Torno a no tenir idees sobre què escriure, així que recolliré dues curiositats molt agradables: dos anuncis.
Com es pot notar sóc un autèntic malalt del futbol i per això la poca televisió que veig és durant la retransmissió dels partits on els productes que s'anuncien ja busquen l'audiència d'aquell moment i hi ha dos anuncis que ara mateix em resulten espectaculars, cadascú amb les seves coses.
He de dir que tots dos són de cervesa, Heyneken i Estrella, però puc ben assegurar que no m'han vingut pas ganes de beure'n, ja que la considero una de les begudes més repugnants, pitjor que la coca-cola esbravada o marca "Dia", que ja és dir!
L'anunci de Heyneken és genial per com en només 40 segons deixa anar un munt d'acudits sobre les cerimònies del futbol i els seus aficionats. Comença amb l'entrada al que se suposa un camp però ja deixa anar un primer acudit perquè un dels que hi entra amb la samarreta de l'equip porta xancles, i resulta que estan entrant en un bar amb la televisió enorme al fons com si fos el camp. Tots porten la samarreta amb el nom com si anessin a fer un partit oficial, fins i tot el "capità" dóna la mà al cambrer com si fos l'àrbitre o clava una mirada al membre més distret perquè estigui concentrat, però
el punt que em fa descargolar és veure que surt l'alineació amb els noms a un costat de la pantalla per seguidament posar la seva distribució al camp, perdó a les cadires.
És un anunci senzill, sense efectes ni o cançoneta de moda, però fet amb molta gràcia i pensat per/a malalts de futbol.
Deixo aquí l'enllaç per si no l'heu disfrutat
http://www.youtube.com/watch?v=LN52WHizgsc&feature=related
L'altre és ben diferent ... "un equip de futbol, va ser el centre del món i quin és el secret, es preguntava tothom"
A través d'algunes cares conegudes i unes altres que no, es parla del barça i del que suposa especialment el triomf d'haver fet la conquesta de tots els títols, no com ho fan "els altres" sinó per fer bé la "feina". Aquí toca la fibra sensible del blaugrana per veure que no només s'ha guanyat sinó que s'ha fet amb els trets propis de la seva essència, fent les coses bé, amb bon joc, donant espectacle, no només resultats, i especialment amb feina, una cosa "nostra". Encara penso el goig que feia pensar que es guanyava la copa d'europa amb vuit jugadors de casa, fets aquí. Suposo que sona ximple però és un anunci senzill amb molt encant i una identificació un lloc-el seu equip de futbol
que pocs clubs, per no dir-ne cap, podrien fer.
Deixo l'enllaç per disfrutar-lo
http://www.youtube.com/watch?v=vkS7yPd8_KA
Ara, després de veure'l un parell de vegades, el complement perfecte és la paròdia que en van fer a Crackòvia, un equip de futbol va ser la riota del món
http://www.youtube.com/watch?v=IdOgJSA_Vdc
Tenint en compte que només engego la tele per veure o futbol o "Los simpson" (són les dues úniques coses de les que conec l'horari amb els telenotícies) ja és casualitat l'estona de trossos (mai n'he vist un sencer) que he arribat a veure d'aquest programa semidocumental que és "El último superviviente".
Suposo que el coneixeu, un paio que està com un llum salta generalment d'un helicòpter en el pitjor lloc per perdre's i ens ensenyarà com sobreviure en les condicions més adverses.
Ara han començat als zappings a passar imatges on se'l veu envoltat de set o vuit persones com per treure mèrit a la seva aventura. Jo no hi estic d'acord, el programa té moltes ximpleries però el fet d'anar amb més gent no canvia res. De fet, qualsevol amb una mica de coneixement ja ha de veure que es recull el so de manera prou bona (ja diria que són un minim de dues persones quan no tres) i que hi ha imatges de la mateixa acció amb diferents angles (dues o tres persones més) i a mi em sembla que serà obligatori que els acompanyi un metge, a més del fet que segurament hi haurà una furgoneta/helicòpter no gaire lluny amb equip mèdic i provisions.
