Segueixo amb els fils de directors que trobo interessants amb Danny Boyle, un director prou bo però que ha fet algunes coses decebedores, fent que de moment sigui molt desigual el nivell que ofereix. Igualment, se li ha de reconèixer haver fet productes notables com "Slumdog millionaire", de ciència-ficció com "Sunshine" o "28 días después" o films de culte com "Trainspotting"; no tot és bo pero té grans encerts
Tumba abierta (1994) és una pel.li on ja compta amb Ewan McGregor i explica com tres companys que comparteixen pis es troben un munt de pasta i se la queden amagada al pis. Evidentment això els farà entrar en un joc de desconfiances fins atacar-se entre ells pel botí mentre que els seus antics propietaris el busquen de manera poc amistosa. La pel.lícula està força bé, d'aquestes amb ambient gris més que no pas de cinema negre i situacions de tensió que ja demostren que sap explicar històries el senyor Boyle
Trainspotting (1996) Malgrat els premis d'Slumdog per mi aquesta és la seva millor pel.lícula junt amb 28días. Trainspotting deixa pel record escenes mítiques a la història del cinema com la capbussada al water o frases com "dentro de un millón de años no habrá ni hombres ni mujeres, solo gilipollas". La història presenta un grup d'amics amb relació molt directa amb les drogues i com passen les seves vides. A partir d'aquí un munt de situacions divertidíssimes i plenes de profunditat al mateix temps (¿quién necesita razones cuando tiene heroína?) amb bons actors (també hi ha Robert Carlyle) però on l'estrella és el ritme: tot és a gran velocitat i sobtades parades que demostren el domini en la narració de Boyle, per si això fos poc la selecció musical és encertadíssima i cada cop que la passen per televisió és inevitable almenys veure-la uns minuts. Una joia del cinema d'obligada visió
A life less ordinary/Una historia diferente (1997). Després de guanyar l'Oscar per guió adaptat amb Trainspotting, s'esperava que la següent pel.lícula, ja comptant amb el suport econòmic de Hollywood, el confirmés com un gran director, però la veritat és que no va ser així, ja que malgrat comptar amb més actors de renom (Cameron Diaz, Delroy Lindo, Holly Hunter i repetia Ewan McGregor) fa un producte digne d'una comèdia romàntica de dissabte de sobretaula... Evidentment no es Trainpostting 2. A més, molesta el titol en castellà ja que no és una història diferent, és la mateixa de sempre només que ara el tipus actiu és ella i qui necessita que el salvin és ell, per potenciar la comicitat -em trenco de riure-, però no té rés d'original més que un parell de personatges són àngels. Jo només la recomano pels seguidors de la comèdia romàntica que s'empassen qualsevol cosa, per a seguidors de Boyle, la deixaria
Alien Love Triangle (1999) Comèdia amb Kenneth Branagh, Heather Graham i Courtney Cox, que fa pinta d'intranscendent amb un home casat amb una dona que resulta ser extraterrestre que torna al seu planeta... O sigui que no l'he vista perquè el meu interès és zero. De vegades m'empasso pel.lis que sé que són dolentes només per veure com treballa algun director, però és quan penso que les carències estan justificades per la falta de mitjans (com "Pi" o "Following"), no pas si directament de sortida ha triat una història fàcil que no presenta cap mena d'atractiu o novetat.
