigadors en una estació polar que són atacats per una criatura de l'espai que pot canviar la seva forma, a l'estil Aliens però a la Terra i desconfiant de tothom.
Christine (1983) Christine
La història ens explica com va canviant un noi tímid a partir que es compra un cotxe que sembla tenir vida pròpia i que assassina a aquells que els molesten, és molt bona, malgrat la senzillesa de la història, especialment per com tracta l’evolució dels personatges
Starman (1984) Starman
Aqui abandona el to més de terror i acció per fer una pel.lícula gairebé de ciencia-ficció-familiar sobre l'arribada d'un extraterrestre, Jeff Bridges, amb forma humana a la Terra. Està ben feta però és d'una candidesa i bon rotllisme que tiren massa cap enrrera, a més de trobar-te amb un bon seguit de situacions tòpiques
Big Trouble in Little China (1986) Golpe en la pequeña china
Pel.li inclassificable a no ser que diguem que es una d'aventures. Presenta dos conductors de caminons, Kart Russell de nou i un dels pósters més recargolats que he vist mai, que s'enfrontaran a un sacrifici humà i a dimonis/bruixots xinesos. Jo diria que és accio de sèrie B made in Carpenter amb molt encant
Prince of Darkness (1987) El príncipe de las tinieblas
Una de les pel.lis més desconegudes d'ell i em sorprèn, perquè és molt bona. Parla d’un grup científic que es troba amb una mena d'objecte gelatinós que no saben què és i comencen a fer-li proves dins de l'església on l'han trobat per patir diferents atacs demoníacs, ja que sembla ser que és precisament un dimoni el que hi ha dins de l'ampolla, una relectura molt original sobre la típica casa encantada.
They Live (1988) Están vivos
De les més fluixes. Un home es troba per casualitat unes ulleres que pemreten veure que en realitat estem sota el control d'una raça extraterrestre (que tenen forma de zombie) per mantenir-nos controlats mitjançant missatges subliminals per abocar-nos al consumisme. Conspiració, zombies, extraterrestres, trets… Un cocktail molt de carpenter però el resultat, potser pel baix pressupost, no acaba de ser acceptable i tens la sensació que és millor el plantejament que la pel.lícula
Memoirs of an Invisible Man (1992) Memorias de un hombre invisible
Aqui prova amb una comèdia i el resultat és més aviat justet. Un home, Chevy Chase, per accident és fet invisible i ell nomes vol retirar-se a viure amb una rossa, Daryl Hannah, mentre que el govern, representat per Sam Neill com a dolent, creu que és un perill incalculable i el busca . Llàstima que en aquesta ocasió sí que te un bon pressupost (les escenas de l’edific fet invisible a amitges estan molt aconseguides) però no una bona història. Igualment resulta curiós veure'l amb una comèdia, malgrat els tocs de fantàstic
In the Mouth of Madness (1994) En la boca del miedo
Per mi amb The thing seria la pel.li més rodona. Un treballador d'assegurances, Sam Neill, és enviat a trobar un escriptor, tipus Stephen King, pel que creuen una estafa a l'asseguranca i es troben amb un poble on apareixen els dimonis de les seves novel.les per acabar amb el món. MOLT RECOMANABLE!
Village of the Damned (1995) El pueblo de los malditos
Explica la història d’un poble que es queda adormit tothom al mateix temps i després totes les dones estan embarassades i tenen uns fills molts similars que semblen compartir ment i poders. Una bona pel.lícula però no supera en cap moment la versió original en blanc negre, per la qual cosa no és recomenable més que si no has vist l’antiga, ja que són calcades pràcticament, quan no millor l’antiga, tot i comptar aquesta nova versió amb Christopher Reeve
Escape from L.A. (1996) 2013 Rescate en LA
Snake/Kurt Russell torna a ser enverinat per obligar-lo a fer un rescat, aquest cop a Los Ángeles. Aquí la pel.li intenta repetir la fòrmula d’acció sèrie B, però pel meu gust es passa de graciosa i té un resultat molt pròxim a “El ejercito de las tinieblas” de Sam Raimi (també hi apareix Bruce Campbell!), ja que a estones frega el ridícul com amb la cirurgia estètica o el partit de bàsquet. Tot i això, té un molt bon final!
