Ja que he recuperat el fill d'estupidesa no deixaré de fer una aportació a algunes de les darreres mostres de grans respostes que pot donar un empleat de banc a un client, amb tota la seva gràcia.
La primera cosa que he de dir és que han notat la crisi, no només perquè han augmentat els preus i cobren per coses que abans no cobraven, també perquè els ha ajudat a trobar una excusa espectacular per cobrar dient "es que el país está muy mal". Una resposta perfectament raonada que respon als amplis coneixements ecònomics dels que disposa l'empleat tot i que no arriba a la grandesa de "esto te lo cobro yo porque quiero", però evita recórrer al tòpic que es tracta d'una decisió que no pot afectar l'oficina (en el 90% dels casos una covarda mentida) dient "es cosa de la central que va por libre".
No hem d'oblidar que amb la crisi s'han multiplicat els impagaments i els bancs han de denegar operacions, això sí sense perdre les formes dient "Ahora no te hago el préstamo porque no me sale de los cojones" i què dir de la manera de perseguir els clients que no paguen, elegant, com l'enviament d'un missatge al mòbil dient "MOROSO Y MENTIROSO. DE LA CARA COMO LOS HOMBRES" o dir a la mare d'un client "si viniera tu hijo le daba un par de guantazos, le voy a sacar del piso a patadas". Vaja, que no podem oblidar com va dir un empleat que havia fet un traspàs per liquidar un deute "la cuenta es para pagar, no para engañar a los bancos", un bon resum.
Tot i el que he dit, seria injust no dir que hi ha empleats que empatitzen amb els clients i intenten fer-los sentir còmodes, benvinguts al seu banc, que dic al seu banc, a casa seva! Amb respostes com per una targeta que no arriba a l'oficina, dir "no es nuestro problema busca un teléfono", això és tenir un compromís, com respondre "esto no te lo voy a solucionar porque marcho de la oficina en dos días" o per una comissió incorrecta dir-li "encárgate tú y después nos lo dices".
Però no us penseu que la realitat s'imposa i prou, no, de vegades les respostes poden ser tan imaginatives com no acceptar un ingrés amb monedes perquè "no me cabe en la caja fuerte" o directament dir que els dijous a la tarda no fan cap operació, "los jueves por la tarde solo hablamos", espero que almenys parlin amb gràcia.
Per acabar el diàleg estrella:
CLIENT- hay mas bancos donde irse
EMPLEAT- efectivamente, los hay
A totes les feines hi ha demostracions d'estupidesa però a aquelles en les que entres en contacte amb moltíssimes persones, com el cas dels teleoperadors, acabes veient que la gent és força ximple, no és que un es cregui astrofísic, sinó que el nivell intel.lectual mitjà se situa per sota d'un got d'aigua.
La meva cartera favorita m'explicava que ja desisteix d'indicar a la gent on ha de signar la recepció d'un certificat perquè, total, acaben fent el que els rota però el millor exemple d'estupidesa és quan pica a un timbre dient "cartero" i la resposta a l'altra banda és "se equivoca, aquí no vive el cartero". Un exemple, perquè també hi ha gent que respon però diu que no pot obrir perquè els han canviat l'intèrfon i no saben com funciona, pobrets, engabiats a casa seva.
Com dic, això permet veure que a totes les feines de "contacte" amb el client es descobreix el nivell però en el meu cas, al servei d'atenció al client d'una caixa, es pot veure que hi ha zones (jo l'anomeno "las estepas" però hi ha companys que parlen de Mongolia o "la españa profunda") on no toca prou el sol o hi toca massa.
En aquest cas recupero grans frases de clients a les oficines que més que una altra cosa el que il.lustren és que la gent no s'ha quedat amb el títol de la cançó, ni amb l'intèrpret o la lletra però que la música li sona i qualsevol oportunitat és bona per presumir de coneixements.
És el que explica que un client que no té diners arribi a dir "no me importa que me embarguen, no tengo nada, soy absorvente"... Sí, senyor, segurament absorveix els diners que li arriben però això el converteix en insolvent.
En el mateix sentit s'escolta gent que vol "un anticipo de la anónima" el que no entenc és que si és anònima a qui se la demana i el toc final sobre sóc un crack jugant a l'scattergories és aquell que diu "si no me dan el anticipo, cambiaré de identidad" que no sigui d'entitat senyor!
En aquest cas és que els sonen les paraules però molts demostren que directament no saben que signifiquen però les faig servir que segurament em donen un aire intel.lectual, per això es pot escoltar algú que diu "se me ha causado daños inmorales" i un altre que reconec que una mica més i m'escolta com ric a la seva cara quan va deixar anar que un empleat per una denegació de préstec havia tingut una actuació "despótica y altruista"... A punt de preguntar-li "vol dir que s'ha preocupat pels altres de manera desinteressada?"
No puc reproduir l'elegància en la parla de molta gent que ens truca capaç de convertir un lletra "G" en una "C" i s'enorgulleix de dir "zai" per un simple "seis" paraula que molts han de desconèixer potser pèr allo dels tres sisos, en fi, però a sobre et pregunten com és que no els entens...