La playa (2000). Aquesta pel.li suposava la confirmació de Danny Boyle dins d'un sistema més comercial ja que ara comptava amb el pes d'una estrella que desembarcava del gran èxit de Titanic: Leonardo DiCaprio, però la veritat és que suposa tota una estafa. La pel.lícula no és del tot detestable, en especial a l'inici quan fa una crítica salvatge del turisme i presenta el personatge de DiCaprio buscant una alternativa a la societat de consum. Malgrat això, la història es dirigeix massa ràpidament a un marc on pugui haver-hi banyes, caigudes i algun tret. Es deixa endur per un argument excessivament senzill amb traficants que acaben amb el suposat paradís que sembla haver estat escrit en un tovalló. En una ocasió vaig estar a punt de comprar-me el llibre només per la curiositat de saber si realment amb tanta velocitat s'oblidava del seu propi plantejament i optava per la part més bleda o si és només qüestió de l'adaptació
28 Días después (2002). Per mi la millor amb "Trainspotting", un virus s'esté per Londres convertint en bèsties assassines les persones, és una pel.li de zombies sense zombies, ja que no són caníbals i a més rebenta els tòpics de zombis com la transformació lenta en zombi o que aquests no fan més que caminar: aquí els zombis corren i la càmera també. Dic que la càmera també, perquè està magníficament dirigida, la tria musical (us recomano sortir a córrer amb la banda sonora per paratges solitaris: tens una velocitat més) i de colors és espectacular, i com entra en el terreny d'anàlisi de la humanitat a partir de la història, tocant un referent novel.lístic dels meus preferits ("El dia dels trifids" de Jhon Wyndham). També els actors estan genials (especialment Cyllian Murphy -el protagonista- per com reflecteix les diferents etapes per les que passa el seu personatge) i, per si fos poc, la pel.lícula és curta: només hora i mitja. Una altra d'obligada visió
Millions (2004). He d'admetre que tampoc he vist aquesta, ja que explicava la història d'uns nens que aconsegueixen una gran quantitat de diners. Segons he llegit la pel.lícula no acaba sent tan infantil i tendre com pinta d'entrada i va cap a zones fosques, però odio les pel.lícules amb nen graciós i la portada (estil "Solo en casa" veient caure bitllets) té molt mala pinta
Sunshine (2007) Si no fos pel fet de tenir ja "28 días después", que també era de gènere fantàstic, aquesta seria la seva pel.li més àtipica, ja que generalment treballa dins del drama o costumisme social. Aquí presenta la missió d'una nau espacial que té com a objectiu dur un mecanisme al sol que permetrà que continuï bombant calor, ja que la vida s'acaba perquè el sol s'està morint. La pel.lícula no té gaire ritme, a estones es fa lenta, però resulta interessant primer per la confirmació com a gran actor, almenys per mi, de Cyllian Murphy (l'espantaocells de Batman o la "víctima" d'Origen) i, en segon lloc, per l'ambient de suicidi-tristesa que respiren tots els personatges a mesura que es veuen encisats pel sol, com si fos una mena de divinitat a la que no es pot mirar directament sense pagar el preu de la bogeria.
Com a pel.lícula de ciència-ficció és prou recomanable
Slumdog millionaire (2008). La fins ara última pel.licula de Danny Boyle és la que més premis li ha comportat (l'Oscar entre ells) i la veritat és que està bé però tampoc mata. Explica com un noi pobre de la Índia comença a triomfar en el concurs de "¿Quién quiere ser millonario?" perquè, per casualitat, les preguntes que li van fent corresponen a moments claus de la seva vida, però ell no intenta guanyar el concurs sinó aconseguir recuperar l'amor de la seva infantesa. Com dic està bé però és que a més es pot entendre com una suma dels interessos de gran part dels treballs anteriors amb el drama dur que arrenca amb nens (Millions) però sense perdre el sentit de l'humor (Trainspotting) ni la màgia (Una historia diferente) tot i que aquí entesa com casualitat, a més de deixar una critica contra el sistema que fa de la televisió el nou paradís o qui et pot arreglar la vida (cosa que connecta amb la Playa). En tot cas, no deixa de ser una bona pel.lícula i m'encanta que la tanqui amb un número musical
"127 Horas" (2011) Acabada d'estrenar amb James Franco sobre un escalador que queda atrapat... D'entrada com la majoria de nominades als Oscars enguany, no m'atreu gens, però és que a més em veig venir que Boyle farà molts trucs d'artifici (curses de càmeres o al.lucinacions) per donar més ritme a una història que no en té i que convida al plànol fix, quan ell és de moure nerviosament la càmera. Segur que l'acabo veient pel desafiament tècnic que suposa però de la mateixa manera estic segur que no serà una de les seves millors pel.lícules.
Com deia és una mica desigual, però el mateix es pot dir de qualsevol que ha fet més de cinc pel.licules, és fàcil que entre aquestes n'hi hagi alguna força decebedora com David Fincher ("El curioso caso de Benjamin Button"), Guy Richie ("Barridos por la marea") o Quentin Tarantino ("DeathProof"); el més difícil de trobar és un Zack Snyder que només té tres pel.licules i són tres mites encara que sigui només de l'entreteniment/espectacularitat: “El amanecer de los muertos”, “300” i “ Watchmen”
Sé que ara és oportunista donar una valoració negativa del barça quan s’acaba de produir la primera derrota important en tota la temporada, crec que s'encadenen els primers dos partits seguits sense guanyar, però sobretot és greu perquè es tracta de la primera derrota que pot ser clau per no aconseguir un títol. El resultat de 2-1 al camp de l'Arsenal no és obligatòriament un punt final a la champions i, vist fredament, no és tan dolent, ja que has marcat a camp contrari, però per mi mostra alguns dels defectes que té el barça ja des de l'inici.