Però això no fa que sigui absurd o menys bo el programa, al cap i a la fi no surten en imatge i és com voler dir que els equilibristes no actuen quan hi ha xarxa, és més segur però continuen actuant.
Al meu parer hi ha altres elements molt més discutibles al programa. La primera qüestió seria plantejar-se a qui s'adreça aquest programa. Se suposa que es parla de sobreviure en un ambient extremadament advers i com has d'actuar, però realment el seu públic pot trobar-se en aquesta situació? Jo crec que més aviat té un públic curiós i sedentari que mai no baixarà d'un hotel de dues estrelles (sent generós) quan viatgi, per la qual cosa com a molt llegint una novel.la o veient una pel.li es trobaria en un escenari semblant (com a seguidor de televisió descarto la seva pròpia imaginació).
En realitat, sembla només el cas en el que es trobaria un superespia o soldat en terreny enemic perquè en l'actualitat el 99.9% dels casos el millor consell per sobreviure és aquest: espera que arribi el grup de rescat a prop del vehicle sinistrat. Prou. He acabat amb els seus programes. O sigui, de debò, si no és en un accident per quin motiu ens podríem trobar amb aquesta panorama? Per quina raó no ens hauríem de quedar al mateix lloc? Només en el cas de ser el soldat/superespia dins de terreny enemic dels dolents contrabandistes/terroristes no veig per què no he d'esperar el grup de rescat.
Però es que amb aquest argument també rebento molt del que acostuma a fer.
Són inoblidables les imatges menjant la cosa més repugnant que se li posa a les mans i, si calculem que el teu avió no ha caigut al mig del mar, penso que el grup de rescat pot trigar tres dies per localitzar-te, un temps que pots aguantar sense menjar o amb qualsevol resta que quedés on venies, però en quin segle es creu que viu aquest per no esperar un rescat relativament aviat? Vull recordar que l'avió sinistrat que anava a Brasil aquest estiu, malgrat estavellar-se enmig de l'oceà, es va trobar en set dies
Què més? Doncs que hi ha coses absurdes que aconsella fer que per mi només es justifiquen per donar un espectacle davant de la càmera, no pas ser un bon consell de supervivència (dit des del meu criteri de sofà) com pot ser el fet d'anar tota l'estona corrent... Quina pressa hi ha? Seria molt pitjor entrebancar-se i fer-se una petita ferida o estrebada que no es podrà curar o farà més lenta la marxa que no pas anar a un ritme que et permeti veure on poses els peus, ah! Potser és que et persegueixen els dolents contrabandistes/terroristes.
Per últim suposo que per aquest fet de voler-se fer el milhomes davant la camèra, ja que només parant-te a esperar el rescat un no s'acaba de lluir, té dos consells que reitera i que em semblen un autèntic assasinat.
El primer és que en el cas de caure en una illa deserta recomana fer una embarcació i apa, cap a l'aventura, però quina bogeria és aquesta??? Si precisament és més difícil trobar algú al mig del mar (recordo de nou l'avió de Brasil) i les nul.les possibilitats de creuar-te per "casualitat" en la ruta d'un vaixell, i això sense tenir en compte la poca capacitat de càrrega de queviures que tindrà la teva embarcació feta manualment.
El segon és el meu consell favorit "si vols guanyar temps travessant el camí, vés a través d'una cova"... Au, vés-hi tu! Torno amb la meva esperança de rescat que quedaria al 100% impossible de fer si em fico en una cova, però és que a més no hi ha cap garantia de camí de sortida, és a dir, si se segueix el cabdal d'aigua o similar acabará sortint, però li vull recordar que un cabdal d'aigua pot passar per una esquerda o forat de 5cm o per vuitanta forats, cosa que ell no farà, com pot ficar-se en una cova pensant que hi ha una garantia total d'un camí del seu tamany de sortida???