Acabo amb la frase d'un crack que em va dir:
en la oficina son ESQUEROSOS con toas las letras
Clar, com totes les lletres les té l'oficina el pobret ha de parlar així!
Ah, recordo que si no l'heu llegit hi ha una mica més d'anècdotes d'aquest tipus al fil d'"Estupidesa Humana" (octubre/06) i "Grans respostes a les oficines" (gener/08).
Hi ha un seguit de grans respostes dels empleats de les oficines de banc que no poden caure en l'oblit. Primer de tot s'ha d'aclarir que les oficines són el canal per atendre el client, així que com hi ha moltes operacions per fer, és normal que no les coneguin totes o que algunes no siguin gaire habituals, però per aquest motiu tenen departaments de consulta.
En conseqüència si hi ha una una resposta de la qual un client es pot queixar i és un rotund "no lo sé". A veure, pot ser que no ho sàpiga però pot passar consulta i quedar amb el client que ja li dirà alguna cosa, vaja com en qualsevol feina sempre es pot consultar amb algú més.Faig aquesta introducció perquè no s'expliquen alguns casos reals com el d'un client que va a l'oficina per dir que no rep el correu i li respon l'empleat "no sé per què pot ser, el següent". Un altre cas similar però més greu el de dues persones grans que es troben amb el compte bloquejat al mes de desembre, sense poder treure diners i l'empleat els diu "uf, és que anem molt agobiats, passeu-vos després de les festes"... Això és preocupació i empatia amb el client.
Afegeixo que el compromís amb el client mai es pot posar en dubte, com una clienta que explicava que s'havia presentat a l'oficina a 13.40 (les oficines tanquen a les dues) per fer una consulta i l'empleada li va dir "es que estas no son horas de hacer consultas" i evidentment no la van atendre; i els compromisos verbals són encara millors ja que un director davant d'un pacte que tenia amb el client quan aquest l'hi va recordar, per no cobrar una cosa, va respondre amb "pude haber dicho eso o pude no haberlo dicho"...Ni a la carnisseria hi ha tanta seriositat.
Això podríem dir que és una qüestió de tracte o falta d'interès però les intervencions "professionals" tambe són impressionants, ja que en el cas que un caixer tingui problemes de tinta i no escrigui els empleats ja s'ofereixen a que els deixis la llibreta per escriure't amb un boli (molt elegant i oficial) o directament si no saben respondre't a com fer un document et diuen "es que hay muchas aplicaciones y no sé sacarlo"...Això és guanyar-se el sou
Ara, el cas més habitual és de covardia amb el client ja que els préstecs depenen de l'aprovació de la propia oficina i en molts casos, per quedar de col.legues amb el client, li diuen "jo te'l donava però la central no em deixa"... En el 99% dels casos és mentida però abans de quedar malament amb el client arriben a dir coses com que "te l'ha denegat la central" i a la pregunta del client de per què poden arribar a respondre un "no m'ho han dit". Doncs anem bé, si no sap l'oficina el motiu, qui l'haurà de saber?
Per tancar el recull explicaré les bones maneres mai es perden i per això alguns directors responen amb "esto te lo cobro yo porque me da la gana" o "si no te gusta te puedes llevar tu dinero y meterlo debajo de un ladrillo" i "cómo te atreves a llamar si eres una sinvergüenza y una ladrona" i si voleu fer una reclamació en alguns casos ni tan sols et deixen perquè consideren que "no hay motivo para hacer una reclamación". En fi, un encant.
Acabaré només, per variar, amb una gran resposta d'una clienta que va dir que li era igual que li embarguessin els comptes ja que ella era "absorvente"... Un altre dia faré un recull de grans comentaris dels clients
Bé, no sé si és que jo cada dia tinc menys paciència o és que la gent cada dia és més ximple, no m'agrada -gaire- menysprear lagent, però anem a més, i perdó però els de darrera arriben amb força!
A veure algú em pot explicar per quin motiu es posa la gent just davant del passador del metro i llavors, en aquell moment!!! es posen a treure el bitllet! i per suposat el bitllet anirà dins d'una bossa, que dins té una cartera, que dins té una funda, òstia! ni la "Mona Lisa" estaria tan protegida per total dos viatges que li'n quedaran! Que hi ha gent darrera amb el bitllet a la mà! deixi'ls passar!
Cada dia em trobo amb més gent d'aquesta, o com molta gent gran que tria aturar-se per parlar en el lloc estratègic per on no pots passar baixant de lavorera, no sé com ho fan per trobar aquest pas de les Termòpiles, si és que es connecten amb gps per localitzar punts dèbils, però quan els passes pel ben mig encara se't queden mirant com si fossis un maleducat que tria destorbar la seva gran conversa, sisplau,que la darrera vegada que aquesta persona va dir res interessant la gent pensava en blanc inegre!
Algú més vol deixar anar la seva bilis?
Només una frase de Trainspotting:
"La música está cambiando, las drogas están cambiando, hasta la gente estácambiando...dentro de un millón de años no habrá hombres ni mujeres: solo gilipollas."