No podem oblidar que arribar lluny o no en aquesta competició també depèn del sorteig (no penso parlar dels errors arbitrals), aquest any mateix hi ha emparellaments Roma-Shaktar o Copenhague-Chelsea, mentre que a Londres s’enfrontaven el primer i el segon de les dues lligues més importants. Tot i això, aquesta és la competició on es paguen més cars els errors, com es va veure l'any que ens va fer fora el Liverpool per un parell d'errades de Valdés. És injust culpar, si es produeix finalment, de l'eliminació a champions al porter quan està fent una temporada boníssima, però ja és mala sort que el seu únic error arribi en aquest moment de la competició.
En tot cas,amb tot aquest preàmbul el que vull dir fer entendre és que no parlo només del partit de l’Arsenal o de la possible eliminació del barça a la champions, sinó del que considero que aquest partit ha posat de relleu: un conjunt de defectes.
Un dels defectes que veig és que sembla que el barça no sap adormir els partits. És un fet que l'últim any amb l'inter va quedar clar quan no ho va fer mentre guanyava 0-1 a Itàlia cosa que va propiciar que al final fos un 3-1 que no es va poder capgirar al camp nou i això també és el que va passar ahir. De manera similar no es va saber aturar l'escomesa del final de l'Arsenal i l'error de Valdés va propiciar que s’ho creguessin tant que fessin un segon gol. Malgrat això, destaco l'encert de Wenger per treure als últims minuts un jugador tan elèctric com Arshavin, que sortia fresc. Aquest defecte de no saber calmar els partits, no és aïllat, aquest any ja s’han viscut partits que es podien haver sentenciat i no s’ha fet, cosa de la que també es queixava Cruyff quan es va fer aquella falta a Messi per part d’Ufjalusi amb l’Atlético de Madrid. No és justificable que un equip com aquest, que demostra que la sap tocar bé i que fa del control de pilota la seva bandera, tingui després problemes per amagar la pilota quan queden només uns quinze minuts i vas guanyant a camp contrari: no era tan necessari un segon gol com no encaixar-ne cap.
Un altre defecte que trobo és l’excés de confiança en el sistema i les combinacions. M’explico, quan no funciona “tocar i tocar” no hi ha pla B, a no ser que es consideri pla-B esperar la genialitat de Messi. S'ha de tenir en compte que davant d'equips que es tanquen i esperen l'oportunitat del contraatac, el fet de tocar i tocar davant de la seva àrea és el que més els afavoreix, cosa que s'ha vist especialment amb l’Arsenal però que també es va veure amb el Mallorca a la primera volta o fa poc amb l’Sporting. Jo si fos el rival aniria a jugar-los igual, intentant córrer zero riscos i que es desesperin fins aconseguir la meva oportunitat de sortida. És evident que no sempre surt bé i que si a més et fan un gol, ja no et serveix de res la feina feta fins el moment, però això ja no és tan cert quan es tracta d'eliminatòries d'anada i tornada.
Aquí de nou recordo la jugada del segon gol del partit de l’Arsenal: amb un empat fora, el barça hauria d'haver tocat a mig camp i dormir més el partit i en canvi veus que hi ha quatre jugadors dins de l'àrea i entre tres s'intenten fer una paret, una paret??? Amb tanta gent dins?? Arshavin quan marca té tres jugadors davant comptant el porter i pot fer una passada però tria el xut, pregunta: per destacar?potser sí... per voler ser l'estrella del partit? és una possibilitat, però el que sí que tinc clar és que un xut no permet organitzar un contraatac tan bé com una passada tallada
Per anar acabant, per mi és un error tenir el mateix perfil amb tots els jugadors, es pot dir que tots busquen la combinació i la passada, no hi ha un Etoo o Ibrahmovic que només pensi en fer el "seu" gol i tot i que això pot sonar a defecte, davant de la homogeneïtat de jugadors penso que no ho seria. A propòsit d’això, sobre la poca diferència amb la banqueta, penso que s'ha de parlar de la pèrdua d’un autèntic davanter centre. Tinc els meus dubtes sobre si Bojan serveix per ser el segon davanter del barça, però el que tinc fora de tot dubte és que ara mateix no està per ser el davanter titular i és qui porta el 9! No és simbòlic, és real, perquè Messi o Villa agafen aquesta posició de davanter i es dóna peu a fer més combinacions, evidentment, però també s'ha de pensar què queda desfavorit, i ràpidament us ho dic: es queda sense Messi ni Villa aportant perill des de les bandes. Com deia ja al principi de la temporada, som dels pocs equips que tenim jugadors que saben crear perill des de les bandes (incloc també a Pedro) però no tenim davanter centre “gana”. Faig un últim apunt sobre Bojan: jo no crec en Benzema ni Higuaín, penso que són davanters normalets i no mereixen ser en un equip de primer nivell com a titular i crec que aquest és un dels motius perquè Mourinho volia un davanter, ja que està acostumat a primeres figues com Drogba, Ibrahimovic o Etoo... Doncs, penseu que Benzema o Higuaín no traurien el lloc a Bojan? Només que fessin un parell de gols, ja seurien Bojan, o sigui si uns davanters normalets -no cracks- traurien el lloc al teu davanter... quin nivell estem dient que té?