En fi, suposo que el programa s'ha d'agafar com una curiositat o com un repte per al presentador, però em molesta que vulgui ser una "guia de la supervivència".
Tal i com ha suggerit chack obro un fil sobre una sèrie que ara està fent Cuatro, tot i que ja està disponible en anglès la segona temporada. Jo només he vist la primera i com no sóc gaire aficionat a les sèries he de reconèixer que m'ha costat un pèl massa acabar-la, ja que trobo que té un ritme excessivament lent, amb "Heroes" em va passar el mateix però només quatre capítols o així, en canvi, a Dexter fins el 8 o 9 no crec que s'hi animi gaire, i això que si no recordo malament té dotze capítols.
La història ens presenta el personatge "Dexter" que treballa amb la policia de Miami com a especialista en sang i és un psicopata, però ha arribat a un punt de control suficient com per no matar indiscriminadament, sino triar les seves víctimes, també assassins. En mig d'aquest panorama apareix un altre assassí que portarà de cap el departament i que semblarà establir una relació amb Dexter: l'assassí del camió de gel.
Com he dit la sèrie al meu gust és massa lenta, però té l'atractiu (cadascú el seu gust personal) de recordar en moltes ocasions al American Psycho, ja que es basa en la falta d'empatia del personatge i això el condueix a matar i fingir davant dels altres que sent alguna cosa, com deia Patrick Bateman "Soy como vosotros pero no siento nada". Hi ha moments com aquest al llarg de la sèrie, com quan aconsella un jove assassí que el que ha de fer és fingir o una escena molt bona en la que el seu pare adoptiu s'alegra de veure'l jugar amb la seva germana en una excursió al camp, quan li ho comenta després, Dexter li pregunta malhumorat si està de broma, que en tot moment estava fent veure-ho i el que volia era matar...
També són similars les escenes en les que sembla que sortirà el seu autèntic caràcter, pressionat per un company que desconfia d'ell (no explico gaire amb la intenció de no rebentar, per si de cas), com aquell "treu aquest braç o te l'arrenco"
Un altre aspecte molt interessant és la idea que com és un assassí, es capaç de percebre qui ho és també, com si transmetessin alguna sensació en especial o tingués un sentit per detectar-los, com si els iguals es reconeguessin. Una idea que no he vist gaire sovint, ara mateix només caic en la de Mr Brooks.
Per acabar amb les coses positives em remet tambe una mica al Tomas Ripley de "El talento de mr Ripley", aquest personatge educat, amable, que ajuda els veïns i té un somriure per a tothom ... I que en realitat és un assassí sense sentiments, si fa no fa com Ripley
Per la banda dels aspectes negatius, a més del ja esmentat de falta de ritme hi ha el que abunda a les sèries amb històries que no aporten res més que omplir minuts... I ho diu algú que segueix smallville!!
També l'arrencada de la història et fa pensar més en CSI que no pas en una altra cosa, o que mantindrà un argument molt repetit amb la caça de cada dia d'un assassí, el que pot desanimar a aquells que la comencin.
Fora d'això hi ha algunes escenes ridícules sobre la seva vida en parella que fan vergonya. Una cosa és la falta d'empatia i que fingeixi però no que no sàpiga com reaccionar, es justifica la manca de sentiments no pas la ignorància que genera alguna que altra situacio molt ximple, no puc oblidar especialment el moment que estan veien la pel.li i ella es posa a plorar...
Per últim, el doblatge acostuma a ser un xoc pels qui veuen la sèrie en versió original però en aquest cas és un crim! La veu de Dexter en anglès és profunda, greu, el que acompanya les seves reflexions psicòtiques; en canvi, a cuatro se sent la veu aguda d'un noi jovenet que no li escau gens i ho sento però fa més ràbia que no pas por!
Bé, ja direu els altres si l'heu vist que us sembla o que Chack argumenti perquè la troba rebuscada, jo almenys m'he rigut veient l'anunci de Cuatro amb la música del "Bad" de Michael Jackson,je,je,je