Vampires (1998) Vampiros de john carpenter
Un grup de caçadprs de vampirs, que compta amb el suport de l’Església, és eliminat per un vampir i el cap dels caçadors, James Woods, el buscarà a través del desert per eliminar-lo. Carpenter es troba còmode en aquesta barreja de gèneres ja que es podria dir que es un western de vampirs. És una pel.lícula entretinguda que ha rebut unes crítiques massa dures pel meu gust
Ghosts of Mars (2001) Fantasmas de mArte
Una altra on Carpenter, que sembla haver-li agradat l’ambient del western, repeteix atmosfera per explicar com uns fantasmes que representen els nadius de Mart (però que et recorden els indis) ataquen les forces de la llei (que sembla el sheriff) enmig d’un planeta desert amb atracadors de banc i tirotejos en un tren. A mi em va semblar prou entretinguda pels referents del western a l’espai pero no he trobat ningú a qui li agradi i recordo que la vam veure en una sala de cinema buida amb només una altra persona més.
Aquesta ha estat l’ultima que ha fet per al cinema però també ha fet coses per la televisió com “Body Bags” (que aquí va passar per sales de cinema) o alguns de la sèrie “Masters of Horror”, del que recomano Masters of Horror: Cigarette Burns/ El fin del mundo en 35 mm, de la que ja en vaig parlar al blog.
Per últim he apuntat els anys d’estrena no pas perquè sigui una dada important, en alguns casos hi ha pel.lis que no es noten envellides com “la Cosa” i unes altres com “la Niebla” que sí, però és un fet a tenir en compte perquè fa una pel.li gairebé cada dos anys, és molt prolífic i suposo que “Masters of Horror” té la culpa que no estigui estrenant ara més, però si el comparem amb gent com Tarantino o Guy Ritchie és una autèntica llàstima que no facin el mateix, ja sigui rodó o no el resultat final.
Buff, sí que m’ha quedat llarg!
Faig un petit recull de pel.lis que m'han decebut darrerament. En molts casos perquè pel nivell dels actors o realitzadors m'esperava alguna cosa més o en d'altres perquè directament era impossible imaginar una cosa tan dolenta
Viernes 13. Versió nova de Marcus Nispel i després del "Halloween" de Rob Zombie creia que s'atrevierien a fer una proposta diferent o almenys actual i en canvi m'he trobat amb un tòpic darrera de l'altre i una pel.li que seria perfectament col.locada a la saga dels 80 per ser gairebé un calc d'aquelles: senzilles i sense tensió ni sorpresa. En aquest sentit l'única "sorpresa" és que hi haguessin pits de manera gratuïta, és una ximpleria però a les pel.lis de terror d'abans era gairebé obligatori (amb escenes de dutxa d'allò més increïbles enmig de la nit i d'assassinats al voltant, el millor exemple "Nueva York bajo el terror de los zombies" on en una illa mig deserta i quan ja sap la protagonista que els zombies estan descontrolats, es queda sola a casa i, evidentment, directe a la dutxa) i en canvi a les modernes ni se'ls passa pel cap... A no ser que la pel.li sigui espanyola que llavors si és obligatori.
The Spirit. La veritat és que em vaig acostar a aquesta pel.lícula amb ganes. Havia vist els anuncis i no m'atreia gaire perquè feien la impressió de quedar-se només en l'aspecte tècnic de llums i colors pròxims a l'estètica de "Sin City", però després vaig veure un cartell amb la frase "Mi ciudad grita" que em recorda tant algunes de les coses que més m'agraden de Superman i Batman, per la qual cosa em va tornar a picar les ganes de veure-la. El resultat ha estat desastrós, als dos minuts ja estava rient per sentir frases ridícules i veure escenes més pròpies d'una comèdia o fins i tot d'un "Agárralo como puedas" que no pas d'algú que està escoltant com crida la seva ciutat mentre salta pels seus terrats.