En tot cas, és veritat que l'opció de guardiola és col.locar Messi de davanter centre i així deixar les bandes per Villa/Pedro. No està malament, coincideixo en el fet que m'agrada més Villa a la banda, però crec que amb Pedro entrant de refresc, una mica com va fer Wenger ahir donant entrada a Arshavin, es podria fer molt mal si tinguéssim un bon davanter centre titular.
Upps, que llarg m’ha quedat això!
Com cada any, deixo aquí la graella de les categories principals per fer les apostes. D'entrada aquest any pinta com un dels que s'esperen menys sorpreses, però aquí hi ha uns quants fils que demostren que no sempre passa això, com l'any passat amb Avatar i En tierra hostil. En tot cas, vaig comentant i deixo amb un asterisc les meves apostes per subratllar després les guanyadores de la nit del 27 de febrer.
Millor Pel·lícula
El cisne negro
La Red Social*
El discurso del Rey
The fighter
Valor de ley
Los chicos están bien
Toy Story 3
127 horas
Winter's Bone
Origen
Millor Director
Tom Hooper per El discurso del Rey
David Fincher per La Red Social*
Darren Aronofsky per El cisne negro
Ethan y Joel Coen per Valor de ley
David. O Russel per The fighter
Aquí la lluita és entre "El discurso del rey" vs "La Red social" i m'estranyaria molt que una guanyés el premi i marxés amb les mans buides el seu director, cosa que em fa pensar que el premi serà per a David Fincher, tot i que Aronofsky...
Millor Actor
Colin Firth per El discurso del Rey*
Jesse Eisenberg per La Red Social
James Franco per 127 horas
Javier Bardem per Biutiful
Jeff Bridges per Valor de ley
Millor Actriu
Natalie Portman per El cisne negro*
Nicole Kidman per Rabbit Hole
Annette Benning per Los chicos están bien
Michelle Williams per Blue Valantine
Jennifer Lawrence per Winter's Bone
Poc color, aquests dos premis no deixen lloc al dubte, un personatge amb un defecte físic, dels que atreuen molt l'acadèmia, i una actriu que porta un currículum increïble i des de ben petita
Millor Actriu de Suport
Amy Adams per The Fighter
Helena Bonham Carter per El discurso del Rey
Hailee Steinfeld per Valor de ley
Melissa Leo per The Fighter
Jackie Weaver per Animal Kingdom*
Millor Actor de Suport
Christian Bale per The fighter*
John Hawkes per Winter's Bone
Jeremy Renner per Atracción peligrosa
Mark Ruffalo per Los chicos están bien
Geoffrey Rush per El discurso del Rey
En l'apartat masculí no tinc cap mena de dubte, a més, amb els Batman li deuen uns quants dólars; en l'apartat femení crec que anirà pel paper dur de Jackie Weaver, perquè l'alternativa és la Bonham Carter i no li perdonen que sigui un bitxo raro
Millor Pel.lícula Animada
The Illusionist
Cómo entrenar a tu dragón
Toy Story 3 *
Millor Pel.lícula Estrangera
Biutiful (Mèxic)*
Dogtooth (Grècia)
In A Better World (Dinamarca)
Incendies (Canadà)
Outside the law (Algèria)
A l'animació no hi ha color, en canvi a la pel.li estrangera una mica més, però suposo que no es votarà una pel.li incestuosa amb nus com "Dogtooth" i s'optarà per la fòrmula del drama que ja va encantar: "Babel", que digui "Biutiful"
Millor Guió Original
Another Year
The fighter
Origen
Los chicos están bien
El discurso del Rey*
Millor Guió Adaptat
127 horas
Red Social*
Toy Story 3
Valor de ley
Winter's Bone
L'apartat dels guions és el que em mereix més respecte de totes les categories dels Oscars i pels incrèduls recordaré que "Trainspotting" i "Sospechosos habituales" se'l van endur. En tot cas, aquest any queda molt clar que han d'anar a parar a les dues grans favorites de la nit, ja que, a més, coincideix que pertanyen a categories diferents. La llàstima és que m'agradaria que aquí hi hagués la sorpresa de la nit i anés a parar a la que per mi ha estat la millor pel.lícula de l'any: Origen, que podria recollir més premis per estar nominada en algunes categories tècniques.