La pel.lícula té un to de senzillesa i candidesa amb la intenció de situar-se als anys 40, però resulta fals com si fos un intent de fer sentir una altra època però no se'n sabés sortir i aquesta sensació empitjora quan afegeixen tocs de comèdia; a més, no sap mesurar bé la duració de les escenes ja que algunes com la primera baralla o el diàleg del dolent explicant el seu pla semblaven superar la mitja hora. Horrible en tots els aspectes tret de l'estètic. Ah! També se li pot donar les gràcies per fer venir ganes de llegir algun còmic de la sèrie per saber si era així de dolent o és tot invenció de la pel.lícula.
Australia. Una pel.li llarga en l'estil de "Lo que el viento se llevó" que es fa entretinguda però no sé si per infecció després d'haver-me passat l'estiu llegint un llibre de crítiques "Las peores películas de la historia del cine" que em feia que m'ennuegués amb moltes escenes, no pas per fantasia o ser exagerades, no, sinó pel fet que em semblaven injustificables, com si no tinguessin cap més objectiu dins la trama que permetre al director fer un bonic plànol i prou. A més, cada cop em desagrada més Nicole Kidman ja que penso que des de "Moulin Rouge" ha deixat d'actuar com a actriu per convertir-se en un anunci, fet que s'agreuja amb una gran quantitat de plànols d'aquesta pel.li que precisament semblen això, anuncis de colònia o whisky. M'esperava una mica més, tot i això es fa prou entretinguda per veure-la
Mentiras y gordas. D'entrada adverteixo que m'esperava poc d'aquesta però és que es tracta d'un desastre que hauria de ser estudiat a les acadèmies com a exemple de què no s'ha de fer, és més una carpeta de fotos en moviment per a jovenetes que no pas una pel.lícula. Per començar no hi ha ni tan sols argument, són una sèrie d'hores entre gent que viu en un mateix ambient i això serveix d'excusa per escenes de sexe de tots els actors que es veuen ara a la tele. És a dir, sembla tan clar que la idea és només atreure l'espectador de les sèries de televisió a pagar una entrada de cinema perquè tenen "segrestats" als nois macos del moment, que troben innecessari fer res més o fer ni tan sols una pel.lícula, per la qual cosa escenes que haurien de ser dramàtiques acabes rient o pensant "però aquests personatges es coneixien?". Menció especial a l'actor de la sèrie Físicia o Química, ni em penso molestar a saber com es diu. Si reviseu el blog mai parlo de com és de dolent un actor perquè considero que no sóc prou bo apreciant això, menys quan la majoria de pel.lis ens arriben doblades i no sabem com parla realment l'actor; sí que puc dir que un actor em fa ràbia o em molesta pels papers que acostuma a escollir, però difícilment que sigui dolent. En canvi el cas d'aquest nano no deixa lloc al dubte: no canvia de cara en tot el metratge estigui enganyant o dient la veritat, patint, pensant o passant-s'ho bé i a més parla amb l'emoció de qui llegeix una recepta mèdica que no entén: espectacular, aconsegueix destacar en una pel.li que per si mateixa és dolentíssima com el pitjor element.
Revolutionary Road. Un drama amb els actors de "Titanic", Kate Winslet i Leonardo DiCaprio podia convèncer però a mi m'atreia molt més el fet de ser dirigida per Sam Mendes (l'espòs de la sra Winslet) autor de dues meravelles com "American Beauty" i "Jarhead. El infierno espera" (d'obligada visió!!!!). Amb aquests elements se suposa que la història d'un matrimoni que es considera més progre i guai que els veïns acomodats almenys donava per alguna cosa i no es així. No és que sigui dolenta, és que tens la impressió que no succeeix res, només hi ha dos actors que es criden i discuteixen, com si es tractés d'un assaig teatral provant el so de sala i les capacitats dels actors, però realment les escenes no queden ben lligades entre si, com si fossin talls i la història no acabés a decidir-se per avançar.
Quemar después leer (i abans també, perquè ha de ser ridícul llegir això). Ja cada vegada espero menys dels Cohen, de fet ja no crec que facin una pel.li rodona com "Fargo" i em conformo només amb que tingui bons moments, cosa que ni tan sols tenia "o!brother" però sí "No es país para viejos", segurament per ser més seriosa i buscar el drama en lloc dels riures. Amb "Quemar después de leer" (i mentre que ho llegeixis també) tornen al gènere de la comèdia i el resultat no és rodó ni tampoc massa graciós, té moments que els personatges fan mes ràbia que una altra cosa i no semblen ben construïts, sinó exagerats, gairebé caricatures de les seves obsessions, com si es pensés que l'espectador és ximple i no veurà l'obsessió del personatge i llavors s'exagera i te l'expliquen cridant a l'orella. L'únic apunt graciós l'estupidesa de Pitt i el patetisme de Clooney... Una llàstima que no es pugui gaudir més que d'aquests dos elements i del treball dels actors, per això dic que llegir-ho ha de ser per cremar-ho.
Aquí deixa de ser la sèrie "Justice League" per convertir-se en "Justice League Unlimited". El canvi de nomenclatura ve donat pel fet de ja no ser només els personatges clàssics sinó passar a ser tota una base operativa amb més de cinquanta superherois, en general coordinant les missions per part de J'onn i queda el grup original com a membres fundadors.
El fet d'augmentar tant el seu poder i aparèixer a qualsevol lloc del món, farà que siguin una força a nivell mundial molt considerable i per això la trama comença a girar envers la confiança i fins a quin punt es poden convertir en els amos del món, idea que sempre s'apuntarà en relació amb els capítols 11-12 de la temporada 2 en els quals es descobria l'existència d'una dimensió similar dominada per la lliga i on Superman havia assassinat el president Lex Luthor.
3x01 Initiation: La lliga es reforma i s'amplia amb nous membres que seran enviats en diferents missions segons les seves aptituds. Un pas endavant en l'activisme després de refer la torre de l'espai, l'Atalaia, pels fets de la guerra thanagariana. Aquí ja es fitxa al Captain Atom i Supergirl, a més d'un reticent Green Arrow. Aquest primer capítol presenta la novetat de tenir molts personatges però també el nou funcionament del grup a una escala mundial que abans no es veia amb un intervencionisme no desitjat pel país en qüestió d'aquest capítol.
3x02 For the Man Who Has Everything. D'obligatòria visió. És potser una de les primeres, sinó la primera, història d'Allan Moore que vaig llegir i una de les primeres que recordo de Superman; en aquell moment recordo que no em va agradar perque es veia un superheroi trist que sempre estaria marcat per la pèrdua de tot un món que podia haver estat, massa per ser assimilat per un nen que només lleia Mortadelo, Botones Sacarino i similars. La versió en dibuixos perd dramatisme, lògicament, però val la pena només per veure en moviment aquella història i com s'intenten respectar uns diàlegs que em sé de memòria.
3x03 Kid Stuff: Mordred, el fill de Morgana Le fey, aconsegueix un poder il.limitat que fa servir per eliminar tots els adults enviant-los a una altra dimensió. Quan la lliga es troba aïllada a l'altra dimensió, Green Lantern, WonderWoman, Superman i Batman reben l'oferiment de Morgana de convertir-los en nens per poder tornar i derrotar Mordred. Té la seva gràcia però resulta simple i ximple
3x04 Hawk and Dove. Capítol sonso per presentar personatges com els del títol i el robot indestructible amb qui s'enfronten provinent del món de WonderWoman, un arma que es recuperarà endavant
3x05 This Little Piggy. Un capítol graciós de com WonderWoman es convertida en porc de manera màgica, per la qual cosa Batman demana l'ajuda de Zatanna
3x06 Fearful Symmetry: Supergirl pateix malsons en els que està atacant gent que no coneix. Acompanyada de Green Arrow i Question, parlen amb el professor Hamilton responsable de la intervenció a Supergirl mentre estava en coma, que diu que es una manifestació de la mala experiència de l'operació. Tot i això, Question apunta a una conspiració per Starlabs i el general Nathaniel Hardcastle. Es descobreix que s'ha fet un clon, Galatea, que després d'enfrontar-se amb Supergilr es rescatada per StarLabs. Capítol molt bo per l'aparició del personatge Question, d'ara endavant el boig i paranoic oficial del grup, que comença a desenmascarar l'inici de conspiració entre Cadmus-Luthor-Hamilton
3x07 The Greatest Story Never Told. Mentre Mordru ataca la ciutat, Boostergold té la missió de només mantenir la gent allunyada del perill amb Plasticman pero es veu embolicat en un experiment descontrolat que es converteix en una amenaça pitjor que Mordru i no hi ha més superherois disponibles. És interessant aquesta mirada a on no arriben els focus de "la gran aventura"
3x08 The Return. La lliga es proposa protegir Lex Luthor, ara reformat, perquè torna a la terra Amazo que va ser enganyat per Lex i que és prou poderós com per destruir el planeta Oa, seu dels GreenLantern, només perquè es troba al mig del seu camí
3x09 Ultimatum. Apareix un nou grup d'herois per desbancar la JusticeLeague, the Ultimen, però descobreixen que són clons destinats a consumir-se creats pel projecte Cadmus. Hi ha una bona escena amb Amanda Waller, responsable del projecte Cadmus amb Batman, amenaçant-se mútuament, Batman dient que les seves armes són mes grans assenyalant Superman, i Amanda Waller dient que vigili, anomenant-lo "chico millonario"
3x10 Dark Heart. Capítol boníssim amb guió de Warren Ellis. Un organisme extraterrestre apareix a prop d'uns pobles i mentre aquests són evacuats per l'exèrcit, la lliga intenta aturar-la ja que agafa qualsevol material i es multiplica. Presenta tot un exèrcit de superherois intentant aturar l'amenaça (the Ray, Tornado, Dr. Fate, Vibe, Dra. Luz), fins que es demana l'ajuda de Harry Palmer/Atom. El capítol transmet la sensació de com queda l'exèrcit empetitit davant l'actuació de la lliga; a més, es fa ús del raig que té instal.lat l'Atalaia disparant a prop del poble, cosa que el general responsable de l'evacuació veurà com una amenaça
3x11 Wake the Dead. Solomon Grundy que s'havia sacrificat a l'anterior temporada retorna però amb la ment destruïda per un encanteri defectuós. Hawkgirl, amb qui va establir una relació especial abans de morir, ajuda la lliga a aturar-lo (ja que la seva maça destrueix encanteris) malgrat estar apartada del grup i tenir la intenció de no lluitar més
3x12 The Once and Future Thing: Weird Western Tales: Batman, Wonder Woman i Green Lantern són transportats en el temps perseguint un criminal viatger fins a l'oest on es troben amb alguns herois d'aquest temps
3x13 The Once and Future Thing: Time, Warped (2)la persecució continua en el futur on es troben amb el fill de Hawkgirl i GreenLantern i el Batman del futur
Com es pot veure, tret del final, es perd el costum de fer els capítols dobles i encara hi ha alguns que són només de presentació de personatges com el quatre; la novetat són capítols especialment còmics com el tres i cinc.
També és interessant el setè que es pot agafar com un més de presentació amb BoosterGold però que té l'interès de tractar la història que queda al marge, con si diguéssim les petites històries que queden arraconades pels grans enfrontaments, un tema que també tractaran en temporades següents.
Ara, sobre el que serà l'eix central de la sèrie, l'enfrontament amb el govern, és important veure com comença la lliga a mostrar el seu poder i que són un autèntic exèrcit, qüestió que es fa present en molt capítols, fins que es convertirà en una prioritat del govern amb un atac directe. Per aquesta raó són indispensables els capítols 1 (per mostrar que hi ha una força ja exagerada que ha crescut en membres i que actua al marge de les ordres directes dels polítics), el 2 (que mostra que hi ha un pla en marxa en contra de la lliga), el 9 per presentar a Amanda Waller (serà la personificació d'aquestes mesures contra la lliga) i el 10 per la utilització del raig contra la Terra
Finalment destaco per qüestions hormonals el capítol 2 tot i no tenir relació amb la trama i ser un episodi aïllat.
